El relat de la fiscalia per argumentar i justificar el delicte de rebel·lió

El relat de la fiscalia per argumentar i justificar el delicte de rebel·lió
Madrid

El relat de la fiscalia per argumentar i justificar el delicte de rebel·lió

Redacció Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Façana de la seu de la Fiscalia General de l'Estat a Madrid

Façana de la seu de la Fiscalia General de l'Estat a Madrid

En l'escrit amb les conclusions que fixen les peticions de delictes i penes per als acusats pel procés independentista, la fiscalia ha distribuït les responsabilitats en tres nivells.

En primer lloc, el govern de la Generalitat; en segon lloc, la mesa i els grups independentistes del Parlament; i en tercer lloc, les entitats independentistes: l'Assemblea Nacional Catalana, l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència, l'AMI.

Tots plegats, segons la fiscalia, van actuar amb un únic objectiu:

"... impedir el compliment de les resolucions administratives i judicials dictades a l'empara [de la legalitat constitucional i estatutària], per aconseguir com a objectiu últim -amb les seves pròpies lleis i les seves pròpies estructures d'estat- declarar la independència d'aquella part del territori nacional i obligar l'estat a acceptar la separació del referit territori."

 

Notícia relacionada: la fiscalia demana 25 anys per a Junqueras i 16 per als exconsellers empresonats per rebel·lió

El paper del govern

La fiscalia afirma que el govern, liderat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, va dissenyar el referèndum, les estructures d'estat i la difusió internacional, i assegura que tots els seus membres n'estaven al cas.

Al cas no només del que s'havia de fer, sinó també de com s'havien de justificar, departament per departament, les despeses per fer el referèndum i aconseguir la independència.

D'aquí que es demani malversació per a tots els membres del govern que seran jutjats, per un total de més de 3 milions d'euros. Una xifra que l'Advocacia de l'Estat ha calculat de manera diferent, i ha deixat per sota dels 2 milions.

Notícia relacionada: l'Advocacia de l'Estat acusa de sedició i demana penes més baixes que la fiscalia

 

Els grups independentistes al Parlament

La missió dels grups parlamentaris independentistes era preparar el marc legal per aplicar l'estratègia, sabent que desobeïen les resolucions del Tribunal Constitucional.

No es fa cap diferència entre els membres de la mesa que van permetre les votacions, de manera que hi inclouen el llavors diputat de CSQP, Joan Josep Nuet.

Notícia relacionada: la fiscalia demana 17 anys de presó per a Forcadell per rebel·lió i inhabilitació per a la Mesa

Les entitats independentistes

La fiscalia remarca força la capacitat de convocatòria de l'ANC, Òmnium i l'AMI, i li atorga molt de poder en les mobilitzacions, fins al punt de considerar els Jordis responsables dels suposats actes violents.

 

L'escrit posa el 20 de setembre com a exemple, i atribueix a Cuixart i Sànchez l'intent d'"impedir per la via dels fets el compliment de les decisions judicials":

"A partir d'aquella incendiària convocatòria, el que va passar va quedar lluny de la pacífica actuació que formalment es reclamava en alguns missatges,  ja que les actuacions reals i materials van ser molt diferents d'aquelles meres declaracions sense contingut efectiu."

El relat de l'escrit atribueix -i retreu- a Jordi Cuixart aquell dia l'ús de paraules i fórmules que evocaven la "determinació mostrada en la Guerra Civil (fent servir l'expressió "No passaran!)", contraposant-ho a la reivindicació pacifista de la mobilització.

Notícia relacionada - La petició de la fiscalia per a Cuixart i Sànchez: 17 anys de presó per rebel·lió

Referèndum violent

Però aquesta violència que, a ulls de la fiscalia, va esquitxar tot el procés, també es va manifestar durant el referèndum de l'1 d'octubre. Diu que van ser els enfrontaments violents i agressius a les escoles, davant els cossos policials, el que els va obligar a actuar.

 

Assegura que els agents van ser agredits i es va impedir que fessin la seva feina, i descriu l'1-O com el "pas previ per declarar posteriorment la independència":

"El violent i agressiu enfrontament propiciat davant l'actuació policial per la massa de persones congregades en els diversos col·legis electorals, que van actuar com a mur humà, mitjançant accions diverses que incloïen actes d'agressió causant de lesions, llançament d'objectes, tanques metàl·liques i pedres, insults, presència física numèrica intimidatòria, i resistència greu al compliment de la funció encomanada als serveis policials, va ser determinant perquè les Unitats de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia no poguessin fer la seva feina, i d'aquesta manera es pogués celebrar -tot i que sense garantia legal de cap mena- la jornada de votació com a pas previ a declarar posteriorment la independència."

 

Notícia relacionada: la fiscalia acusa Trapero i la cúpula d'Interior de rebel·lió i els demana 11 anys de presó

Intervenció del rei

Conclusió dels fiscals: tot el procés sobiranista va estar esquitxat d'actes de força, agressió i violència.  Fins al punt que el rei Felip VI, en el seu missatge institucional televisat, va demanar als poders legítims de l'estat que asseguressin l'ordre constitucional.

El document el signen els quatre fiscals del Tribunal Suprem. Són els que han portat el cas des del començament i que han fet arribar el seu parer inicial fins a aquest escrit, malgrat el canvi de govern i de fiscal general.

De tota manera, són conclusions provisionals, que poden tenir modificacions durant el judici.

Notícia relacionada: El Suprem tanca la instrucció de l'1-O i envia a judici els líders independentistes

ARXIVAT A:
Judici procés Procés català Govern empresonat Referèndum 1-O