El recorregut jurídic de la sentència del procés: de la condemna més alta a l'absolució

Analitzem amb juristes els possibles escenaris davant els delictes de rebel·lió i sedició
El recorregut jurídic de la sentència del procés: de la condemna més alta a l'absolució

El recorregut jurídic de la sentència del procés: de la condemna més alta a l'absolució

Analitzem amb juristes els possibles escenaris davant els delictes de rebel·lió i sedició
David Melgarejo Actualitzat
TEMA:
Judici procés
El recorregut jurídic des de la condemna més alta fins a l'absolució
Jutges del Tribunal Suprem en el Judici del procés

Una de les coses a les quals el Suprem haurà de respondre en una possible sentència condemnatòria és quin bé jurídic va quedar afectat amb els fets de la tardor del 2017. Els juristes els resumeixen en dos: afectació del sistema constitucional o alteració de l'ordre públic.

Amb el Suprem decidint les penes per als acusats en les últimes deliberacions, analitzem amb juristes els possibles escenaris davant els delictes de rebel·lió i sedició.

 

Afectació del sistema constitucional o alteració de l'ordre públic

Afectació del sistema constitucional seria acceptar que hi va haver un delicte de rebel·lió, acceptar l'acusació de la Fiscalia.

 

L'acusació ens remet a l'article 473 del Codi Penal. El ministeri públic assegura, a més, que es van destinar fons públics i, per tant, s'agafa a la pena més alta prevista: la que va dels 25 als 30 anys de presó.

La forquilla dona marge als jutges per aplicar la pena en funció de la seva percepció sobre la gravetat dels fets. 25 anys és el que es demana per a Junqueras, l'acusat amb més pena demanada. I si la de rebel·lió és la tesi que accepta el tribunal, haurà de respondre a una altra qüestió: si va ser consumada o no.
 

Què diuen els juristes?

El professor de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, David Aineto, assegura que és complicat parlar de rebel·lió consumada:

"Parlar de rebel·lió consumada és complicat. Per una rebel·lió consumada no hi hauria procés judicial, perquè els rebels haurien aconseguit el seu objectiu."

Quim Bages, professor del mateix departament, afegeix que no va ser consumada:

"Els fets demostren que no ho va ser. N'hi va haver prou amb la suspensió de l'autonomia i l'aplicació del 155 per mantenir l'ordre constitucional en un estat -l'espanyol- que és fort."

 

Afectació de l'ordre públic

Afectació de l'ordre públic, en canvi, seria acceptar que hi va haver delicte de sedició, el que defensa l'Advocacia de l'Estat. Article 545 del Codi Penal. Les penes, de 10 a 15 anys per als caps de la sedició.

 

A Junqueras -el referent- se n'hi demanen 12. I aquí, segons la llei, per condemnar no n'hi hauria prou de demostrar l'alteració de l'ordre públic.

Segons Bages, professor de Dret Penal de la UB, no ha quedat demostrat que els acusats fossin inductors:

"També s'hauria de demostrar que els acusats també van ser els inductors de la sedició. I aquest segon factor, crec que no s'ha pogut provar en el judici."

 

Una sedició sense caps o una rebel·lió no consumada i un tribunal que ha d'escriure una sentència. Bages assegura que el més garantista seria fer una interpretació estricta del tipus:

"El tribunal pot optar per una interpretació àmplia dels tipus penals per incloure la rebel·lió i la sedició. Però el que seria més garantista és fer una interpretació estricta del tipus."

 

David Aineto completa aquesta tesi afegint que "la interpretació àmplia obriria la porta perquè el tribunal opti per una rebaixa en les penes i que es pugui arribar a una condemna per conspiració per a la rebel·lió o per a la sedició."

 

Les forquilles i els graus de la condemna

Tant la rebel·lió com la sedició contemplen aquestes alternatives, amb penes inferiors, en un o dos graus. És a dir, abaixant les forquilles per sota de la pena mínima demanada.

 

Per la rebel·lió, un grau menys, situaria les penes entre els 12 anys i mig i els 25 anys de presó menys un dia. Dos graus menys deixarien la pena mínima en els sis anys i mig.

Per a la sedició, un grau menys, situaria les penes entre els 5 anys i els 10 anys menys un dia per als caps. Dos graus deixarien la pena mínima en els dos anys i mig. I només dos si no queda provat que hi va haver caps.

Penes molt inferiors a les demanades en el judici i encara probables per als juristes.

El professor Quim Bages afegeix que el tribunal els podria absoldre:

"També hi ha la possibilitat que el tribunal pugui absoldre per aquests dos delictes si considera que en el judici no han quedat provats els fets."

Amb tot, encara quedarien dos delictes més: la malversació i una desobediència sí reconeguda pels acusats.

ARXIVAT A:
Judici procés Tribunal Suprem Govern empresonat Referèndum 1-O

VÍDEOS RELACIONATS