El reggae, Patrimoni de la Humanitat per ser cant de lluita, resistència i amor

El reggae jamaicà és des d'aquest dijous Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La UNESCO l'ha distingit per com ha contribuït en la presa de consciència de la injustícia, la resistència, l'amor i la humanitat.

"La seva aportació a la reflexió internacional sobre qüestions com la justícia, la resistència, l'amor i la condició humana posa en relleu la força intel·lectual, sociopolítica, espiritual i sensual d'aquest element del patrimoni cultural. El reggae conserva intactes tota una sèrie de funcions socials bàsiques de la música - vehicle d'opinions, pràctica catàrtica i lloa religiosa - i continua sent un mitjà d'expressió cultural del conjunt de la població jamaicana."

Barreja d'antics ritmes musicals jamaicans amb d'altres d'origen caribenys, llatinoamericans i nordamericans, el reggae va sorgir entre els grups marginals que vivien a la part occidental de la capital jamaicana de Kingston, als anys 60.

Amb el temps va anar incorporant elements de la música neoafricana, del soul i del rhythm and blues i a poc a poc va anar transformant l'originari "ska" en "rock steady", primer, i en "reggae", després.

El seu principal ambaixador va ser el llegendari Bob Marley amb cançons com "No Woman, no cry", "I shot the sheriff", "Get up, stand up" que s'han transformat en veritables himnes intergeneracionals. Aquesta és la famosa tornada del popular tema reggae de Marley, tota una declaració de principis:

Get up, stand up: stand up for your rights!

Get up, stand up: stand up for your rights!

Get up, stand up: stand up for your rights!

Get up, stand up: don't give up the fight!

Aixeca't, aixeca't: defensa els teus drets.

Aixeca't, aixeca't: defenseu els teus drets.

Aixeca't, aixeca't: defensa els teus drets.

Aixeca't, aixeca't: no renunciïs a la lluita!

"Get up, stand up", de Bob Marley, en una actuació en directe el 1980
 

El reggae està estretament relacionat amb el rastafarisme i les seves lletres sovint tracten d'una temàtica entre política i mística.

Altres representants destacats d'aquest estil musical són Jimmy Cliff i Toots and The Maytalls.

Video oficial del tema Reggae Night, de Jimmy Cliff

Cançó "Do the reggae", de Toots and the Maytals

Amb aquesta cançó "Do the reggae", del grup jamaicà The Maytals i escrita per Toots Hibbert el 1968, va aparèixer per primera vegada la paraula "reggae". De fet, es diu que va ser la primera cançó reggae. Ho fos o no, en el que tothom està d'acord és que va servir per anomenar aquest gènere musical.

En la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat, la UNESCO també ha destacat que a Jamaica aquesta música està present i s'ensenya en tots els nivells educatius.

De Reggae se n'han fet i es fan molts festivals. Aquí destaquen el Rototom Sunsplash, de Benicàssim o el Nowareggae, de Vilanova i la Geltrú.

Altres músiques que també han estat reconegudes anteriorment per la UNESCO són el flamenc espanyol, el tango d'Argentina i Uruguai, el fado portuguès, la rumba cubana, el merengue de la República Dominicana, els mariachis mexicans i l'opera xinesa.