L'avió Piper Malibu de Zero Avia propulsat amb hidrogen
L'avió Piper Malibu de Zero Avia propulsat amb hidrogen

El primer vol d'un avió comercial amb hidrogen no va ser tan verd com es deia

L'hidrogen es va obtenir utilitzant un gran percentatge de combustibles fòssils, cosa que deixa sense efecte els possibles beneficis ambientals

Actualitzat

El primer vol d'un avió comercial propulsat amb hidrogen, que es va fer el 24 de setembre, no va ser tan "verd" com es va voler descriure ni es va produir amb zero emissions.

De fet, no va ser gens verd. Segons ha revelat el setmanari britànic "New Scientist", l'electricitat utilitzada per obtenir l'hidrogen provenia de fonts fòssils.

Segons la revista, ZeroAvia, l'empresa que va realitzar el vol, els ha explicat que l'electricitat provenia de la xarxa elèctrica. I al Regne Unit aquesta es basava, al setembre, en un 42% en plantes de gas i de carbó.

Per tant, l'hidrogen utilitzat es va obtenir amb un percentatge elevat de combustibles fòssils.

 

 

Obtenir hidrogen descomponent l'aigua

L'hidrogen no és pròpiament un combustible, sinó un vector energètic. Prové de l'electròlisi de l'aigua. Aplicant electricitat, l'aigua es descompon en oxigen i hidrogen. Després, en els motors d'hidrogen, tots dos elements es tornen a unir i es produeix energia.

Per tant, tot i que l'hidrogen produirà energia, se'n necessita abans per poder-lo obtenir.

Perquè el procés tingui sentit des del punt de vista ambiental la condició és que l'electròlisi es produeixi amb energies renovables, com la solar o l'eòlica. Després, l'hidrogen substituirà el querosè i s'evitaran les emissions de CO2.

Però si l'electròlisi s'ha dut a terme amb electricitat provinent de combustibles fòssils, el procés no té cap lògica, ni ambiental ni econòmica.

I això és el que hauria passat en aquest cas. El vol es va fer amb una aeronau comercial de sis passatgers i va durar vint minuts. L'empresa el recordava així aquest divendres, amb un tuit on afirma que "podria finalment assentar les bases per descarbonitzar les petites aeronaus de passatgers":


Segons dades proporcionades per Iain Stafell, de l'Imperial College de Londres, cada megawatt hora generat al regne Unit emet 185 quilograms de diòxid de carboni. Per considerar que es tracta d'hidrogen verd, l'electricitat hauria de ser 100% renovable.


Rentat d'imatge

En declaracions a "New Scientist", Tara Connolly, d'Amics de la Terra Europa, ha afirmat que això és un exemple de "greenwashing" o rentat d'imatge amb mesures aparentment ambientals:

"Aquesta notícia confirma els nostres recels que l'hidrogen ja s'està utilitzant avui per al "rentat verd" d'indústries contaminants I utilitzar més combustibles fòssils. Només l'hidrogen produït a partir d'energies renovables es pot anomenar de zero emissions I aquest tipus d'hidrogen significa actualment menys de l'1% de l'hidrogen produït a Europa".

L'hidrogen produït fent l'electròlisi amb gas metà s'anomena "gris". També hi ha l'anomenat "blau", en què el CO2 emès es captura, però aquestes tecnologies són, ara com ara, molt cares. Finalment, el "verd" seria l'obtingut amb energies renovables.


Avions, vaixells, cotxes...

El consorci europeu Airbus també ha anunciat avions comercials moguts amb hidrogen per d'aquí quinze anys.

L'aviació no és l'únic camp on l'hidrogen ha despertat expectatives. També es pensa en els vaixells. I fabricants de cotxes, com Toyota, Daimler i Hyundai han anunciat una aposta pel cotxe i el camió d'hidrogen. I hi ha autobusos d'hidrogen en proves a diverses ciutats, com ara Barcelona, que n'ha adquirit recentment vuit, però dintre d'una flota de 1.167 vehicles. De fet, el 2003 Barcelona ja havia provat tres autobusos d'hidrogen.

Segons afirmava al febrer William Todts, director executiu de Transport & Environment, en un article publicat a la web d'aquesta ONG amb seu a Bèlgica, aquest gas és l'únic vector d'energia capaç de fer assolir les zero emissions en vaixells i avions i de cara a transports terrestres pot ser més eficient que alternatives com catenàries o bateries elèctriques.

Però també remarca que "hi ha una gran diferència entre el potencial teòric d'una tecnologia en un model climàtic i la seva capacitat per enlairar-se econòmicament".

També hi ha un problema d'eficiència. Citant el director executiu de Volkswagen, Todts assenyala que per fer cent quilòmetres amb un vehicle d'hidrogen es necessita tres vegades més energia eòlica que per fer-los amb un vehicle elèctric.
 

Incentius per avançar

Per avançar, Todts proposa centrar-se, de moment, en aviació i navegació i crear un mercat segur, perquè la indústria pugui fer inversions a llarg termini. Una forma de fer-ho seria obligar els subministradors per a l'aviació que tinguin un petit percentatge d'aquests combustibles o que les línies aèries n'hagin d'adquirir un cert volum.

Els requeriments de menys emissions en els ports també donarien impuls a utilitzar l'hidrogen en vaixells.

Segons un informe de l'Agència Internacional de l'Energia sobre l'hidrogen, calen més esforços per avançar en l'economia de l'hidrogen:

"Augmentar en escala per reduir costos, substituir l'hidrogen extensiu en carboni amb el de baix carboni en les aplicacions actuals i expandir l'ús d'hidrogen cap a noves aplicacions".

Segons l'informe, al món hi havia, a finals del 2019, 470 estacions on reposar hidrogen, un 20% més que el 2018. Japó era el primer país, amb 113 estacions, seguida d'Alemanya amb 81 i Estats Units amb 64. A l'estat espanyol només n'hi ha una, a Ciudad Real.

L'Agència assenyala que a part del transport hi ha aplicacions potencials de l'hidrogen en la xarxa elèctrica i en certs processos industrials. Però reconeix que actualment hi ha poques aplicacions per a les quals l'hidrogen baix en carboni sigui eficient en relació amb el cost.

Per això, proposa incentius per a les inversions, perquè "hi ha un fort vincle entre l'expansió de la producció i ús d'hidrogen baix en carboni i l'ambició climàtica".

En un comentari afegit durant la pandèmia de Covid, l'agència reconeix que la crisi econòmica derivada de la malaltia pot tenir un gran impacte en el desenvolupament de l'hidrogen, degut a la disminució de la demanda i consum de combustibles.

 

ARXIVAT A:
EnergiaMobilitatMedi ambient
Anar al contingut