El primer congrés sobre el Sant Greal de València conclou que no pot ser l'autèntic
El Sant Greal és la copa que Jesús va fer servir en l'Últim Sopar amb els seus deixebles. Es tracta, com el Sant Sudari que el va amortallar, d'una de les relíquies més preades del cristianisme. A València asseguren que el calze de la seva catedral és el Sant Greal. Segons la història, la copa hauria arribat a la península fa 1.750 anys procedent de Roma, el 1424 hauria arribat a València i el 1437 el rei Alfons el Magnànim l'hauria cedit a la catedral valenciana. Ara, el primer congrés internacional del Sant Greal ha conclòs que, com a mínim, ha inspirat moltes llegendes, però no ha pogut provar que és l'autèntic. Els experts han decidit demanar que es declari patrimoni de la humanitat.
València ha posat a prova el seu calze, però no n'ha extret conclusions gaire concretes. La ciutat ha acollit el congrés València, la ciutat del Sant Greal, en què un dels objectius era verificar que el calze que hi ha a la catedral de la ciutat és l'autèntic Sant Greal, el calze que Jesús va utilitzar durant el Sant Sopar. Els historiadors i arqueòlegs, però, no han pogut concloure que ho sigui.
Segons els investigadors, però, la tradició que assegura que la copa de València és l'autèntica "és coherent des del punt de vista lògic i històric" i té "una profusió de dades confluents". A més, "no s'ha trobat cap argument en contra" i sí que s'ha provat que és l'origen de les narracions èpiques que han inspirat llibres i pel·lícules sobre el Sant Greal.
Davant d'aquests indicis, l'arquebisbat i l'Ajuntament de València volen fer noves proves al calze, que és a la catedral de València, per poder certificar de quina pedrera prové la pedra de la copa i com va ser tallada, davant la impossibilitat de saber la data en què es va fabricar la peça. A la trobada s'hi han reunit experts de tot el món per analitzar i estudiar el significat i l'autenticitat d'aquesta relíquia. A més, el primer congrés internacional del Sant Greal, a banda de voler provar l'autenticitat del calze, també ha volgut celebrar que ara fa 1.750 anys que va arribar a la Península.
Patrimoni de la humanitat
Els experts que han participat en el congrés han demanat a les autoritats espanyoles que promoguin davant la Unesco la declaració del Sant Greal com a patrimoni de la humanitat. Fonamenten la seva proposta en "el conjunt dels arguments presentats durant el simposi".
De la història a la llegenda
Segons la tradició cristiana, el Sant Greal és la copa que va fer servir Jesús en l'últim sopar amb els seus deixebles. Hi va beure vi tal com es recorda a l'eucaristia. La història del Sant Greal, però, sovint es barreja amb el mite. Les llegendes artúriques, el cavaller Perceval, les històries dels templers, "El codi Da Vinci" de Dan Brown o la pel·lícula "Indiana Jones i l'última croada" són només algunes versions, més o menys afortunades i més o menys realistes, de la història del Greal.
La tradició diu que el Greal va arribar a Roma al principi de l'era cristiana, on era utilitzat pels primers papes. L'any 258 hi va haver una forta persecució contra els cristians i el papa Sixt II va entregar el calze a un dels diaques de la ciutat, fill d'Osca. El Greal va viatjar cap a la Península, on es diu que va estar amagat a les muntanyes del que avui és Aragó fins al 1339. El rei catalanoaragonès Martí I l'Humà el va treure a la llum, i a la seva mort, i després de l'arribada de la casa dels Trastàmara a la corona, Alfons el Magnànim el va traslladar a València, on el va donar a la catedral de la ciutat el 1437.
Des d'aleshores i fins a l'actualitat el calze ha passat la major part del temps a la catedral. Només en casos puntuals, com durant la Guerra Civil, ha sortit de la ciutat. L'últim estudi arqueològic del Sant Greal el va fer el 1959 un catedràtic de la Universitat de Saragossa, que va certificar que el calze datava del segle IV abans de Crist i que provenia d'una zona situada entre Egipte, Síria i Palestina.
Segons els investigadors, però, la tradició que assegura que la copa de València és l'autèntica "és coherent des del punt de vista lògic i històric" i té "una profusió de dades confluents". A més, "no s'ha trobat cap argument en contra" i sí que s'ha provat que és l'origen de les narracions èpiques que han inspirat llibres i pel·lícules sobre el Sant Greal.
Davant d'aquests indicis, l'arquebisbat i l'Ajuntament de València volen fer noves proves al calze, que és a la catedral de València, per poder certificar de quina pedrera prové la pedra de la copa i com va ser tallada, davant la impossibilitat de saber la data en què es va fabricar la peça. A la trobada s'hi han reunit experts de tot el món per analitzar i estudiar el significat i l'autenticitat d'aquesta relíquia. A més, el primer congrés internacional del Sant Greal, a banda de voler provar l'autenticitat del calze, també ha volgut celebrar que ara fa 1.750 anys que va arribar a la Península.
Patrimoni de la humanitat
Els experts que han participat en el congrés han demanat a les autoritats espanyoles que promoguin davant la Unesco la declaració del Sant Greal com a patrimoni de la humanitat. Fonamenten la seva proposta en "el conjunt dels arguments presentats durant el simposi".
De la història a la llegenda
Segons la tradició cristiana, el Sant Greal és la copa que va fer servir Jesús en l'últim sopar amb els seus deixebles. Hi va beure vi tal com es recorda a l'eucaristia. La història del Sant Greal, però, sovint es barreja amb el mite. Les llegendes artúriques, el cavaller Perceval, les històries dels templers, "El codi Da Vinci" de Dan Brown o la pel·lícula "Indiana Jones i l'última croada" són només algunes versions, més o menys afortunades i més o menys realistes, de la història del Greal.
La tradició diu que el Greal va arribar a Roma al principi de l'era cristiana, on era utilitzat pels primers papes. L'any 258 hi va haver una forta persecució contra els cristians i el papa Sixt II va entregar el calze a un dels diaques de la ciutat, fill d'Osca. El Greal va viatjar cap a la Península, on es diu que va estar amagat a les muntanyes del que avui és Aragó fins al 1339. El rei catalanoaragonès Martí I l'Humà el va treure a la llum, i a la seva mort, i després de l'arribada de la casa dels Trastàmara a la corona, Alfons el Magnànim el va traslladar a València, on el va donar a la catedral de la ciutat el 1437.
Des d'aleshores i fins a l'actualitat el calze ha passat la major part del temps a la catedral. Només en casos puntuals, com durant la Guerra Civil, ha sortit de la ciutat. L'últim estudi arqueològic del Sant Greal el va fer el 1959 un catedràtic de la Universitat de Saragossa, que va certificar que el calze datava del segle IV abans de Crist i que provenia d'una zona situada entre Egipte, Síria i Palestina.
