El repte del projecte MELISSA: missions autosuficients i sostenibles a l'espai
El projecte de l'Agència Europea de l'Espai instal·lat a la UAB celebra els seus 10 anys dissenyant espais autosostenibles per acollir humans en missions de llarga durada a l'espai
El repte del projecte MELISSA: missions autosuficients i sostenibles a l'espai

El repte del projecte MELISSA: missions autosuficients i sostenibles a l'espai

El projecte de l'Agència Europea de l'Espai instal·lat a la UAB celebra els seus 10 anys dissenyant espais autosostenibles per acollir humans en missions de llarga durada a l'espai

RedaccióActualitzat
TEMA:
Ciència
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

MELISSA és el nom d'un laboratori únic a Europa, instal·lat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Acaba de fer 10 anys i ha aconseguit grans èxits en el disseny de tecnologia que permeti la vida humana, autosostenible, en missions espacials de llarga durada.

Els bons resultats s'han obtingut amb rates. El proper pas, revalidar-los amb persones, els futurs astronautes. El projecte està coordinat per l'Agència Europea de l'Espai (ESA).


Enviar humans autosuficients a Mart

Les agències nord-americana i europea de l'espai fa anys que apunten a Mart. Es plantegen el 2033 per fer-hi arribar la primera missió tripulada. Només el viatge duraria 200 dies i l'estada s'allargaria mesos.

Per contribuir a fer aquest salt definitiu, la Universitat Autònoma de Barcelona acull la planta pilot MELISSA, on dissenyen un hàbitat autosuficient per acollir vida humana a l'espai. MELISSA ve de l'anglès 'Micro-Ecological Life Support System Alternative', que significa "Sistema Alternatiu de Suport de Vida Microecològic".

 

 

Francesc Gòdia, catedràtic d'Enginyeria Química de la UAB, professor del Departament d'Enginyeria Química i Ambiental de la UAB i director de la planta pilot MELISSA, en destaca múltiples reptes:

"Generar oxigen per a la respiració, generar aliments per a la tripulació, recuperar l'aigua i, com que a més a més volem que el sistema sigui lo més autosostenible possible i que no necessiti que des de la Terra haguem d'anar fent aportacions de recursos, això no ho podem fer sostenible si, a més a més, no tractem els residus."

Precisament, es vol arribar al 100% del reciclatge de tots els residus de manera estable i segura. Un exemple serien els residus líquids que també reciclen, com ja passa a l'Estació Espacial Internacional, per tornar a obtenir aigua potable.

En 6 unitats aïllades, anomenades bioreactors, cultiven algues, enciams, descomponen residus i obtenen oxigen i aigua potable en cicle tancat. 

 

 

Carol Arnau, coordinadora tècnica de la planta pilot MELISSA, explica que ja es troben en una fase d'integració, és a dir, que uneixen les diferents parts:

"Hem connectat el compartiment biològic de nitrificació, el compartiment de les algues i el compartiment de les rates."

De fet, tres rosegadors ja respiren aïllats de l'exterior i la sots directora Carol Arnau explica que l'objectiu és crear una sinergia de supervivència entre les rates, les algues i l'aire:

"L'objectiu és que les rates, que simulen la tripulació, puguin arribar a viure consumint l'oxigen que està produït per les algues. I les microalgues consumiran el CO2 produït per les rates."

 

 

L'oxigen necessari per a un humà equival al d'un grup de 40 a 60 rates de laboratori. Ara, el proper pas serà fer el salt a l'escala humana, cosa que suposarà un creixement i adaptació de les instal·lacions.

Respecte el repte d'enviar humans a Mart, Carol Arnau també en destaca els principals problemes que es trobaran: "Les condicions de vida, la microgravetat i la radiació". Mentre que Francesc Gòdia destaca que "encara es necessiten algunes dècades de treball", perquè no es treballa amb una agenda d'anys, "sinó que la fem amb dècades" i amb la voluntat que els avenços assolits també siguin útils aquí, a la Terra.

ARXIVAT A:
CiènciaTecnologia

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut