El rerefons identitari i històric que impulsa el mur de Trump

L'editor del Telenotícies Vespre, Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen cada diumenge sobre temes d'actualitat. El presentador del TN explica aquesta setmana quin són els motors del mur que proposa el president dels Estats Units, Donald Trump, més enllà d'una promesa electoral. L'explicació està en "una possible invasió mexicana".

Roger Escapa: Trump està bloquejant el pressupost federal dels Estats Units perquè no li volen aprovar la partida pressupostària del famós Mur amb Mèxic. Va fort...

Toni Cruanyes: Trump ha sabut encapsular, en una mesura icònica i concreta, una resposta a una por molt genèrica i inconcreta, però que s'ha instal·lat des de fa anys en la consciència patriòtica nord-americana: una possible invasió mexicana, o llatina, dels Estats Units.

Roger Escapa: De quina manera podria produir-se aquesta invasió?

Molts nord-americans creuen que la gran quantitat de ciutadans d'origen llatí estan posant en perill les bases culturals dels Estats Units. Encara que els nord-americans són -i es descriuen- com un país d'immigrants, també els agrada veure's com un país de blancs, d'arrel anglosaxona i cristians protestants. Els WASP, acrònim de White Anglo-Saxon Protestant, se senten amenaçats.

Això és el que pensen els votants de Donald Trump...

Sí, però també hi ha gent del Partit Demòcrata que pensa així. El 2004, Samuel Huntington, un politòleg molt influent, va publicar un llibre que es deia "Qui som nosaltres? Els desafiaments a la identitat nacional americana". Hi descrivia la influència de la cultura llatina als Estats Units com una font de problemes. I aquí sumava tot un seguit de clixés sobre els mexicans: viuen en guetos, són ganduls, masclistes, que no aprenen bé l'anglès i s'entesten a parlar castellà. També a les ràdios nord-americanes se sent cada dia més reggaeton...

Són clixés racistes i totalment falsos, a més...

Sens dubte, però, tot i així, molts americans vinculen la població negra o llatina amb immigració il·legal, amb delinqüència i pobresa. Encara que això no tingui gaire sentit amb dades objectives a la mà.

Aquests clixés cap als mexicans venen de lluny...

Fa 200 anys, els nord-americans ja es van preocupar d'allunyar Mèxic de les seves cases. Van enretirar la frontera mexicana ocupant i annexionant-se dos milions de quilòmetres quadrats de territori mexicà. Refresquem la història de la guerra de Mèxic i els Estats Units del 1845, que potser ens ajudarà a entendre millor la paranoia del mur de Donald Trump.

Dos milions de quilòmetres quadrats. Això és molt de territori!

Moltíssim: era la meitat del país. Mèxic, quan es va independitzar d'Espanya, comptava amb els actuals estats nord-americans de Califòrnia, Nevada, Utah, Nou Mèxic i Texas, així com part d'Arizona, Colorado, Wyoming, Kansas i Oklahoma. I capítols a part mereixerien Florida i Puerto Rico. En tot cas, després d'11 anys de guerra amb Espanya -que van guanyar- els mexicans estaven esgotats, i en canvi els Estats Units estaven en plena expansió. Havien posat en marxa l'aventura del Far West, al sud contra els mexicans, i al nord, contra els indis.

Els cowboys i els pistolers van massacrar els indis, al nord. Però, amb els mexicans, el govern de Washington va optar per la negociació...

Una negociació malintencionada. Van infiltrar-se i van fer acords amb els líders regionals del nord dels que aleshores es deien Estats Units de Mèxic. Un cas a banda és el de Texas, que s'havia declarat independent el 1836, després de mesos de guerra amb Mèxic. En realitat, els texans volien formar part dels Estats Units, però seguien sent un estat esclavista i els nord-americans ho havien prohibit un any abans.

Els plans dels Estats Units anaven més enllà de Texas...

Van intentar negociar la compra de l'Alta Califòrnia i de Nou Mèxic. Però no va fructificar. Aleshores van voler negociar també la configuració de la frontera amb més detall, però tampoc hi va haver acord. Amb aquelles disputes, els nord-americans van enviar-hi soldats per protegir, aparentment, els ciutadans texans. Però en el fons van mobilitzar-se per declarar la guerra a Mèxic. Una guerra que van lliurar per terra i mar, ja que van entrar al golf de Mèxic i van bloquejar els ports mexicans del Pacífic.

Quant de temps va durar aquesta guerra?

Dos anys, i la van perdre els mexicans. El país va perdre la meitat del seu territori nacional, i fins i tot els seus ciutadans van perdre drets i propietats als Estats Units en els anys següents. La prova de com es va viure aquesta guerra en l'imaginari col·lectiu és que els americans en van fer pel·lícules èpiques, mentre que els mexicans en van fer ranxeres molt nostàlgiques...

Mèxic, sovint, ha estat una víctima més dels Estats Units...

"Pobre México, tan lejos de Dios y tan cerca de Estados Unidos". Aquestes van ser les paraules del president mexicà Porfirio Díaz. La intervenció nord-americana del 1846 té un lloc especial en la memòria dels mexicans...

Tot i això, Trump segueix dient que els mexicans són un perill per als Estats Units...

Aquesta llatinofòbia no té gaire sentit si mirem la història. Però això no treu que entenguem bé la lliçó: també en el subconscient nacionalista nord-americà existeix el record de l'enemic d'origen llatí o espanyol de l'època de la independència i l'expansió. Els nord-americans es van deslliurar del domini europeu, però els blancs descendents dels britànics d'aleshores saben que en el fons són una minoria en un continent mestís, barrejat i d'arrels indígenes, africanes (dels esclaus) i hispanes (dels "conquistadores").