El quocient intel·lectual ha deixat de créixer: quin paper hi han tingut les pantalles?
Segons alguns investigadors, l'ús excessiu de les pantalles perjudica el desenvolupament intel·lectual (Pexels)

El quocient intel·lectual ha deixat de créixer: quin paper hi han tingut les pantalles?

Al llarg del segle XX, el quocient intel·lectual va anar augmentant, des de principis del segle XXI està estancat i alguns científics en culpen les pantalles i els dispositius digitals

Xavier DuranActualitzat

Al llarg del segle XX, el quocient intel·lectual (QI) dels ciutadans va anar augmentant a molts països. Des de principis del segle XXI, està estancat.

Vol dir això que les noves generacions ja no són més intel·ligents que les anteriors? I si és així, quina en pot ser la causa? En tenen la culpa les pantalles i els dispositius digitals, com sostenen alguns neurocientífics i psicòlegs? Això és objecte de debat i altres investigadors creuen tot el contrari: que són beneficioses. 

L'augment progressiu del QI durant el segle XX s'anomena efecte Flynn. Porta el nom de James Robert Flynn, un investigador en Ciències Polítiques, nascut als Estats Units i que el 1963 va emigrar a Nova Zelanda.

L'any 1984, va publicar els seus estudis sobre la intel·ligència. Va constatar que les puntuacions mitjanes del QI dels ciutadans dels Estats Units havien augmentat de forma sostinguda entre 1932 y 1978.

Van ser Richard Herrnstein i Charles Murray els qui en el polèmic llibre "The Bell Curve" –"La corba de la campana"-, publicat el 1994, ho varen anomenar efecte Flynn per aplicar-lo a qualsevol país.

Si bé els autors afirmaven que la democratització de l'educació afavoria que els individus intel·ligents pugessin en l'escala social, al marge de cognoms i influències, també establien un lligam entre certs grups ètnics, com els afroamericans, i una mitjana de QI notablement menor.
 

L'augment d'intel·ligència s'atura

Pel que fa a l'efecte Flynn, s'ha vist que es donava pràcticament a tots els països industrialitzats. S'ha calculat que als Estats Units havia augmentat uns 3 punts per dècada. Es considera que la intel·ligència mitjana es situa entre els 85 i els 115 punts.

Segons el psicòleg nord-americà d'origen alemany Ulric Neisser, amb els valors mitjans del 1997, la quarta part dels nord-americans del 1932 s'haurien qualificat com deficients intel·lectuals, perquè aquell any la mitjana real es situava en 80.

Però a principis del segle XXI, semblava que l'efecte Flynn s'havia aturat. El 2004, investigadors noruecs encapçalats per Jon Martin Sundet, de la Universitat d'Oslo, van publicar un article a la revista Intelligence que titulaven "La fi de l'efecte Flynn?"

Els autors havien investigat l'evolució dels resultats en tests d'intel·ligència entre 1950 i 2002. També van analitzar l'evolució de l'alçada física.

Van observar que fins a mitjans dels anys 90 hi havia hagut un augment, sobretot per la millora dels resultats a la part més baixa de la distribució de la intel·ligència, però que després s'havien estancat. I amb l'alçada passava una cosa semblant.

Resultats semblants es van començar a obtenir a diversos països i en alguns, fins i tot, la mitjana de QI disminuïa.

Quina explicació pot tenir això? Segons Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, hi ha unes raons que en poden ser la causa:

"Després de la Segona Guerra Mundial hi va haver una millora en la nutrició, els nens rebien més atenció sanitària i l'educació va millorar de forma molt generalitzada. Tot això va comportar un progressiu augment del QI. Però arribats a cert nivell, els resultats es poden haver estancat".

Que l'evolució de l'alçada seguís un increment similar donaria suport a la idea que la nutrició, juntament amb altres factors, hi ha jugat un paper rellevant. Conforme s'avança en el temps, l'augment es fa cada cop més difícil, perquè es dona un efecte sostre ben conegut. I això faria que la intel·ligència, aparentment, no segueixi pujant.

 


El paper de les pantalles

Potser les diferències provenen del sistema de mesura del QI, els tests, que donen resultats diversos en poblacions de generacions diferents. Però els tests psicològics es van adaptant de manera regular.

Segons el doctor Andrés Pueyo, els tests d'intel·ligència són per mesurar la capacitat intel·lectual, no només el rendiment davant dels tests. I, de fet, en els tests d'intel·ligència el rendiment és un indicador de la capacitat. Però també depèn d'altres factors, com ara la motivació, a més de la capacitat real que té la persona que contesta al test.
 

Els tests d'intel·ligència es van actualitzant regularment (Onderwijsgek/Wikimedia Commons)


I l'ús de pantalles? Entre els que els donen la culpa, un dels més contundents és el neurocientífic francès Michel Desmurget, director de Recerca a l'INSERM, l'Institut Nacional d'Investigació en Salut i Medicina de França.

El 2019 va publicar un llibre traduït fa poc al castellà: "La fàbrica de cretins digitals". El títol ho diu gairebé tot. Per Desmurget, la fi de l'efecte Flynn i fins i tot la davallada que es comença a notar en el QI a certs llocs és culpa de l'ús tan estès de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Segons ell, l'ús d'ordinadors, mòbils i tauletes és desproporcionat i a més d'afavorir l'obesitat i problemes emocionals, empobreix el llenguatge, la concentració i la memòria.

La tesi és molt semblant a la que va exposar el 2010 l'escriptor nord-americà Nicholas Carr en el llibre "Els superficials. Què està fent Internet amb les nostres ments", on afirmava que la xarxa podia perjudicar la capacitat de concentració i afectar la memòria i el processament de la informació.

La tesi és radical. Però, pot ser aquesta la raó de l'estancament? Per al doctor Andrés Pueyo, no és així:

"De fet, les pantalles van bé per al desenvolupament cognitiu i mental. Ajuden a desenvolupar les capacitats des de molt petits. La intel·ligència permet generar nova informació a partir de la que les persones reben. I els nens, per mitjà de les pantalles, reben moltes i molt variades informacions que els ajuden a fer deduccions a partir d'aquesta informació i poden, ells sols, generar noves informacions. Això és intel·ligència. Que l'estancament del QI sigui culpa dels ordinadors és una idea ridícula".

De fet, els ordinadors i altres dispositius fins i tot poden ajudar. Investigadors de la Universitat Complutense i de la Universitat Autònoma de Madrid van mostrar que els videojocs poden mesurar les diferències en intel·ligència general.

En un article publicat el 2015 a la revista Intelligence, exposaven la recerca feta amb 188 estudiants universitaris que van practicar dotze videojocs diferents sota estricta supervisió.

La conclusió de la recerca va ser que hi havia una alta relació entre els resultats en els videojocs i el nivell intel·lectual. I que, per tant, els videojocs també poden ser útils per mesurar la intel·ligència.

De fet, formes com aquesta de mesurar la intel·ligència podrien contrarestar la possible manca de motivació que comentàvem abans. Per al doctor Andrés Pueyo, tant és fer els tests amb llapis i paper com amb ordinador. L'important és com es planteja el test perquè l'individu s'enfronti a problemes nous per a ell i per als que ha de trobar una solució i que siguin cada cop més complicats.


Pantalles, però sense excés

En declaracions a Les Décodeurs, secció a la web del diari francès Le Monde, Desmurget matisava les seves idees :

"Cal constatar que l'ús recreatiu que en fan avui els joves afebleix. La qüestió no és suprimir-les -professionalment, jo mateix les utilitzo àmpliament-, sinó limitar-ne dràsticament els usos afeblidors".

Alguns estudis sembla que li donen la raó. Un article publicat el 2019 a JAMA Pediatrics per investigadors canadencs, assenyalava que el temps d'ús de les pantalles estava relacionat amb un menor desenvolupament. L'estudi es va fer amb 2.441 nens i nenes als quals se'ls van fer proves quan tenien 24, 36 i 60 mesos d'edat.

Els resultats indicaven que hi havia rendiments més baixos entre els que estaven exposats més temps a les pantalles.
 

pantalles
Un excés en l'ús de pantalles pantalles no és aconsellable


Un altre estudi, en aquest cas fet per metges de l'Hospital de Nens de Cincinatti, als Estats Units, es va publicar també el 2019 a JAMA Pediatrics.

Es va fer amb 47 nens i nenes de preescolar d'entre 3 i 5 anys. I es va constatar que l'ús de pantalles més temps del recomanat per l'Acadèmia Americana de Pediatria estava relacionada amb alteracions en la microestructura de la matèria blanca del cervell i afectava el llenguatge i les habilitats lectores.

Els autors reconeixien que calien més investigacions sobre si l'ús excessiu de pantalles, afecta el desenvolupament del cervell.

És possible, doncs, que les pantalles puguin causar alguns problemes de desenvolupament, però probablement hi ha altres factors que hi contribueixen potser més.


El paper de la nutrició i l'atenció sanitària

El 2004, el doctor Andrés Pueyo va publicar un estudi, juntament amb Josep Maria Lluís-Font, també de la Universitat de Barcelona, i amb Roberto Colom, de la Universitat Autònoma de Madrid. Va aparèixer a la revista Intelligence.

En l'estudi, comparaven els resultats obtinguts el 1970 per una mostra de nens i nenes amb el que s'obtenia amb una mostra equivalent 30 anys més tard.

Els resultats donaven suport a la hipòtesi que la nutrició és un factor principal de les diferències. Els guanys de QI estaven concentrats sobretot en les franges inferior i mitjana de la distribució de la intel·ligència. En canvi, les variacions eren negligibles a la part alta.

Els autors assenyalen que no es pot afirmar que la nutrició sigui l'única causa de l'augment del QI. Afirmen que nutrició, atenció sanitària, escolarització, atenció durant la criança i altres factors no identificats hi estan involucrats.

Tot i així, consideren que el seu estudi mostra el gran poder de la nutrició i de l'atenció sanitària durant el desenvolupament de la primera i segona infància en el nivell d'intel·ligència.

Tot plegat indica una cosa clara: el QI depèn de molts factors, tant ambientals com socials. És difícil saber quant hi contribueix cadascun i per això cal intentar incidir en tots i no buscar solucions simples.

Bona alimentació, bona educació per a tothom, més atenció parental, ús racional de pantalles, bona estructura sanitària... Tot plegat ajudarà a millorar o mantenir el QI.

Sobre la pregunta del principi, potser les noves generacions no tindran un QI superior a les anteriors o potser tindran unes altres habilitats, que caldrà aprendre a mesurar. Però és raonable pensar que inclús fenòmens tan bàsics com la intel·ligència són modificables en totes dues direccions.

ARXIVAT A:
SalutRecerca científica
Anar al contingut