El sector cultural vol posar fi als nomenaments a dit
Les dones augmenten la visibilitat al capdavant de les principals institucions culturals catalanes des que s'ha substituït la designació a dit per concursos públics
Divendres que ve, el patronat del Teatre Lliure haurà de decidir com afrontar la nova etapa, després de la dimissió de Lluís Pasqual.
La crisi ha posat en relleu la reivindicació del sector, que demana que la renovació de càrrecs es faci per concurs públic i amb limitació de mandats. Una pràctica que s'ha anat estenent a bona part de les institucions culturals i que ha donat com a resultat més dones en els màxims càrrecs.
L'últim cas, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que l'1 d'octubre tindrà directora per primer cop.
Judit Carrera serà la directora del CCCB. Per primera vegada en 25 anys, s'ha fet un concurs públic per designar el càrrec:
"És una porta d'entrada per garantir la independència o l'autonomia de les institucions culturals enfront del poder. Obliguen a pensar un projecte per a la institució a la qual estàs aspirant i per tant s'està seleccionant una persona, no tant pel que ha fet en el passat o per qui és o quines són les seves afinitats polítiques, sinó pel projecte de futur que té per a aquella institució."
També el primer concurs públic a l'Institut del Teatre en cent anys d'història va permetre l'arribada d'una dona a la direcció, Magda Puyo:
"És el nostre moment perquè ens deixen competir seriosament, perquè fins ara jo penso que no ens han deixat competir, en realitat. Simplement, hem sigut transparents, com es diu, molt transparents."
El mèrit professional i el projecte de futur han portat a la direcció del Mercat de les Flors la ballarina i coreògrafa Àngels Margarit.
"Pots descobrir moltíssimes persones en qui potser no hauries pensat, que no estan de vegades a la taula on es decideixen quins noms estan preparats per fer-ho."
La Fundació Miró, el MACBA, el Liceu... Els concursos internacionals han arribat a gairebé tot el sector, la Generalitat ho preveu en el seu codi de bones pràctiques, i a Barcelona va ser un compromís de l'actual equip de govern. Aplicat al Museu Picasso, al Born, a la Virreina, al Festival Grec o a l'Auditori, amb el concurs actualment en marxa.
Però la polèmica del Teatre Lliure ha revifat la reivindicació d'eliminar definitivament els nomenaments a dit i de limitar els mandats.
Segons Judit Carrera, "allargar-se eternament en els càrrecs potser no és necessàriament positiu, sobretot per una qüestió de renovació o de relleus en diferents aspectes, però és cert que quatre anys és un temps molt curt per poder implantar alguns dels problemes".
És el cas de Xavier Albertí al Teatre Nacional de Catalunya, que el 2021 deixarà la direcció després de vuit anys, el màxim que permet el procés de selecció en què va ser nomenat.
