El rastre criminal del detingut pel triple homicidi de sensesostres, objectiu dels Mossos

A Urquinaona el marquen. Vol dir que el detecten. Dilluns a mitjanit. Feia menys d'una hora que havia comès un homicidi, segons les sospites policials i un testimoni. A uns dos quilòmetres i mig d'on l'havien localitzat. El tercer homicidi, potser el quart. Les víctimes: homes que vivien al carrer.

Des del 19 d'abril que Mossos d'Esquadra havia fet a l'Eixample de Barcelona un desplegament de vigilància especial per trobar-lo: una cinquantena d'agents, alguns dies menys, de paisà; alguns especialitzats amb fer seguiments. Tenien una foto de bona qualitat però no els constava qui era, on vivia. No en tenien el nom. Sí la complexió del cos.

Hi ha càmeres de seguretat de bona qualitat que han gravat algun dels homicidis. S'hi veuen les agressions al cap amb un objecte contundent. Segons fonts de la investigació, l'arma del crim era improvisada, no la portava a sobre, l'agafava prop del lloc on triava a la víctima. En algun cas, d'obres.

Per això el primer homicidi que els consta, els de mitjans de març, no li atribueixen amb la mateixa certesa que els altres tres. En aquell cas l'agressor va fer servir una arma blanca. Tot i que sospiten que podria haver-lo comès, també, l'ara detingut, de 35 anys.

Al carrer, al despatx i al laboratori: la científica tenia un cúmul d'indicis per analitzar, extrets dels escenaris del crim i de les víctimes. I els investigadors tenien sobre la taula les imatges de les càmeres de seguretat, les declaracions de testimonis i el neguit de no tenir-lo ubicat. Dilluns tot canvia i es precipita. I els indicis els permeten relacionar casos però no posar-li nom a l'autor.

Dilluns al vespre, a les vuit, quan hi ha gent que surt als balcons a aplaudir als sanitaris, alguns veïns del barri de les Planes, entre Sant Cugat i Barcelona, van trucar al 112 perquè veien un home pel carrer caminant de forma erràtica. Era el veí d'una caravana aparcada gairebé a la cruïlla entre el carrer Miralluny i el carrer del Molí. Segons veïns que van fer la trucada, esta es va gestionar de tal manera que la policia no va arribar fins més d'una hora després. L'home ja no hi era.

Les Planes enllaça amb Barcelona amb transport públic: hi ha bus i també Ferrocarrils de la Generalitat. El detingut no tenia vehicle propi. A les onze de la nit salta l'alarma, el tenen prop. Un testimoni aporta als Mossos d'Esquadra informació valuosa, de com va vestit, de com és. I pot donar estes dades perquè ha presenciat un homicidi, al xamfrà dels carrers Sardenya i Rosselló, prop de la Sagrada Familia.

A Urquinaona, el sospitós de ser l'assassí en sèrie de sensesostre puja en un bus nocturn, que el retorna cap a casa, a la caravana. Ni el confinament, ni les càmeres de seguretat, ni la presència policial l'havien aturat; fins llavors. Els Mossos no el perden de vista. El detenen i aquest dijous passa a disposició judicial.

I la investigació continua. La lògica investigadora fa sospitar que és estrany que no hi hagués una escalada de violència prèvia, que el detingut no hagués agredit altres persones que viuen al carrer. Són situacions, però, que en moltes ocasions queden impunes i invisibles perquè ningú denuncia. Agressions o intents, en tot cas, que li podrien haver servit d'aprenentatge i per anar-se confiant fins a arribar als homicidis que els Mossos sospiten que ha comès.

Entre la feina que els queda per fer als investigadors: si consta que se l'hagués identificat per algun altre motiu. I traçar el seu recorregut: no només les anades i vingudes del barri de les Planes fins a Barcelona que va fer en transport públic en ple confinament, sinó altres i també d'abans, de quan vivia a Portugal, o si va fer estada en altres llocs de l'estat espanyol.

En definitiva, si el rastre criminal és més llarg dels indicis que ara tenen.