Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El record d'Auschwitz: de l'horror a la música dels camps d'extermini

Toni CruanyesActualitzat

Cada cap de setmana, l'editor del "Telenotícies vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia. En aquesta ocasió, la conversa està marcada per l'aniversari de l'alliberament d'Auschwitz, el camp que simbolitza l'horror de l'extermini nazi.

 

Roger Escapa: Avui tenim ganes de parlar d'un tema molt seriós, un aniversari especial

Toni Cruanyes: Sí, encara més: tenim l'obligació moral de parlar-ne. Tenim l'obligació de recordar-ho, per no perdre la consciència del que som capaços de fer les persones, els humans. No perdre consciència, per no repetir-ho mai més.

Fa 75 anys de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz!

Hem d'advertir que el que explicarem avui és molt dur, molt desagradable. Inhumà. Però precisament per això ho hem de recordar.

 

Aquest violí és música de l'Holocaust, i està inspirada en partitures d'instruments dels interns, de les víctimes. L'únic símbol d'esperança que van trobar els aliats en l'alliberament dels camps d'extermini nazis.

El 27 de gener de 1945, al final de la guerra, soldats soviètics van entrar a Auschwitz i l'horror que hi van trobar els va entristir, avergonyir i angoixar. Diuen que van veure l'infern. I és que si mai a la terra hi ha hagut una cosa semblant a l'infern, devia ser això.

A Auschwitz, els nazis van matar sistemàticament durant quatre anys, almenys, un milió cent mil persones. El 90% eren jueus.

La manera de matar-los era a través de cambres de gas, de deixar-los morir de gana, fer-los morir fins a l'extenuació i, fins i tot, els van matar amb experiments mèdics. La majoria van morir a Auschwitz 2, conegut com a Auschwitz-Birkenau. En total, l'Holocaust va acabar matant 6 milions de persones. De jueus. Perquè l'objectiu nazi era acabar amb la població jueva d'Europa. I Auschwitz era al centre d'aquest genocidi ideat pels nazis alemanys.

 

Auschwitz és a Polònia, però. Era una caserna de soldats polonesos. Amb l'ocupació alemanya de Polònia el setembre de 1939, de seguida es va plantejar convertir-ho en un camp de presoners.

Els primers presoners que van morir en cambres de gas va ser l'agost de 1941. Eren presoners soviètics i polonesos. Amb el temps, els nazis van anar sofisticant la manera de matar-los, fins al punt de construir el segon camp, amb les cambres de gas cada cop més grans, i els crematoris, on feien desaparèixer els cossos. Companyies privades alemanyes com IG Farben, Krupp o Siemens tenien fàbriques a la zona, i feien servir els presoners com una forma d'esclavisme. Treballs forçats, a favor de la indústria privada alemanya.

Perquè, l'Holocaust va ser un crim organitzat, planificat i, com a mínim, tolerat per bona part de la societat alemanya.

Totalment. Quan els nazis van arribar al poder l'any 1933 van començar a prendre els drets aels jueus: les seves propietats, també. A partir de 1939, van començar a deportar jueus d'Alemanya i Àustria fins a Polònia, on es van crear guetos per separar-los de la resta de la població. I a partir de 1941, ja es van sistematitzar els camps de concentració. Parlaven de guerra racial contra els jueus, o contra els gitanos o els dissidents comunistes.

 

 

La pel·lícula "La llista de Schlinder" és de les que millor il·lustren la crueltat dels camps de concentració.

Sí, ensenyen com la crueltat i l'enginyeria es van posar al servei de l'objectiu de matar en massa. Com es veu a la pel·lícula, matar els jueus amb armes era estressant per als mateixos alemanys, així que van idear una manera més eficient d'eliminar-los. La massacre va ser coordinada, en van dir "la solució final de la qüestió jueva".

Com funcionava Auschwitz? Què en sabem?

S'hi feia arribar els jueus dels guetos amb trens de ramaderies sense finestres o seients des de tot arreu... i allà els dividien entre els que podien treballar i els que matarien immediatament. A aquests segons, els despullaven i els enviaven a unes "dutxes" que, en realitat, era un eufemisme per dir que els enviaven a les cambres de gas. El funcionament era molt senzill: en cambres segellades hi feien cremar uns pèl·lets amb gas Ziklon-B, i en 20 minuts la gent moria. Les parets eren molt gruixudes, així que des de fora no es podien sentir els crits.

Quina crueltat!

Encara és macabre el fet que altres jueus eren obligats a recollir els cossos dels morts, a treure'ls les dents d'or, el cabell, les ulleres... tot el que creien que podia ser aprofitat. Els cossos eren traslladats als cremadors, i les cendres es feien servir com a fertilitzants, com a adob.

 

Què es van trobar els soldats soviètics quan van alliberar Auschwitz?

Només uns milers de supervivents, amb centenars de milers de peces de roba i diverses tones de cabell humà. Les SS nazis van voler fer desaparèixer els registres per minimitzar el nombre de víctimes, quan ja sabien que perdien la guerra. I van dispersar els supervivents també en altres camps de concentració.

A més de jueus, a Auschwitz van morir milers de testimonis de Jehovà, homosexuals, presos polítics, gitanos i comunistes...

És important no oblidar el que va passar. Cada generació ha de recordar-ho, escriure nous llibres, fer pel·lícules, explicar-ho a classe, a les escoles... Montserrat Roig va escriure el 1977 "Els catalans als camps nazis", i encara ara fa poc ha sortit una novel·la, de Martí Domínguez, es diu "L'esperit del Temps", que torna a viure el nazisme i la barbàrie que va causar. El recomano molt! I és que, després d'Auschwitz, res pot ser mai més el mateix. Marca un abans i un després a la història de la humanitat.

 

 

ARXIVAT A:
Nazisme
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut