Una fotografia de la metgessa Lisa-Maria Kellermayr, entre flors i espelmes a Linz (Europa Press/Hannes Draxler)
Una fotografia de la metgessa Lisa-Maria Kellermayr, entre flors i espelmes a Linz (Europa Press/Hannes Draxler)

El suïcidi d'una metgessa assetjada per militants antivacunes commociona Àustria

Milers de persones s'han concentrat per recordar Lisa-Marie Kellermayr, que va defensar la vacunació contra la covid i va rebre amenaces de grups antivacunes

Redacció/Agències

La mort d'una metgessa que va ser assetjada i amenaçada durant mesos per militants antivacunes ha trasbalsat Àustria.

Lisa-Marie Kellermayr, de 36 anys, va aparèixer morta la setmana passada a la seva consulta de Wels, a l'oest del país, i va deixar tres notes de les quals no s'ha fet públic el contingut. Malgrat que no se li ha practicat l'autòpsia, les autoritats han confirmat que es tracta d'un suïcidi.

Milers de persones s'han concentrat a les principals ciutats austríaques per recordar la doctora, que va defensar l'eficàcia de vacunar-se contra la covid, i protestar contra la policia, que no va oferir-li protecció ni va investigar les denúncies de Kellermayr per les amenaces que rebia.

A la concentració que s'ha fet a Viena, davant de la catedral de Sant Esteve, el president del país, Alexander van der Bellen, ha denunciat la campanya que va patir Kellermayr i ha proclamat que "l'odi i la intimidació no tenen cabuda a la nostra Àustria".

A la xarxa, Van der Bellen també ha recordat la metgessa:

"Ahir a la nit una dona compromesa va decidir que ja no volia viure. Era metgessa en una petita comunitat a l'Attersee. El seu nom era Lisa-Maria Kellermayr"

Concentració davant la catedral de Sant Esteve en protesta per la mort de Lisa-Maria Kellermayr
Concentració davant la catedral de Sant Esteve en protesta per la mort de Lisa-Maria Kellermayr (EFE/Jesús Calero)

Vuit mesos d'assetjament

La campanya d'assetjament contra Kellermayr va començar el 16 de novembre de l'any passat, arran d'una manifestació del moviment antivacunes davant de l'hospital de Wels, una ciutat d'uns 40.000 habitants.

"Una manifestació de teòrics de la conspiració bloqueja l'entrada de l'hospital i la sortida de les ambulàncies", va escriure aquell dia la metgessa al seu compte de Twitter. Hores més tard, l'hospital va assegurar que tant les ambulàncies com els pacients podien entrar i sortir del centre sense problemes. La Policia Local també va desmentir el missatge de Kellermayr i va acusar-la de falsejar informació.

El missatge de la policia va ser l'inici d'una allau d'insults i amenaces a les xarxes socials. La metgessa va decidir esborrar la piulada i va demanar a la policia que fes el mateix, una sol·licitud que se li va denegar. Tampoc es va obrir cap investigació sobre les amenaces que va rebre i, fins i tot, un portaveu policial va acusar-la d'únicament buscar fama.

Amb el temps, l'assetjament va passar de les xarxes a la realitat i grups antivacunes van irrompre a la seva consulta i va difondre imatges de treballadors i pacients a través de Telegram.

Una hacker alemanya es va posar en contacte amb la doctora i va oferir-se a investigar el cas. Va identificar un usuari que havia fet moltes amenaces contra la doctora. Després de comprovar que aquest usuari havia estat víctima d'una usurpació d'identitat, va sospitar que al darrere hi havia grups d'extrema dreta alemanys.

Punt de record a la metgessa Lisa-Maria Kellermayr a la ciutat de Linz
Punt de record a la metgessa Lisa-Maria Kellermayr a la ciutat de Linz (Europa Press/Hannes Draxler)

Mes de 100.000 euros en seguretat privada

Espantada, va decidir encarregar protecció per a la consulta a una empresa de seguretat. Durant moltes setmanes, només va sortir de casa per anar a treballar o comprar menjar. En veure que els atacs no s'acabaven, el mes de juny va decidir tancar la seva consulta a Wels.

En una entrevista publicada a finals de juny al diari Der Standard, va explicar que, durant els primers sis mesos de l'any, havia gastat 100.000 euros en seguretat privada, sistemes d'alarma, portes de seguretat, esprai pebre i un sistema de botons de pànic.

En saber-se el suïcidi de Kellermayr, alguns grups antivacunes se n'han alegrat obertament en xats de Telegram i han especulat que podria haver mort com a conseqüència de la vacunació. D'altres han suggerit que potser se sentia culpable per haver provocat tantes "víctimes de la vacunació".

Una pancarta amb el missatge 'Més protecció per a les dones a Internet i a la vida real' en la manifestació de Viena
Una pancarta amb el missatge "Més protecció per a les dones a internet i a la vida real" en la manifestació de Viena (EFE/Jesús Calero)

"Va morir per defensar la ciència"

Diversos participants en les concentracions en record de la metgessa han expressat indignació pel que consideren passivitat de les autoritats davant l'assetjament dels antivacunes.

El Col·legi de Metges austríac havia fet una crida als col·legiats perquè participessin en els homenatges a Kellermayr per donar un missatge de "solidaritat contra la violència i l'odi".

Elisabeth Posch, una metgessa de Viena, ha dit que té la sensació que "això podria passar-li a qualsevol metge" i ha lamentat que Kellermayr no rebés ajuda "de la policia ni dels partits polítics" davant les amenaces. "Va morir per defensar la ciència", ha conclòs.

 

ARXIVAT A:
Extrema dretaVacunesCoronavirus Covid-19Àustria
Anar al contingut