El rellotge i l'anell d'una catalana supervivent dels nazis retornen a la família

Bad Arolsen, una petita població a l'est d'Alemanya, conté el Servei Internacional de Rastreig (ITS), un espai dedicat a documentar i investigar dades que estan relacionades amb persones empresonades o deportades a camps de concentració o extermini nazis.

Els arxius, registrats sota supervisió de la burocràcia del III Reich, representen el patrimoni històric de milions de persones que van ser perseguides per les seves idees polítiques.

Christian Groh, director de l'arxiu de l'ITS, explica que molts dels documents han estat eliminats:

"La major part dels documents sobre la persecució van ser destruïts a consciència per eliminar proves. Però mentre es va creure que es feia el correcte i es tenia el convenciment que la guerra es podria guanyar, es va documentar el que es feia, tal com ho fan avui les administracions."

L'entrega d'objectes a familiars

Les llargues investigacions de l'ITS han conduït a l'entrega de diversos objectes personals als familiars de la catalana Bràulia Cànovas, presonera als camps de concentració de Ravensbruck i Bergen Belsen.

Cànovas va ser una activista de la CNT durant els anys de la Guerra Civil Espanyola i va decidir exiliar-se a França, on va ser detinguda per la Gestapo i més endavant deportada a diversos camps de concentració.

Els seus familiars han pogut recuperar un rellotge i un anell de Cànovas, que va morir fa 25 anys, però el seu llegat ha quedat vigent.

La filla de Bràulia Cànovas, Marie-Christine Jené, ha destacat la importància d'aquests actes:

"En el context actual que estem vivint, molt convuls, on hi ha un ressorgiment d'un cert nacionalisme d'extrema dreta; crec que és important que en aquest moment pugui passar una cosa tan important."