El risc de ser nena a l'Índia: morir abans de néixer

A l'Índia es fan assassinats selectius de nenes, una realitat que s'accepta sense més, fora de la llei. Molts pares les fan desaparèixer perquè no s'ho poden permetre, la dot surt massa cara. Les assassinen, venen o abandonen.

Les filles deixen la casa per anar a viure amb els marits, mentre que els fills es queden a la casa familiar, amb la dona i els fills, i tenen cura dels pares i els béns. Criar una filla no surt a compte.

Si una dona no és capaç de tenir un fill mascle, ha d'abandonar la casa i tornar amb els pares, perquè el marit es pugui tornar a casar amb una dona que li solucioni el problema.

"Històricament, la discriminació de les nenes a l'Índia era per la negligència intencionada al part o perquè les nenes rebien menys llet i aliments i menys atenció mèdica. Però als últims vint anys hem vist l'eliminació a l'etapa del fetus", assenyala l'investigador Sabu George.
 

Estadístiques alarmants

A finals dels anys vuitanta, uns informes van mostrar nenes mortes amb el coll trencat poques hores després de néixer, asfixiades amb llençols o enverinades amb llet. Es van posar en marxa programes de vigilància sobre les embarassades i als hospitals es van instal·lar bressols per deixar les nenes acabades de néixer sense donar explicacions.

Però el cens del 1991 posava xifres alarmants: hi havia 4,2 milions menys de nenes que de nens entre els 0 i els 6 anys. Deu anys més tard, el cens del 2001 va pujar la diferència fins als 6 milions. A l'últim, del 2011, el desequilibri va augmentar encara més, fins els 7,1 milions, segons el Centre d'Investigació Global per a la Salut (CGHR).

L'estadística és clara i no sembla que hagi de canviar. Fins que es publiqui el cens del 2021, hi ha com a referència el registre de naixements 2016-2018 que va publicar el Ministeri de l'Interior indi: neixen 897 dones per cada 1.000 homes.

Una altra referència la donen els registres de naixements del juliol de l'any passat a 132 pobles del districte d'Uttarkashi, a uns tres-cents quilòmetres al nord de Nova Delhi: van néixer 216 nens i cap nena.

L'ecografia prohibida

La Llei de Tècniques de Diagnòstic de Preconcepció i Prenatal del 1994 prohibeix revelar el sexe del fetus a les famílies. És un servei que no es pot demanar, amb penes que van dels 3 als 5 anys de presó.

La intenció de la llei era clara, però les famílies no es resignen i alguns metges estan disposats a cobrar fins a 300 dòlars sota la taula, a canvi d'informar les famílies si esperen un nen o una nena.

Sovint les mares prefereixen avortar que deixar les filles en adopció, davant de les notícies sobre centres on les prostitueixen, venen o esclavitzen.

La dot

La dot és un sistema prohibit des del 1961, però és una pràctica corrent. Per culpa de la dot, les nenes són vistes com una càrrega, com un deute futur.

Sobre el paper, és una mostra d'estatus social que permet als pares triar entre els millors pretendents i llars per a la seva filla. A la pràctica, la dot és una càrrega que porten les nenes i s'estalvien els nens.

Moltes famílies han d'endeutar-se per pagar-la. En poblats pobres, el preu de partida pot estar en els 1.500 dòlars en forma de bestiar, joies o terra, però no hi ha una quantitat estipulada.

Per a les dones, la dot també pot implicar risc de mort quan el pagament no es completa o quan la família del nuvi pressiona per aconseguir més diners.

Es pot veure amb xifres en l'informe més recent de l'Oficina Nacional de Registres Criminals (NCRB), del 2018: hi va haver 7.747 assassinats de dones i el 94% van ser per qüestions relacionades amb la dot.

Un refrany popular indi apunta directe al problema de la dot: "Criar una filla és regar l'hort del veí".