El PSOE impulsa una reforma legal d'urgència per renovar el Tribunal Constitucional

Sánchez vol desfer el veto imposat fa un any al CGPJ, que té el mandat caducat i no pot nomenar vacants al TC mentre no renovi els seus propis òrgans

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Fa més de tres anys que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el màxim òrgan de govern de la justícia espanyola, té el mandat caducat; concretament des del desembre del 2018, en què havia de renovar els vint vocals i el president, Carlos Lesmes, que també presideix el Tribunal Suprem.

La renovació d'aquest òrgan depèn del Congrés i del Senat, que trien deu vocals cadascun, una norma recollida a la Constitució que implica que no es pot renovar sense un acord entre les principals forces polítiques amb majoria parlamentària, que han de validar el nom de tots els candidats.

És a dir que, a la pràctica, són els polítics, en aquest cas del PP i del PSOE, els que paradoxalment decideixen la composició de l'òrgan que té com a funció bàsica garantir la independència de jutges i magistrats. I no només en trien els vint membres, sinó també el president, que, en cas d'empat en una votació, pot acabar decantant la balança cap a un costat o cap a l'altre.

Fa tres anys que socialistes i populars veten els candidats presentats per l'altra part, un bloqueig que manté el CGPJ en funcions i afecta, de retruc, la renovació d'altres òrgans judicials que en depenen, com el Tribunal Constitucional.

Canvi de posició del PSOE

El Tribunal Constitucional està format per dotze magistrats designats per a un període de nou anys que es renoven cada tres anys, de quatre en quatre. Des d'aquest mes de juny, una tercera part dels seus membres té el mandat caducat.

Els noms dels candidats els proposa el Congrés (que decideix quatre noms), el Senat (quatre més), l'executiu espanyol (que proposa dos noms) i el CGPJ (que en decideix dos més).

Però una reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) aprovada pel govern espanyol el març de l'any passat prohibeix al CGPJ fer nomenaments discrecionals a la cúpula judicial (al Suprem, als Tribunals Superiors de Justícia i al Constitucional) mentre estigui en funcions, que és la situació en què es troba actualment, i no pot proposar els seus dos candidats per cobrir les vacants actuals.

Ara el partit socialista ha decidit rectificar i tornar-li aquestes competències, per la via d'urgència, davant el bloqueig en la renovació del màxim òrgan judicial, per poder substituir les vacants actuals amb els quatre nomenaments que són potestat del govern i del Consell General del Poder Judicial.

Per això aquest divendres el PSOE ha presentat al Congrés una proposició de llei per tornar a modificar l'article 570 bis de la llei orgànica del poder judicial i permetre de nou al CGPJ que nomeni els dos magistrats que li corresponen per renovar el Tribunal Constitucional.

La intenció del grup socialista és que la reforma es tramiti per la via d'urgència i entri en vigor al juliol. El portaveu del PSOE al Congrés, Héctor Gómez, ha apel·lat a la responsabilitat de tots els grups parlamentaris "per posar en funcionament el TC" davant "la impossibilitat d'arribar a un acord amb el PP" per renovar els màxims òrgans judicials. Gómez ha acusat el Partit Popular de negar-se "a acatar el mandat constitucional" i l'ha instat a renovar el CGPJ "d'una vegada per totes".

Des d'Unides Podem, els socis de govern de Pedro Sánchez, s'han desmarcat de la iniciativa socialista. Asseguren que no l'han "pactada" amb la coalició lila i que "és incompleta".

Per la seva banda, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha criticat aquest divendres la decisió del grup socialista i ha acusat Pedro Sánchez de "trencat els ponts" per pactar la renovació del CGPJ amb una reforma "unilateral" per "controlar", ha dit, el Tribunal Constitucional.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha replicat a Feijóo que la fórmula proposada pel PSOE és "impecable", l'ha acusat de "mentir" i ha assegurat que no es poden "trencar" les converses perquè el PP no s'ha assegut a la taula de negociacions per parlar-ne: "Tot han estat mil i una excuses."

Els mandats expirats

El 12 de juny va acabar el mandat del president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano; del vicepresident, Juan Antonio Xiol, i dels magistrats Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares. González-Trevijano i Narváez van ser proposats, en el seu moment, pel govern de Mariano Rajoy, i Xiol i Martínez-Vares van ser nomenats pel CGPJ.

Les crítiques d'Europa

Brussel·les ha criticat diverses vegades el procediment d'elecció dels membres que formen els màxims òrgans de la justícia espanyola, i ja ha avisat que cal establir un sistema més transparent i despolititzat. En l'últim informe anual sobre l'estat de dret als països de la Unió, de fa just un any, la Comissió Europea advertia que la justícia espanyola corre el risc de percebre's com a "polititzada".

ARXIVAT A:
JudicialCGPJTribunal Constitucional
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut