El suposat espionatge a Podem torna a posar el focus en les "clavegueres de l'Estat"
L'excomissari Villarejo va dir al jutge que hi havia una informació policial sobre Pablo Iglesias, mentre el govern espanyol reconeix implícitament l'existència d'una "policia patriòtica"
El president del Grupo Zeta, Antonio Asensio, està citat a declarar aquest dimarts a l'Audiència Nacional com a testimoni en relació amb el cas Villarejo. El rerefons és la investigació del suposat espionatge a Podem, un cas que ha tornat a posar en el focus les anomenades "clavegueres de l'Estat".
L'Audiència investiga el robatori del mòbil d'una assessora de Pablo Iglesias el 2016. El contingut del telèfon va aparèixer entre la documentació confiscada al comissari jubilat José Manuel Villarejo, que està en presó provisional des del 2017.
Pablo Iglesias, sortint de l'Audiència Nacional, on es va persona com a acusació en el cas (EFE)
La setmana pasada, Iglesias va explicar al jutge que porta el cas, Manuel García Castellón, que Asensio li havia lliurat la targeta de memòria del telèfon que van robar a la seva col·laboradora, Dina Bousselham. L'editor li hauria explicat que havia arribat a una de les redaccions del grup i que el contingut no es publicaria.
Villarejo: Sáenz de Santamaría n'estava al cas
Villarejo ja va declarar per aquest cas a la mateixa Audiència, on va negar tenir res a veure amb el robatori del mòbil.
Segons el seu advocat, l'excomissari va explicar que hi havia una investigació policial del secretari general de Podem i que es va limitar a "vehiculitzar" la informació. És a dir, que en va fer un informe i el va traslladar als seus superiors.
L'excomissari va insinuar que l'aleshores vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, era coneixedora de la investigació no judicialitzada.
Sobre com va obtenir la informació, Villarejo va dir que el "pendrive" amb el bolcat del telefòn li havia arribat directament del director d'"Interviú", revista del Grup Zeta.
A més, part del contingut del mòbil es va publicar el juliol del 2016 al digital OkDiario. Eren captures d'un xat en què Iglesias es referia de forma despectiva a una presentadora.
Grande-Marlaska: "Ja no hi existeixen les clavegueres al Ministeri de l'Interior"
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en un acte de partit a Cadis (EFE)
Davant de les últimes informacion sobre el cas Villarejo, que continua creixent, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha deixat clar que "les clavegueres" de l'Estat "són cosa del passat" i ja no existeixen al seu departament perquè s'ha pres "mesures clares i contundents":
"Seran clavegueres del passat i seran policies concrets amb nom i cognoms, suposadament corruptes, però d'utilitzacions fraudulentes i indegudes de part de l'aparell del Ministeri, a dia d'avui i des del 6 de juny de l'any passat en el que és el govern d'Espanya l'únic que regeix és la lleialtat màxima de tots els funcionaris a la llei i a la Constitució."
Podem diu que hi ha dubtes de "fins on arriben" les clavegueres
El coportaveu i secretari d'organització de Podem, Pablo Echenique, en una roda de premsa aquest dilluns (EFE)
Podem ha retret al PSOE que no investigui fins on arriben "les clavegueres" per haver votat al Congrés al costat del PP i de Ciutadans en contra de la citació de Villarejo en comissió d'investigació.
El secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, ha denunciat que hi ha "molts dubtes" sobre l'abast del que anomenen "policia patriòtica":
"El PSOE ha impedit que ho poguéssim investigar en seu parlamentària, i això ha de ser una realitat. Si Podem no és al govern, les clavegueres d'Interior no es netejaran."
Echenique ha reclamat a Grande-Marlaska que es depurin responsabilitats i que se sàpiga qui i per què va entrar a casa del jutge que investiga el cas o per què "es protegeix" el director d'OkDiario, Eduardo Inda, i "se li obren les portes dels mitjans perquè difongui porqueria falsa."
El PSOE es defensa
Els socialistes han replicat a Podem que Pablo Iglesias no és "l'unic afectat" per la "claveguera pudent" que hauria actuat amb el govern del PP. El secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha afirmat que els socialistes en són "els més perjudicats" perquè l'objectiu era "impedir que Sánchez es fes amb la presidència".
També ha apuntat en aquesta direcció la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ha qualificat d'"escàndol de proporcions enormes" el supost ús de recursos de l'Estat per "presumptament accedir a informació sensible de l'oposició" i "fer xantatge o torpedinar acords entre formacions polítiques. "Tots hem vist amb preocupació i amb sorpresa la informació sobre l'Audiència Nacional, que ha qualificat la policia política del Ministeri de l'Interior com a organització criminal", ha afegit.
Les ramificacions del cas Villarejo
El nom de Villarejo s'ha associat a l'ús de la Policia Nacional amb finalitats polítiques, com va revelar ell mateix al programa "Salvados". Després s'ha publicat que hauria cobrat "molta pasta" de fons reservats per dur a terme l'anomenada Operació Catalunya.
Les gravacions de Villarejo van esquitxar el rei emèrit Joan Carles, per les converses gravades a Corinna i l'ex-secretària general del PP i exministra María Dolores de Cospedal.
També la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va haver de donar explicacions diverses vegades per les converses que es van filtrar d'un dinar el 2009 Delgado havia assegurat que no tenia cap mena de relació amb l'excomissari. El cas Villarejo també ha portat al relleu de Francisco González al capdavant del BBVA. Villarejo està imputat en una peça separada del cas del "petit Nicolás", per la gravació i difusió d'una conversa entre policies i membres del CNI.
En un àudio que es va filtrar, l'excomissari parlava de la "informació vaginal", en referència a un servei de prostitució organitzat per aconseguir informació confidencial.
