El Suprem absol un home de Barcelona jutjat per nduir al suïcidi d'un amic per cobrar la pòlissa de vida
ACN Barcelona/Madrid - El Tribunal Suprem ha confirmat l'absolució d'un home designat com a beneficiari d'una pòlissa de vida de mig milió d'euros per part d'un amic que després es va suïcidar. Ni l'Audiència de Barcelona ni el Suprem veuen provat que l'acusat induís al suïcidi del seu amic per cobrar la pòlissa. El mort, de 31 anys, i l'acusat, de 46, es van conèixer en un club esportiu de Barcelona practicant voleibol i es van fer molt amics. L'abril del 2013 el jove va contractar tot sol una assegurança de vida per 499.000 euros amb una quota anual de 499 euros que es cobrava en un compte de tots dos. El juny del 2014 el jove va aparèixer mort a casa seva víctima d'un còctel d'alcohol i medicaments i una nota de suïcidi escrita per ell.
En les condicions de la pòlissa hi havia una clàusula per la qual si existia un suïcidi el primer any després de la pòlissa no hi hauria cobertura, però el mort es va treure la vida unes setmanes després del termini i el beneficiari va demanar el cobrament de la pòlissa. L'Audiència de Barcelona no va veure provat, fora de qualsevol dubte raonable, que "cap altra persona intervingués, directament o indirectament, en la decisió de treure's la vida". La sentència va ser recorreguda al Suprem per la família del mort i per una companyia asseguradora, com a acusacions particulars.
En la sentència es recull que "davant de la pretensió del recurrent d'incidir que va quedar constatat l'aspecte psicològic de la influència de l'acusat en el mort, i que tot va ser mogut per la subscripció d'una pòlissa d'assegurança de vida on apareixia com a prenedor i assegurat i l'acusat com a beneficiari, però, no s'ha pogut concloure per la inferència obtinguda pel tribunal que la subscripció d'aquesta pòlissa d'assegurança en què es fixava com a beneficiari l'acusat estava predeterminada i concertada per tots dos perquè després del transcurs de l'any acabés amb la seva vida i l'acusat obtingués un benefici econòmic".
Afegeix el Tribunal Suprem que l'Audiència deia que "la investigació policial va plantejar la idea d'una participació directa de l'acusat en la mort, però aquesta línia d'investigació va ser abandonada després de conèixer el resultat de la prova pericial cal·ligràfica sobre la nota de suïcidi que va determinar que l'havia escrit el difunt sense intervenció de cap altra persona". A més, els policies que van participar en la inspecció ocular van assenyalar que quan va ser trobat el cadàver es va determinar que la mort es va produir per un suïcidi per ingesta de fàrmacs, però en conèixer l'existència de l'assegurança de vida es va continuar la investigació i en l'atestat es fixen 12 indicis, assenyalant que l'acusat podria haver tingut influència en els fets". No obstant, la sentència analitza tots els indicis i no arriba a concloure que l'acusat influís en la mort de l'assegurat.
Els magistrats conclouen que no es pot dictar una sentència condemnatòria basada en coincidències, suposicions o sospites, i diuen que la suma de diversos indicis inconsistents no fa que se'n conformi un amb la suficiència i consistència per desvirtuar la presumpció d'innocència.
El tribunal exposa que l'indici principal és la subscripció per part de la víctima de la pòlissa d'assegurança en què el beneficiari és l'acusat. Però és important, i així ho destaca el tribunal, que el mort acudís a l'agència de forma aparentment voluntària i en solitari, tant a la signatura com les vegades que va haver d'aportar la necessària documentació, i això va ser acreditat per la testifical de l'empleada encarregada de tramitar-la. D'altra banda, el tribunal refereix que la inclusió de la clàusula de carència d'un any per al cas de suïcidi s'hauria pogut intentar eliminar mitjançant pacte en contra i comportava un risc que el fet es produís abans del transcurs del termini, encara en el supòsit d'acceptar la maniobra ideada per l'acusat que cap seguretat no podia tenir sobre el moment en què el mort adoptaria aquesta decisió i la dugués a terme.
També, i això és evident, el Suprem declara que la inexistència d'aportació de coartada sobre la seva localització en el moment que es va produir la mort no pugui tenir una transcendència, ja que no es pot obligar un acusat en un judici oral a fixar una coartada a prop d'on es trobava en el moment del fet. El tribunal destaca que la circumstància que reclamés el pagament de la indemnització de forma immediata tampoc no és una dada rellevant, ja que perfectament era obvi que podria haver conegut l'existència de l'assegurança i del seu caràcter de beneficiari, perquè li ho hauria comentat el mort, però això no determina l'existència d'una presumpció de culpa d'haver tingut participació directa en la mort del seu amic.
