El Suprem considera les gravacions ocultes una vulneració del dret a la intimitat
El Tribunal Suprem ha fet un toc d'atenció als mitjans de comunicació. L'alt estament judicial considera una intromissió il·legítima a la intimitat difondre públicament imatges o converses captades amb aparells ocults i sense el consentiment de l'afectat. El dret a la llibertat d'informació no justifica aquesta pràctica.
Amb aquesta decisió, el Suprem estableix doctrina i resol la sentència d'una dona que va ser gravada sense el seu permís per un periodista d'una cadena de televisió valenciana.
El cas procedia de l'Audiència de València que va dictaminar que la gravació era una pràctica inclosa en el periodisme d'investigació i que no era reprovable. No la considerava, per tant, una vulneració del dret a la intimitat ni a la imatge. Aquest tribunal va condemnar la dona per intrusisme i va absoldre el periodista i la cadena que havia fet públiques les imatges.
El Suprem contradiu l'Audiència valenciana i creu que en aquest cas el dret a la intimitat i a la imatge de la dona està per sobre del dret a la llibertat d'informació. Aquesta pràctica no justifica la vulneració d'aquests drets constitucionals.
El cas procedia de l'Audiència de València que va dictaminar que la gravació era una pràctica inclosa en el periodisme d'investigació i que no era reprovable. No la considerava, per tant, una vulneració del dret a la intimitat ni a la imatge. Aquest tribunal va condemnar la dona per intrusisme i va absoldre el periodista i la cadena que havia fet públiques les imatges.
El Suprem contradiu l'Audiència valenciana i creu que en aquest cas el dret a la intimitat i a la imatge de la dona està per sobre del dret a la llibertat d'informació. Aquesta pràctica no justifica la vulneració d'aquests drets constitucionals.
