El Salvador, condemnat per empresonar una dona que va tenir un avortament espontani

El Tribunal Interamericà de Drets Humans (CIDH) ha condemnat el Salvador per haver empresonat una dona que va tenir un avortament espontani. Reconeix que es van vulnerar els drets a la salut, a la integritat personal i la confidencialitat metge pacient, que no va tenir un judici just i estableix  que es prenguin mesures per evitar altres casos i que els fills i la família siguin compensats.

Una sentència que crea un precedent cabdal per als drets de les dones i a l'avortament al Salvador i a l'Amèrica Llatina.

La dona, coneguda amb el nom de "Manuela", va ser detinguda quan va anar d'urgències a l'hospital i la van condemnar a 30 anys per homicidi agreujat al perdre el fill que estava gestant.

La sentència arriba tard perquè Manuela va morir a la presó fa 11 anys d'un càncer limfàtic, que li van tractar tard i malament, segons el tribunal.

Va morir emmanillada al llit de l'hospital, el 30 d'abril del 2010, als 35 anys, per un càncer de limfoma de Hodgkin que no va ser diagnosticat a temps i va deixar dos fills orfes.

"Aquesta sentència fa justícia a Manuela, a la seva família i a totes les dones que al Salvador i al continent americà han estat criminalitzades per emergències obstètriques amb base a prejudicis de gènere i per viure en situació de pobresa", celebra Morena Herrera de l'Agrupació Ciutadana per la Despenalització de l'Avortament, del Salvador.

A la sentència es considera que "en un context de penalització absoluta de l'avortament s'ha criminalitzat dones" que, com Manuela, han tingut emergències obstètriques, i s'ha vulnerat la confidencialitat metge-pacient per l'obligació de denunciar-les.

El tribunal declara responsable l'estat del Salvador i afirma que en aquest país hi ha una persecució judicial sistemàtica a les dones. 

El Salvador, on hi ha 17 dones a la presó per haver avortat, encara té un altre cas denunciat al Tribunal Interamericà de Drets Humans pendent de revisió.

La sentència crea jurisprudència que s'haurà d'aplicar a l'Amèrica llatina i el Carib. L'avortament està prohibit, sense excepcions, a més de al Salvador, a Hondures, Nicaragua, la República Dominicana i Haití.
 

Polònia vol equiparar l'avortament a l'homicidi

El Parlament polonès debat aquesta setmana un nou projecte de llei sobre l'avortament. Es tracta d'un text molt més restrictiu promogut per associacions provida que preveu castigar l'avortament amb fins a 25 anys de presó i fins i tot en alguns casos la cadena perpètua, equiparant el delicte al d'homicidi.

Esther Major, assessora general d'Amnistia Internacional per a Europa, ha declarat que aquest projecte de llei "si s'aprova, només augmentaria les probabilitats que les dones i les nenes pateixin danys físics i psicològics, i fins i tot perdin la vida". I considera: "És l'últim d'un seguit d'atemptats cruels i discriminatoris de l'òrgan legislatiu polonès contra els drets humans de les dones."

El text vigent ja és dels més restrictius perquè només permet l'avortament en cas de violació, incest i risc de mort de la mare. Un marc que Major ha qualificat de "draconià" i que infringeix la cobertura d'atenció i serveis per a l'avortament.

El Suprem dels EUA debat que l'avortament deixi de ser un dret

El Tribunal Suprem decideix en un judici que es celebra aquesta setmana sobre un cas de l'estat de Mississipí, que preocupa el moviment feminista i dona esperança als líders dels estats conservadors, que volen restringir al màxim aquest dret als Estats Units.

Per primera vegada en dècades, els jutges conservadors són clara majoria, gràcies als tres jutges que va poder nomenar Trump, i s'han mostrat receptius als arguments que consideren que la interrupció de l'embaràs ha de deixar de ser un dret constitucional.

Els arguments del cas de Mississipí tenen l'objectiu de rebaixar de 23 a 15 setmanes el límit per poder avortar i, sobretot, que el tribunal reverteixi 50 anys de jurisprudència, declari inconstitucional el dret a la interrupció de l'embaràs i permeti que siguin els estats els que l'autoritzin o no.

Molts estats ja porten anys restringint l'accés a l'avortament com la llei aprovada al setembre a Texas i que ha quedat suspesa pendent que, precisament el Suprem decideixi sobre la seva constitucionalitat.

La sentència del judici del Suprem sobre el cas de Mississipí se sabrà al juny. Si és favorable a les tesis conservadores, la meitat dels estats del país, en mans republicanes, aprovarien lleis similars i, de fet, 40 milions de dones perdrien el dret a interrompre l'embaràs.

L'avortament va ser legalitzat al país pel Tribunal Suprem el 1973.

Pendents de la decisió que prengui el tribunal, a l'exterior del Suprem nord-americà ciutadans a favor i en contra de l'avortament es manifesten, enfrontats: