El Regne Unit adverteix que l'assalt a la seva ambaixada a Teheran tindrà "conseqüències serioses"
Un grup de joves iranians ha assaltat aquest dimarts tres vegades l'ambaixada del Regne Unit a Teheran en protesta per les sancions que Londres ha imposat a l'Iran pel seu programa nuclear. La protesta ha anat pujant de to a les portes de la seu diplomàtica, que primer ha rebut una pluja de pedres i còctels Molotov i finalment ha estat ocupada. Cap al migdia semblava que la policia havia obtingut el control de la situació, però quan les agències locals donaven per tancada la crisi hi ha hagut més atacs, que només s'han solucionat amb un ultimàtum contundent de la policia. Tant el Foreign Office britànic com el govern iranià han considerat inacceptable l'assalt.
RedaccióActualitzat
Els assaltants han arrencat la bandera britànica de la seu diplomàtica, han provocat diverses destrosses amb còctels Molotov i han cremat documents oficials. Entre els objectes que s'han endut hi ha un retrat de la reina Elisabet II.
El govern iranià ha condemnat els atacs i s'ha compromès a protegir la immunitat de les seus i el personal diplomàtic. Aquests incidents s'han produït després que, la setmana passada, el Parlament iranià va decidir expulsar l'ambaixador del govern de Londres després d'una escalada de tensió entre tots dos països.
El primer ministre britànic, David Cameron, ha convocat una reunió d'urgència del seu govern per analitzar els fets. A més, el secretari d'Exteriors britànic, William Hague, ha desmentit que els assaltants hagin retingut 6 persones: "La situació ha estat confusa, però no parlaria d'ostatges", ha afirmat Hague, en referència a la informació que ha difós una agència de notícies iraniana. Hague ha advertit l'Iran que l'assalt tindrà "conseqüències serioses".
El Foreign Office ha manifestat que s'han sentit "ultratjats", ha condemnat l'acció, que ha qualificat d'"inacceptable" i d'acte de "vandalisme", i ha reclamat al govern iranià que defensi els diplomàtics britànics que hi ha al país. A més, ha demanat als ciutadans britànics residents a l'Iran que es quedin a casa seva i que no es facin notar. També la Casa Blanca, la UE i el Consell de Seguretat de l'ONU han rebutjat amb contundència l'assalt.
El Ministeri d'Afers Estrangers iranià ha lamentat en un comunicat el "comportament inacceptable d'alguns manifestants" i ha afegit que l'assalt ha passat "malgrat els esforços de la policia" per evitar-lo i el "reforç de les mesures de protecció" a l'ambaixada. El govern iranià ha refermat el compromís de "protegir i preservar els recintes i el personal diplomàtic".
El Consell de Seguretat de l'ONU ha condemnat "en els termes més enèrgics" els assalts a la seu diplomàtica britànica. En un comunicat, l'ONU ha expressat "la seva profunda preocupació" davant els atacs i han demanat a l'Iran que respecti completament les seves obligacions internacionals i garanteixi "la protecció del personal i els béns diplomàtics i consulars".
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha qualificat "d'inacceptable" l'assalt contra l'ambaixada britànica a Teheran i ha subratllat que aquest incident demostra que l'Iran no "pren seriosament" les seves obligacions internacionals.
Relacions complicades
L'assalt és l'últim capítol de les tenses relacions diplomàtiques dels dos països, deteriorades pel programa nuclear iranià. Londres va suspendre la setmana passada les relacions financeres amb l'Iran, inclosos els contactes amb el Banc Central iranià. Teheran hi va respondre rebaixant les relacions diplomàtiques amb la Gran Bretanya
Les tensions vénen de lluny, des que, el 1951, el govern iranià va nacionalitzar la Companyia Petrolera Angloiraniana. Altres episodis destacats han estat el tancament de l'ambaixada britànica a Teheran el 1979, arran de la revolució islàmica, l'assalt a l'ambaixada iraniana a Londres el 1980 i la persecució, amb condemna a mort inclosa, de l'escriptor Salman Rushdie.
Més recentment, destaca la detenció, el 2007, de 15 membres de la Marina britànica en aigües del Golf, ostatges que finalment van ser alliberats per ordre d'Ahmadinejad, que va assegurar que feia un "regal" a l'aleshores primer ministre, Tony Blair.
El govern iranià ha condemnat els atacs i s'ha compromès a protegir la immunitat de les seus i el personal diplomàtic. Aquests incidents s'han produït després que, la setmana passada, el Parlament iranià va decidir expulsar l'ambaixador del govern de Londres després d'una escalada de tensió entre tots dos països.
El primer ministre britànic, David Cameron, ha convocat una reunió d'urgència del seu govern per analitzar els fets. A més, el secretari d'Exteriors britànic, William Hague, ha desmentit que els assaltants hagin retingut 6 persones: "La situació ha estat confusa, però no parlaria d'ostatges", ha afirmat Hague, en referència a la informació que ha difós una agència de notícies iraniana. Hague ha advertit l'Iran que l'assalt tindrà "conseqüències serioses".
El Foreign Office ha manifestat que s'han sentit "ultratjats", ha condemnat l'acció, que ha qualificat d'"inacceptable" i d'acte de "vandalisme", i ha reclamat al govern iranià que defensi els diplomàtics britànics que hi ha al país. A més, ha demanat als ciutadans britànics residents a l'Iran que es quedin a casa seva i que no es facin notar. També la Casa Blanca, la UE i el Consell de Seguretat de l'ONU han rebutjat amb contundència l'assalt.
El Ministeri d'Afers Estrangers iranià ha lamentat en un comunicat el "comportament inacceptable d'alguns manifestants" i ha afegit que l'assalt ha passat "malgrat els esforços de la policia" per evitar-lo i el "reforç de les mesures de protecció" a l'ambaixada. El govern iranià ha refermat el compromís de "protegir i preservar els recintes i el personal diplomàtic".
El Consell de Seguretat de l'ONU ha condemnat "en els termes més enèrgics" els assalts a la seu diplomàtica britànica. En un comunicat, l'ONU ha expressat "la seva profunda preocupació" davant els atacs i han demanat a l'Iran que respecti completament les seves obligacions internacionals i garanteixi "la protecció del personal i els béns diplomàtics i consulars".
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha qualificat "d'inacceptable" l'assalt contra l'ambaixada britànica a Teheran i ha subratllat que aquest incident demostra que l'Iran no "pren seriosament" les seves obligacions internacionals.
Relacions complicades
L'assalt és l'últim capítol de les tenses relacions diplomàtiques dels dos països, deteriorades pel programa nuclear iranià. Londres va suspendre la setmana passada les relacions financeres amb l'Iran, inclosos els contactes amb el Banc Central iranià. Teheran hi va respondre rebaixant les relacions diplomàtiques amb la Gran Bretanya
Les tensions vénen de lluny, des que, el 1951, el govern iranià va nacionalitzar la Companyia Petrolera Angloiraniana. Altres episodis destacats han estat el tancament de l'ambaixada britànica a Teheran el 1979, arran de la revolució islàmica, l'assalt a l'ambaixada iraniana a Londres el 1980 i la persecució, amb condemna a mort inclosa, de l'escriptor Salman Rushdie.
Més recentment, destaca la detenció, el 2007, de 15 membres de la Marina britànica en aigües del Golf, ostatges que finalment van ser alliberats per ordre d'Ahmadinejad, que va assegurar que feia un "regal" a l'aleshores primer ministre, Tony Blair.
