El Registre de la Població de Catalunya es podria utilitzar com a cens per a les consultes
Utilitzar aquest registre permetria als grups favorables a la consulta sobiranista del 9 de novembre salvar l'escull que representava no poder utilitzar el cens electoral i, per tant, no caldria demanar als ajuntaments les dades dels padrons municipals
La reunió de la ponència de llei de consultes del Parlament ha acabat amb una setmana plena de trobades a diverses bandes per culminar un principi d'acord fonamental: fer un esbós del que seria organitzar una consulta sense que l'Estat hi pugui intervenir, és a dir, sense haver de fer ús del cens electoral.
Segons han explicat els ponents de CiU, ERC i ICV-EUiA, si bé aquesta qüestió encara està pendent de ser acordada, s'ha començat a debatre que en les consultes sigui utilitzat el Registre de Població de Catalunya com a cens.
En pròximes reunions es continuarà estudiant aquest sistema, ja que hi ha un acord previ entre els ponents perquè això tiri endavant.
Les consultes populars per via diferent al referèndum utilitzaran el Registre de Població de Catalunya com a base per establir el cens al qual es vol preguntar, segons proposen la majoria dels grups que participen en la ponència redactora de la llei de consultes.
El Registre de Població de Catalunya, que ja existeix des de fa anys i sobre el qual la Generalitat disposa de competències reguladores reconegudes en l'Estatut, conté la suma de les dades que figuren en els padrons municipals i està gestionat per l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'Idescat.
Utilitzar aquest registre permetrà, per exemple, als grups favorables a la consulta sobiranista del 9 de novembre salvar l'escull que representava no poder utilitzar el cens electoral, reservat únicament per a les eleccions i referèndums, i per tant no caldria demanar als ajuntaments les dades dels padrons municipals.
Si bé el Registre de Població de Catalunya serà la base censal de les consultes, no serà l'única font de dades que hi serà utilitzada, perquè en cada consulta es crearà un registre de participació i dos registres més: el d'estrangers comunitaris o extracomunitaris amb un temps de residència mínima a Catalunya, i el de catalans que viuen a l'estranger.
Els estrangers residents podran participar
Els partits catalans han de posar-se encara d'acord sobre el temps de residència mínima que hauran d'acreditar els estrangers que resideixen a Catalunya per poder votar en les consultes. CiU és partidària d'un any per als comunitaris i de tres anys per als extracomunitaris.
ICV-EUiA, per la seva banda, és partidària d'obrir el màxim possible l'univers d'estrangers empadronats que podrien votar.
ERC no fa d'això una qüestió de principis i està disposada a negociar-la amb els altres grups.
Votaran els més grans de 16 anys
Hi ha acord, entre tots els grups, fins i tot el PSC i el PPC, perquè en les consultes puguin votar els ciutadans més grans de 16 anys i també els catalans que viuen a l'exterior seguint l'últim padró registrat a Catalunya.
Alguns detalls que s'han discutit
S'ha estat discutint el que indica l'article 122 de l'Estatut, i que fa referència al fet que podran ser convocades consultes sobre matèries "de l'àmbit competencial" de la Generalitat i dels ajuntaments.
El PSC i el PPC sostenen que això exclou la possibilitat d'una consulta d'autodeterminació com la del 9 de novembre, mentre que CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP interpreten tot el contrari.
En ser debatut l'article 4, que defineix qui pot promoure una consulta des de l'àmbit institucional, ERC, PSC i ICV-EUiA són partidaris que es rebaixi l'exigència de majoria absoluta a simple perquè el Parlament pugui aprovar una convocatòria. CiU, però, es mostra oberta a negociar-ho, perquè no es banalitzin les consultes.
