El rei a l'ambaixador alemany sobre el 23-F: "Els caps només volien el que tots desitjàvem", segons "Der Spiegel"
Una informe diplomàtic alemany podria col·locar en una situació complicada la monarquia espanyola. Segons uns documents que revela el setmanari alemany "Der Spiegel", el rei Joan Carles I es va mostrar comprensiu amb els caps del cop d'estat fallit del 23 de febrer de 1981. La publicació treu a la llum un informe de l'ambaixador alemany de l'època, Lothar Lahn, que revela que el rei li va dir que "els caps només volien el que tots desitjàvem". La conversa va tenir lloc el 26 de març, cinc setmanes després del cop d'estat. En els documents revelats, l'ambaixador també escriu que el monarca culpava Adolfo Suárez de "menysprear" els militars.
RedaccióActualitzat
"Der Spiegel" furga en la ferida del cop d'estat del 23-F. El setmanari difon un extracte d'un despatx de l'ambaixada alemanya a Madrid desclassificat pel Ministeri d'Exteriors del país. En el text, l'ambaixador fa revelacions que posen en dubte la imatge del rei com a salvador del país i que apunten a una comprensió amb els motius dels colpistes.
L'ambaixador alemany a Espanya de l'època, Lothar Lahn, explica en l'informe que el 26 de març de 1981 va mantenir una conversa privada amb Joan Carles I i transcriu algunes de les seves suposades afirmacions. Segons el diplomàtic, el rei "no va mostrar ni menyspreu ni indignació davant dels protagonistes, sinó que va mostrar comprensió, fins i tot simpatia."
Lahn transcriu algunes de les declaracions del rei, de qui assegura que li va comentar -afegeix el despatx- que el monarca va dir a l'ambaixador: "Els caps només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat".
El despatx de l'ambaixador encara té més documents comprometedors. Lahn afirma que el rei responsabilitzava de l'intent el president del govern espanyol en aquell moment, Adolfo Suárez, a qui retreia "menysprear" els militars. L'ambaixar explica que el rei li va dir que havia aconsellat sense èxit a Suárez que "fes cas dels plantejaments dels militars, fins que aquests van decidir actuar pel seu compte".
Un càstig poc sever
Lothar Lahn, mort el 1994, consigna en el seu informe una revelació inquietant. Afirma que el rei li va dir que miraria d'influir en el govern i els tribunals per evitar un càstig sever als colpistes. El monarca argumentava, sempre segons la versió de Lahn, que els militars "només pretenien el millor".
Per acabar, l'ambaixador assegura que Joan Carles I creia que el cop del 23-F "s'hauria d'oblidar com més aviat millor". També es va mostrar convençut que una actuació així no es repetiria.
La Casa Reial no en té constància
"Der Spiegel" explica que ha consultat amb la Casa Reial, però que aquesta no ha volgut valorar l'informe, tot i que han deixat clar que no tenen constància de cap conversa privada entre el rei i l'ambaixador.
Fonts de la Casa del Rei a Madrid, citades per EFE, asseguren que "el paper i l'actuació del rei el 23-F estan ja consolidats per la història, i la manera decidida i determinant com va actuar en defensa de la democràcia és coneguda per tota la societat espanyola i a tot el món".
Segons la revista, el document ha estat desclassificat pel govern federal alemany com a part de les "Actes de la política exterior de la República Federal d'Alemanya de 1981". Són 2.250 pàgines que es poden llegir a l'Institut d'Història Contemporània.
L'ambaixador alemany a Espanya de l'època, Lothar Lahn, explica en l'informe que el 26 de març de 1981 va mantenir una conversa privada amb Joan Carles I i transcriu algunes de les seves suposades afirmacions. Segons el diplomàtic, el rei "no va mostrar ni menyspreu ni indignació davant dels protagonistes, sinó que va mostrar comprensió, fins i tot simpatia."
Lahn transcriu algunes de les declaracions del rei, de qui assegura que li va comentar -afegeix el despatx- que el monarca va dir a l'ambaixador: "Els caps només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat".
El despatx de l'ambaixador encara té més documents comprometedors. Lahn afirma que el rei responsabilitzava de l'intent el president del govern espanyol en aquell moment, Adolfo Suárez, a qui retreia "menysprear" els militars. L'ambaixar explica que el rei li va dir que havia aconsellat sense èxit a Suárez que "fes cas dels plantejaments dels militars, fins que aquests van decidir actuar pel seu compte".
Un càstig poc sever
Lothar Lahn, mort el 1994, consigna en el seu informe una revelació inquietant. Afirma que el rei li va dir que miraria d'influir en el govern i els tribunals per evitar un càstig sever als colpistes. El monarca argumentava, sempre segons la versió de Lahn, que els militars "només pretenien el millor".
Per acabar, l'ambaixador assegura que Joan Carles I creia que el cop del 23-F "s'hauria d'oblidar com més aviat millor". També es va mostrar convençut que una actuació així no es repetiria.
La Casa Reial no en té constància
"Der Spiegel" explica que ha consultat amb la Casa Reial, però que aquesta no ha volgut valorar l'informe, tot i que han deixat clar que no tenen constància de cap conversa privada entre el rei i l'ambaixador.
Fonts de la Casa del Rei a Madrid, citades per EFE, asseguren que "el paper i l'actuació del rei el 23-F estan ja consolidats per la història, i la manera decidida i determinant com va actuar en defensa de la democràcia és coneguda per tota la societat espanyola i a tot el món".
Segons la revista, el document ha estat desclassificat pel govern federal alemany com a part de les "Actes de la política exterior de la República Federal d'Alemanya de 1981". Són 2.250 pàgines que es poden llegir a l'Institut d'Història Contemporània.
