El suposat cap de l'"escamot Dixan" nega tenir relació amb cap cèl·lula terrorista

Després de tres anys i deu mesos d'espera, ha començat el judici per l'anomenat cas de l'"escamot Dixan". La fiscalia demana entre 22 i 32 anys de presó per als suposats membres d'una cèl·lula islamista, acusació que el suposat cap del grup, l'algerià Mohammed Taharaoui, ha negat, així com la de disposar de productes químics per fabricar "napalm casolà". El fiscal sosté que Taharaoui va formar part d'un grup terrorista amb cinc immigrants més que tenia per objectiu donar suport logístic i d'infraestructura a una altra cèl·lula islamista francesa.
El suposat cap de l'"escamot Dixan" nega tenir relació amb cap cèl·lula terrorista
Madrid

El suposat cap de l'"escamot Dixan" nega tenir relació amb cap cèl·lula terrorista

Després de tres anys i deu mesos d'espera, ha començat el judici per l'anomenat cas de l'"escamot Dixan". La fiscalia demana entre 22 i 32 anys de presó per als suposats membres d'una cèl·lula islamista, acusació que el suposat cap del grup, l'algerià Mohammed Taharaoui, ha negat, així com la de disposar de productes químics per fabricar "napalm casolà". El fiscal sosté que Taharaoui va formar part d'un grup terrorista amb cinc immigrants més que tenia per objectiu donar suport logístic i d'infraestructura a una altra cèl·lula islamista francesa.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Mohammad Taharaoui està acusat de formar una "cèl·lula terrorista de caràcter integrista islàmic" amb Smail Boudjelthi, Ali Kaouka, Souhil Kaouka, Mohammad Amine Benaboura i Mohammad Nebbar. Segons el fiscal, al pis de Taharaoui es van trobar elements "que componen l'aparell d'ignició utilitzat en els artefactes explosius", a més d'un telèfon mòbil de la marca Trium amb dos orificis efectuats a la part superior, semblants als utilitzats en els atemptats que Al-Qaeda va perpetrar a Bali, a Indonèsia, l'octubre del 2002, en què van morir més de 200 persones. La fiscalia assegura que és important assenyalar que de les últimes investigacions realitzades, es desprèn que aquest mateix sistema ha estat utilitzat en l'atac terrorista de l'11-M a l'estació ferroviària d'Atocha.

El representant del ministeri públic afegeix que quan Benahmed va ser detingut a França el desembre del 2002, Boudjelthi -que era sotmès a vigilància a Espanya- es va desfer en el seu domicili de Banyoles d'una bossa de plàstic amb dos bidons que contenien diversos líquids, operació que va repetir l'endemà amb una ampolla. Aquestes substàncies van ser analitzades pel laboratori químic de l'FBI, que va determinar que si el líquid del bidó es barreja amb el de l'ampolla el resultat és un producte conegut com a "napalm casolà'".

L'informe del fiscal també fa referència a un segon informe de l'FBI nord-americà sobre les plaques electròniques utilitzades per Al-Qaeda com a temporitzadors en la fabricació d'explosius. La fiscalia sosté que aquesta era la tècnica utilitzada pels detinguts, segons es va poder comprovar gràcies al material que els va ser confiscat al domicili de Taharaoui, i destaca que l'acusat Mohammad Nebbar és enginyer electrònic.

Detergent i ratlladura de coco

Tot i aquestes elaborades connexions i acusacions, la cèl·lula que presumptament formaven els acusats ha acabat rebent el sobrenom popular d'"escamot Dixan", pel caràcter suposadament innocu de les substàncies que els van ser intervingudes. Aquesta circumstància està avalada per un informe del laboratori de l'exèrcit anterior a l'efectuat per l'FBI, que assegurava que entre les substàncies hi havia detergent i ratlladura de coco.

El fiscal que intervindrà en la vista serà Jesús Alonso, que dimarts passat va renunciar a representar el ministeri públic en el judici a l'etarra José Ignacio de Juana Chaos, per qui havia sol·licitat 96 anys de presó, per no haver de demanar una rebaixa de pena.


Samarretes prohibides


El judici ha començat tard perquè el president de la sala ha prohibit que els membres de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques de Girona vestissin samarretes demanant l'absolució dels imputats.

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS