El rei emèrit, en una imatge de l'any 2020, quan encara vivia a Espanya (Europa Press/José Oliva)
El rei emèrit, en una imatge de l'any 2020, quan encara vivia a Espanya (Europa Press/José Oliva)

El rei emèrit vol tornar a viure a La Zarzuela i recuperar l'assignació econòmica

En la vista sobre la demanda que Corinna Larsen va presentar per presumpte assetjament, els advocats de Joan Carles I han al·legat que el monarca té immunitat

Redacció/AgènciesActualitzat

Silenci del govern espanyol sobre la voluntat de Joan Carles I de tornar a Espanya. Segons publica aquest dimarts El Confidencial, el rei emèrit ha traslladat al seu entorn la voluntat de viure una altra vegada al Palau de La Zarzuela i recuperar l'assignació econòmica que rebia.

El març del 2020, pocs mesos abans que Joan Carles marxés a l'estranger i davant les informacions que el vinculaven amb comptes a l'estranger, Felip VI va decidir retirar-li l'assignació econòmica que fins aleshores tenia al pressupostos estatals; l'últim any va ser de 161.000 euros.

El que sí que ha reconegut obertament el govern espanyol és que aparca el full de ruta per modernitzar la Corona, anunciat per Pedro Sánchez l'any passat. Ara, segons asseguren fonts de l'executiu, la prioritat és la recuperació econòmica.

El rei emèrit, davant de la reina Sofia i Mariano Rajoy, l'abril de 2014, abans d'abdicar
El rei emèrit, davant de la reina Sofia i Mariano Rajoy, l'abril de 2014, abans d'abdicar (Europa Press / Eduardo Parra)


El rei emèrit al·lega immunitat davant la justícia britànica

D'altra banda, aquest dimarts ha acabat la vista sobre la demanda presentada per Corinna Larsen davant la justícia britànica per presumpte assetjament per part del rei emèrit.

Larsen reclama al rei emèrit una indemnització pel cost del tractament mèdic de salut mental, per la "instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció" i la contractació d'exdiplomàtics i extreballadors del govern espanyol perquè intervinguessin per posar fi a "l'assetjament" que assegura que rebia per part del monarca. També demana que el rei emèrit no es pugui acostar a 150 metres de cap de les seves residències.

Els advocats de Joan Carles I han al·legat que el rei emèrit té immunitat i només ha de retre comptes davant del Tribunal Suprem espanyol. Segons l'advocat Daniel Bethlehem, la justícia britànica no és competent per atendre la demanda de Larsen. Els advocats del rei emèrit han argumentat que els tribunals anglesos no tenen jurisdicció sobre la demanda i que l'emèrit té immunitat en virtut de la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques i també de la llei britànica sobre Immunitat.

La immunitat de Joan Carles, ha defensat Bethlehem, no el col·loca "per damunt de la llei", sinó que "reconeix que, pel caràcter constitucional del càrrec de Sa Majestat, està degudament sotmès a la jurisdicció del Tribunal Suprem d'Espanya i només del Tribunal Suprem d'Espanya".

La defensa de Joan Carles ha rebutjat les acusacions de Larsen i també ha descartat que es produís "cap presumpta irregularitat per part de l'Estat espanyol".

L'empresària i antiga amiga del rei emèrit, Corinna Larsen
L'empresària i antiga amiga del rei emèrit Corinna Larsen (Europa Press)


La defensa de Larsen diu que només té immunitat Felip VI

En canvi, els advocats de Corinna Larsen han defensat que l'emèrit no té immunitat perquè ja no és cap d'estat, és independent a nivell financer i viu a Abu Dhabi. L'advocat James Lewis ha subratllat que Joan Carles I no és "un sobirà" ni "cap d'estat" perquè va abdicar el juny de 2014. Lewis ha dit que l'única persona amb dret a la immunitat en relació amb el regne d'Espanya és Felip VI perquè el títol de rei emèrit és de caràcter "honorífic".

Segons ha argumentat la defensa de Larsen, ella i Joan Carles I van començar una relació romàntica el 2004, que va acabar el 2009 després que Larsen va descobrir que li era infidel. Tots dos van mantenir l'amistat i, segons la part demandant, els anys 2011 i 2012 Joan Carles I va fer-li una sèrie de regals, com joies, obres d'art i 65 milions d'euros, a més de demanar-li de reprendre la relació, una proposta que ella va rebutjar.

Aquests 65 milions formaven part d'uns diners que el difunt rei de l'Aràbia Saudita havia enviat a un compte suís vinculat amb una fundació amb seu a Panamà, el beneficiari del qual era Joan Carles I.

El mes de gener, Corinna Larsen va declarar com a testimoni, a través de videoconferència, en un judici contra l'excomissari Villarejo, i va assegurar que va rebre amenaces de l'excap del CNI Félix Sanz Roldán.

El jutge britànic del cas, Matthew Nicklin, ha lamentat que Espanya no hagi fet cap declaració explícita si el rei emèrit encara és membre de la casa reial o si gaudeix d'immunitat. Ara, el jutge ha de decidir si la demanda per assetjament segueix endavant en cas que es rebutgi la immunitat de Joan Carles.

 

 

ARXIVAT A:
Casa Reial espanyola Monarquia
Anar al contingut