El semàfor de la Covid: com funciona i quines comunitats estan en alerta màxima
El pla de "resposta coordinada" pactat aquest dijous estableix vuit indicadors i cinc nivells de risc, que defineixen quatre nivells d'alerta
El semàfor de la Covid: com funciona i quines comunitats estan en alerta màxima

El semàfor de la Covid: com funciona i quines comunitats estan en alerta màxima

El pla de "resposta coordinada" pactat aquest dijous estableix vuit indicadors i cinc nivells de risc, que defineixen quatre nivells d'alerta

Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Neteja de carrers a Ourense, Galícia, on hi ha un gran nombre de casos de Covid (EFE/ Brais Lorenzo)
Neteja de carrers a Ourense, Galícia, on hi ha un gran nombre de casos de Covid (EFE/ Brais Lorenzo)

Aquest dijous, el Consell Interterritorial del Consell Nacional de Salut ha aprovat un pla de "resposta coordinada" a la crisi sanitària generada per la pandèmia de Covid-19.

El document sorgit de la reunió porta per títol "Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de Covid-19" i ha estat consensuat per 15 de les 17 comunitats autònomes i per les dues ciutats autònomes. Madrid i el País Basc són els dos únics territoris que no hi han donat suport.


Quatre colors i vuit indicadors de risc

Per valorar la situació de la pandèmia, estableix vuit indicadors de risc, agrupats en dos blocs, als quals s'associen cinc nivells de risc. A partir d'aquí, es descriuen quatre nivells d'alerta.

El primer bloc l'integren els indicadors dels casos detectats.

D'entrada, té en compte la incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants en set dies i en catorze dies.

També, específicament, la incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants en set dies i en catorze dies de les persones de més de 65 anys.

En cinquè lloc es monitoritza el percentatge de positivitat de les proves diagnòstiques.

El sisè indicador és el percentatge de casos amb traçabilitat.

El segon bloc l'integren els dos indicadors hospitalaris: l'ocupació de llits convencionals i l'ocupació de les UCI.

A partir d'aquests indicadors s'estableixen cinc nivells de risc de contagi, d'expansió de la pandèmia.

El nivell més alt, de risc extrem, s'assoleix quan se superen els 250 casos per 100.000 habitants en 14 dies, o la meitat, 125, en una setmana. Un llindar que es redueix a la meitat per als pacients més grans de 65 anys.

A aquesta situació caldria afegir una positivitat del 15% o més, una traçabilitat del 30 per cent i una ocupació del 15% dels llits d'hospital i del 25% de les UCI.

Aquest nivell va més enllà del més alt establert pel Centre Europeu per al Control de Malalties, que estableix un llindar màxim a partir dels 150 casos en 14 dies. La decisió s'ha pres per marcar mesures més estrictes quan els casos són molt superiors a aquests.

Es parla de nivell alt quan hi ha entre 125 i 250 casos per cada 100.000 habitants en 14 dies, i la meitat en 7 dies. Amb una positivat d'entre el 10 i el 15 per cent, una traçabilitat de fins al 50 per cent, una pressió hospitalària d'entre el 10 i el 15 per cent i una ocupació d'UCI d'entre el 15 i el 25 per cent.

El risc es considera mitjà si es detecten entre 50 i 150 casos per cada 100.000 habitants en 14 dies, i la meitat en 7 dies.

I es parla de risc baix quan hi ha entre 25 i 50 casos per cada 100.000 habitants en 14 dies, i entre 10 i 25 en 7 dies.

El nivell de risc més baix s'anomena "nova normalitat". S'assoleix quan hi ha menys de 25 casos acumulats per cada 100.000 habitants en 14 dies.
 

El director del Centre d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón
El director del Centre d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón (EFE/Emilio Naranjo)


Quatre nivells d'alerta

Els indicadors de nivell de risc situen els diferents territoris en un dels quatre nivells d'alerta establerts, que porten associades una sèrie de mesures.

S'assoleix el nivell d'alerta 1 quan almenys dos indicadors del bloc 1 i un del bloc 2 estan en nivell baix, i la resta en nivell de nova normalitat.

Al nivell 2 li corresponen almenys dos indicadors del bloc 1 i un del bloc 2 en nivell mitjà, i la resta en nivells inferiors.

El nivell 3 és el resultat de tenir almenys dos indicadors del bloc 1 i un del bloc 2 en nivell alt.

I al nivell 4 s'hi arriba quan almenys dos indicadors del bloc 1 i un del bloc 2 són en nivell molt alt.
 

Mesures associades

En el nivell 1, per exemple, es permeten reunions de fins a 15 persones i es restringeixen els viatges no essencials fora del territori. Els aforaments, amb caràcter general, són del 75 per cent, i es tanquen els locals nocturns.

En el nivell 2, entre altres mesures, es prohibeix a bars i restaurants servir a la barra i els aforaments es redueixen al 50 per cent. Les reunions poden ser de fins a 10 persones. Es fomenta el teletreball i es recomana no sortir de casa.

El nivell 3 suposa limitar les reunions a 6 persones, i tancar la restauració i el comerç no essencial a les onze de la nit.

 Mesures segons el nivell d'alerta per Covid by Moderador Noticies Web on Scribd

 

"Un catàleg d'opcions"

Dijous al matí, Illa havia avançat, en una entrevista a Onda Cero, que el document no estableix l'adopció "automàtica" de mesures a partir d'uns indicadors, sinó que "dona un marge de necessària flexibilitat per adaptar les mesures a la realitat de cada territori".

En aquest sentit, el ministre va definir-lo com un "catàleg d'opcions" que, tanmateix, sí que estableix el tancament dels establiments de restauració i els comerços no essencials a les onze de la nit, i recomanar a la població sortir de casa només quan sigui "necessari" en els territoris en situació d'alerta màxima.

El document assegura que els principals àmbits de transmissió de la Covid-19 són les reunions familiars o d'amics i, per aquest motiu, aconsella limitar les trobades socials, sobretot en interiors, i quedar-se a casa tant com es pugui.

El document no inclou la possibilitat de declarar el toc de queda nocturn. No hi ha hagut consens, però, tanmateix, dijous al vespre mateix diverses comunitats han anunciat la seva intenció d'aplicar-lo, com ja fan diversos països europeus.


Cap territori de color verd

Ara per ara, cap territori espanyol està en el nivell "nova normalitat", que sovint es pinta de color verd en els mapes. Cap comunitat autònoma està pintada de verd. Les tres que estan millor, ara mateix, estan pintades de groc, el color corresponent al risc baix. Són Galícia i els dos arxipèlags, les Balears i les Canàries.

Tres comunitats més estan en nivell mitjà, el País Valencià, Astúries i Cantàbria.

Quatre més, incloses la Comunitat de Madrid i Catalunya, tenen un risc alt d'expansió del coronavirus. I les dues Castelles i Aragó, amb el color més fosc, tenen un risc extrem, molt elevat.
 

 


En les unitats territorials amb menys de 100.000 habitants es podran agrupar àmbits com àrees de salut o comarques per adoptar mesures conjuntes.

I als territoris més petits, de menys de 5.000 habitants, també es podran valorar situacions concretes com l'existència de contagis associats a brots localitzats.


Després del milió de casos

El Consell Interterritorial ha estat presidit per la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que ha celebrat l'"ampli consens" assolit.

Per la seva banda, Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, ha valorat que el pla "és una fita important" i ha remarcat que "ens ha costat molt d'esforç".

"Hem aconseguit un document que dona prou flexibilitat i garanteix una qualitat molt alta de poder adaptar els indicadors i la forma d'actuar de cada tipus de territori".

El document arriba la setmana que Espanya ha superat el milió de casos detectats amb proves PCR, una xifra que els experts calcula que cal multiplicar per quatre per parlar del nombre real de persones que han tingut la Covid-19 a Espanya des de l'inici de la pandèmia.

 

ARXIVAT A:
Toc de queda Coronavirus Desescalada
Anar al contingut