El projecte per transformar la central tèrmica de Cercs topa amb entitats ecologistes
La proposta d'una promotora per fer una planta d'hidrogen verd i un parc turístic topa amb grups ecologistes, que reclamen que els terrenys han de tornar a ser de titularitat pública
El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Antiincineradora de Cercs qualifiquen de barbaritat el projecte empresarial que volen tirar endavant a l'antiga central tèrmica, una planta d'hidrogen verd i un complex turístic de lleure i natura.
La central tèrmica de Cercs va tancar el 2011 després de quatre dècades generant electricitat amb carbó. Des d'aleshores, i després d'algunes iniciatives, es busca un ús per a aquestes instal·lacions, ubicades en un terreny de més de 60 hectàrees a tocar de la C-16.
Una de les últimes propostes va ser la de fer-hi una incineradora, un projecte que va generar una gran oposició entre els ecologistes i fa poc es va tombar.
Ara, la mateixa promotora ha presentat un pla per obrir-hi una planta de producció d'hidrogen verd i un complex turístic. Les entitats ecologistes no en volen ni sentir parlar. Han anunciat que presentaran al·legacions al pla i han reclamat per via judicial que els terrenys tornin a ser de titularitat pública.
Turisme, hidrogen i energia solar
La promotora manresana EM Spain Waste and Treatment va presentar dijous passat el projecte de construir a l'antiga central tèrmica de Cercs un parc de natura i lleure --amb un restaurant, un museu i un hotel-- i una planta d'hidrogen verd que produiria 2.000 tones anuals.
L'hidrogen verd és un combustible utilitzat per al transport o energia per a indústries com la química. En diuen "verd" quan no parteix de combustibles fòssils com el petroli i té zero emissions.
Aquest seria el cas de la planta de Cercs, segons ha explicat Josep Maria Masoni, gerent grup de plantes d'EM Spain Waste and Treatment, que assegura que per alimentar la planta de producció d'hidrogen verd es farà servir energia solar, i no entén l'oposició dels ecologistes.
"Tenim previst instal·lar uns camps fotovoltaics a dintre de la central, als espais buits, a les teulades, i aquesta energia aprofitar-la per produir hidrogen verd. El món va cap a la substitució de les energies fòssils i aquesta és una energia verda."
Per obtenir l'hidrogen s'ha de separar l'oxigen de l'aigua i, segons ha dit Hèctor Aranda, portaveu del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, per a aquest procés es necessita una quantitat tan gran d'energia que no surt a compte.
"Per separar l'hidrogen de l'aigua necessites sis vegades més energia de la que s'obté. La despesa en energia és descomunal. I d'on la trauran? Perquè amb la planta fotovoltaica que han anunciat no n'hi ha prou."
També es necessita una gran quantitat d'aigua que la promotora ha dit que traurà d'un aqüífer del qual tenen la concessió a la mateixa propietat.
Martina Marcet, de la plataforma que ja es va mobilitzar contra la incineradora, també ha alertat de l'ús d'aquesta aigua, que en plena situació de sequera i emergència climàtica hauria de ser de gestió pública.
"Aquest aqüífer, que l'empresa tingui la concessió per explotar-lo ens sembla una cosa gravíssima, a més tenint en compte la situació d'emergència climàtica."
Els promotors volen invertir 100 milions d'euros en la planta d'hidrogen, que s'instal·laria a l'antiga carbonera de la tèrmica, i ja han fet un primer pas: el pla de millora urbana.
En els últims mesos, la Unió Europea ha destinat molts fons per tirar endavant projectes per produir hidrogen, que pot suposar una quarta part del mercat energètic el 2050.
"Qui vol dormir al costat d'una bomba?"
Els promotors volen complementar el projecte al voltant de la planta d'hidrogen amb la construcció de tot un complex del lleure i natura, un museu, un restaurant, sota la gran xemeneia, un mirador a dalt i un hotel.
"Hem de donar una vitalitat en això, i si podem fer-ho de manera conjunta amb el territori, és el que farem", ha dit Masoni a TV3.
Els grups ecologistes denuncien que el projecte és una "gran comèdia" de la manera com s'ha plantejat. No només consideren que "és extremadament car de produir l'hidrogen" ha dit Aranda, sinó que "és extremadament volàtil", cosa que el fa molt perillós.
"Qui es posaria a dormir en un lloc sabent que té una bomba de rellotgeria al costat?"
Per això creuen que el projecte "no té cap ni peus" i és una operació de "greenwashing". "A qui se li acudiria posar un hotel al costat d'una planta d'hidrogen? Ningú deixaria construir un hotel al costat d'una indústria química", ha afegit l'ecologista.
També qüestionen la manera com s'ha de recuperar i protegir el patrimoni industrial que hi ha a l'antiga tèrmica. "Els promotors diuen que volen conservar elements del patrimoni, però creiem que això s'ha de fer des de la perspectiva pública, perquè és un patrimoni de tots els veïns de Cercs", ha lamentat Martina Marcet, portaveu de la plataforma antiincineradora. Demanen a l'Ajuntament de Cercs i al Consell Comarcal que es prenguin seriosament el tema.
Pla urbanístic i terrenys comunals
Els ecologistes també denuncien que els terrenys on hi ha la central formaven part d'uns emprius, és a dir, els consideren béns comunals, o sigui de titularitat compartida entre l'Ajuntament i els veïns. Encara no s'han resolt les demandes que han presentat per recuperar-los, i "fins que no es reguli aquest aspecte no es pot tirar endavant cap projecte", ha dit Marcet.
"Tenim proves suficients que determinen que aquest espai on hi ha la central eren terrenys comunals i, per tant, durant tot aquest temps s'han fet compravendes irregulars", ha denunciat.
A més, diuen que els terrenys de l'antiga central "no tenen cap pla urbanístic concret", i que precisament aquest va ser l'argument pel qual el govern va tombar el 2019 el projecte de la incineradora i, per tant, creu que ara passaria el mateix.
