El Suprem avala l'impost sobre habitatges buits i els bancs l'hauran de pagar

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de l'Associació Espanyola de la Banca contra l'impost sobre habitatges buits a Catalunya i ha confirmat així la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 17 de desembre del 2019.

L'alt tribunal no aprecia que la regulació de l'impost vulneri els principis constitucionals d'igualtat, capacitat econòmica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics. La mesura està inclosa en el decret 183/2016 de 16 de febrer i es desenvolupa en la llei 14/2015 de 21 de juliol.

El Suprem assenyala que l'estructura impositiva de l'impost sobre cada metre quadrat de superfície no ocupada no "desvirtua la seva finalitat extra fiscal ni suposa un tracte desigual".

En la sentència, el Suprem també diu que "si es tracta d'incidir sobre els intervinents en el mercat de l'habitatge, com més gran sigui la mida de l'entitat, més efectivitat tindrà la mesura". Avala així que s'actuï centrant-se en els grans tenidors.

D'altra banda, considera que l'impost no vulnera el principi de capacitat econòmica ni resulta "arbitrari" perquè respon a "l'àmbit legítim de l'exercici de la potestat tributària" de la Generalitat.

El Suprem també ha subratllat que "no deixa de sorprendre" que l'AEB no hagi tingut en compte les dues sentències que el Tribunal Constitucional havia desestimat sobre dos recursos d'inconstitucionalitat contra la Llei 14/2015 sobre aquest impost.

Alguns ajuntaments catalans han aprovat l'increment de l'IBI a grans tenidors amb pisos buits. Els primers que van aprovar taxes en aquest sentit són els de Barcelona i Badalona, però el Tribunal Suprem ho va anul·lar, arran d'un recurs presentat per la Sareb.