El sou dels funcionaris de l'Estat s'apujarà fins a un 8,8% en 3 anys

Els principals sindicats i el Ministeri d'Hisenda acorden incrementar el sou dels treballadors públics de l'administració estatal entre un 6,1% i un 8,8% en tres anys, fins al 2020, i altres millores laborals. Una part d'aquest increment és fixa -un 6% de millora- mentre que la resta anirà lligada al creixement econòmic i al compliment del dèficit públic.

L'acord entre Hisenda i els sindicats (CSIF, CCOO i UGT), que se signa aquest divendres a Madrid, preveu en concret un augment salarial fix de l'1,75% per al 2018; del 2,25% per al 2019 i del 2% per al 2020, al qual se sumaria una part variable lligada a l'evolució del PIB. Això suposaria, si es compleix la previsió de creixement del govern, un augment addicional de fins al 0,25% el 2019 i de fins a l'1% el 2020.

Hisenda calcula que, sumant tots els conceptes, la pujada salarial en tres anys podria ser del 6,9%, i podria arribar al 8,79% segons les circumstàncies.

En el document també s'afegeix una partida de 800 milions d'euros per equiparar els sous entre les diferents administracions. A la pràctica aquest increment es podria afegir a l'augment de sou pactat. És en aquests casos en què es preveu un augment de sou superior al 8%.

L'acord també comportarà la creació de llocs de treball amb taxes de reposició superiors al 100%. Això vol dir que en tots els sectors s'incorporarà més personal del que es jubili.

310.000 a Catalunya

A Catalunya, la mesura beneficiarà uns 310.000 funcionaris. N'hi ha 26.000 que directament depenen de l'Estat i per tant veuran l'augment directament aplicat.

Hi ha uns 200.000 funcionaris més autonòmics i 90.000 de municipals en que l'augment no és directe però que és previsible que s'acabi aplicant un cop es tradueixi la mesura a nivell autonòmic i local.

Montoro obre la porta a recuperar les 35 hores setmanals

Els treballadors públics podran modificar la seva jornada laboral per afavorir la conciliació familiar i també es podrà recuperar la jornada de 35 hores setmanals, 18 en l'àmbit educatiu, en aquelles administracions que compleixin els objectius d'Hisenda.

Paradoxalment, l'any 2012 el ministeri va prohibir de forma expressa les jornades de 35 hores, i va portar al Constitucional els governs autonòmics que les impulsaven, com ara l'andalús.

Precisament, la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, ja ha dit que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'hauria de "disculpar" perquè ara accepta el que, anys enrere, va bloquejar.

El govern espanyol va portar al Tribunal Constitucional la jornada de 35 hores setmanals per als empleats públic andalusos, i, segons Díaz, frenar-ho va representar "mesos durs i difícils, quan ja a tots els centres de treball estava en marxa la jornada de 35 hores i s'estaven reforçant hospitals, centres de salut i col·legis".

Ara bé, segons l'acord anunciat ara, aquestes 35 hores setmanals (18 hores lectives a Ensenyament), només es podran recuperar per part d'aquelles administracions que compleixin els objectius de dèficit.

L'acord també recull que es podrà disposar d'una bossa d'hores de lliure disposició acumulables per afavorir la conciliació familiar i laboral. En la mateixa línia, els funcionaris podran acollir-se a un pla concret de jornada contínua per cuidar fills menors de 12 anys o amb discapacitat.

A Catalunya hi ha uns 30.000 funcionaris de l'Estat.