El príncep Felip lamenta l'escridassada a Zapatero en una desfilada militar del 12 d'octubre marcada per la crisi
La tradicional desfilada militar del 12 d'octubre, que han presidit els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia, ha estat marcada aquest any per la retallada de la despesa, ja que hi han assistit un miler de militars menys que l'any anterior. Han estat, en total, 3.000 soldats, que han desfilat juntament amb 53 vehicles i 50 aeronaus. Com ja és habitual, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat escridassat. Les esbroncades dirigides a Zapatero no han passat desapercebudes per la família reial, i el príncep Felip ha lamentat aquest episodi.
Un any més, la desfilada de la festa nacional espanyola ha estat marcada pels crits del públic contra el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Els crits de "Zapatero, dimissió" han començat així que han arribat els reis i mentre la família reial i les autoritats se saludaven. Les xiulades han continuat gairebé durant tot l'acte, inclòs l'homenatge als caiguts.
Mentrestant, a la tribuna principal, amb els reis Joan Carles i Sofia i els prínceps d'Astúries, s'intentava donar una imatge de normalitat. Malgrat això, en una conversa informal amb els periodistes invitats a la recepció oferta pels reis al Palau Reial, el príncep Felip ha lamentat l'incident perquè "no respecta moments solemnes", segons ha dit. Felip també ha lamentat que l'escridassada sigui ja "recurrent".
A l'acte institucional del Dia de la Hispanitat hi han assistit també el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; la ministra de Defensa, Carme Chacón, i el president del Congrés, José Bono. També, l'alcalde i la presidenta de Madrid, Gallardón i Aguirre, i el líder del PP, Mariano Rajoy.
La majoria de presidents autonòmics també hi eren, tot i que cal destacar l'absència del lehendakari, Patxi López, i el president balear, Francesc Antich. I després de dos anys sense anar-hi, el president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a la desfilada, una decisió que no ha estat exempta de polèmica a Catalunya i a les files del tripartit. Tant Esquerra com Iniciativa hi han mostrat el seu desacord i han atribuït la presència del president de la Generalitat als actes del Dia de la Hispanitat a fins electoralistes.
També des del PP de Catalunya s'ha criticat la decisió de Montilla de ser a la desfilada. La presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho, ha considerat una incoherència que el president de la Generalitat hagi assistit a l'acte a Madrid després d'haver-se passat tota la legislatura donant ales, a parer seu, a l'independentisme.
El banderer veneçolà, absent per una indisposició
Aquest any estaven convidats a la desfilada nou banderers de nou països iberoamericans coincidint amb el bicentenari de la seva independència, però només n'han desfilat vuit. Veneçuela no hi ha estat present per indisposició del seu banderer, segons han explicat fonts oficials i també fonts de l'ambaixada.
Acabada la desfilada militar, els reis han ofert la tradicional recepció al palau d'Oriente.
Mentrestant, a la tribuna principal, amb els reis Joan Carles i Sofia i els prínceps d'Astúries, s'intentava donar una imatge de normalitat. Malgrat això, en una conversa informal amb els periodistes invitats a la recepció oferta pels reis al Palau Reial, el príncep Felip ha lamentat l'incident perquè "no respecta moments solemnes", segons ha dit. Felip també ha lamentat que l'escridassada sigui ja "recurrent".
A l'acte institucional del Dia de la Hispanitat hi han assistit també el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; la ministra de Defensa, Carme Chacón, i el president del Congrés, José Bono. També, l'alcalde i la presidenta de Madrid, Gallardón i Aguirre, i el líder del PP, Mariano Rajoy.
La majoria de presidents autonòmics també hi eren, tot i que cal destacar l'absència del lehendakari, Patxi López, i el president balear, Francesc Antich. I després de dos anys sense anar-hi, el president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a la desfilada, una decisió que no ha estat exempta de polèmica a Catalunya i a les files del tripartit. Tant Esquerra com Iniciativa hi han mostrat el seu desacord i han atribuït la presència del president de la Generalitat als actes del Dia de la Hispanitat a fins electoralistes.
També des del PP de Catalunya s'ha criticat la decisió de Montilla de ser a la desfilada. La presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho, ha considerat una incoherència que el president de la Generalitat hagi assistit a l'acte a Madrid després d'haver-se passat tota la legislatura donant ales, a parer seu, a l'independentisme.
El banderer veneçolà, absent per una indisposició
Aquest any estaven convidats a la desfilada nou banderers de nou països iberoamericans coincidint amb el bicentenari de la seva independència, però només n'han desfilat vuit. Veneçuela no hi ha estat present per indisposició del seu banderer, segons han explicat fonts oficials i també fonts de l'ambaixada.
Acabada la desfilada militar, els reis han ofert la tradicional recepció al palau d'Oriente.
