Comitè d'intel·ligènica del Senat nord-americà
Comitè d'intel·ligènica del Senat nord-americà

El Senat dels Estats Units, preocupat per la ingerència russa en el conflicte català

Xesco ReverterActualitzat

Als Estats Units, en plena polèmica sobre la influència russa en la campanya electoral d'ara fa un any als Estats Units, han parlat de Catalunya aquest dimecres.

Els responsables legals de Facebook, Twitter i Google compareixien per primer cop al comitè d'intel·ligència del Senat nord-americà. El tema, com minimitzar la ingerència online que des de Rússia es fa en els processos electorals occidentals. L'últim exemple seria el conflicte a Catalunya, on els senadors diuen que hi ha informacions sòlides que provarien la ingerència de Moscou.

Martin Heinrich, senador nord-americà:

"Què estan fent per evitar que les seves plataformes no estiguin sent mal utilitzades arreu del món i, en particular, en el cas català? Saben què estan fent per evitar-ho?"

Colin Stretch, vicepresident de Facebook:

"Ens focalitzem en les diferents eleccions a mesura que s'acosten, inclosa l'elecció de fa poc a Catalunya. Volem assegurar-nos que tots els actors compleixen amb les lleis locals i que no danyin la democràcia."

Però han hagut de prendre accions per corregir l'activitat d'alguns d'aquests comptes falsos?, pregunta el senador. Facebook i Google no ho saben. Twitter fa un pas més:

"Crec que sí, però me n'he d'informar millor."

Twitter hauria pres accions per neutralitzar comptes falsos d'origen rus a Catalunya. Cap dels tres ha detallat les possibles proves de la interferència russa a Catalunya, però els senadors han donat per fet que Espanya era l'últim país on Moscou havia ficat el nas.

Se sumaria així a Alemanya, el Regne Unit o els Estats Units... Un escàndol per als senadors, que han esbroncat les plataformes i els han acusat de ser-ne còmplices. Els executius han reconegut que haurien d'haver fet més i han assegurat que ja treballen a fons per neutralitzar les ingerències.

S'ha constatat que les plataformes han de disposar uns criteris d'admissió d'anuncis i notícies semblants als que tenen la premsa o la televisió. I si no s'autoregulen ells, els han advertit, ho faran les autoritats.

ARXIVAT A:
Procés català
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut