El primer balear tenia gens dels nòmades de les estepes

L'estudi genètic de restes humanes antigues apunta que fa 4.000 anys va haver-hi contactes entre les poblacions de les illes Balears i de Sicília
El primer balear tenia gens dels nòmades de les estepes

El primer balear tenia gens dels nòmades de les estepes

L'estudi genètic de restes humanes antigues apunta que fa 4.000 anys va haver-hi contactes entre les poblacions de les illes Balears i de Sicília
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Recerca científica
El primer balear tenia gens dels nòmades de les estepes
Entre les restes n'hi ha de trobades a la Naveta des Tudons, a Menorca (Wikipedia)

Els pobladors més antics que es coneixen de les illes Balears havien arribat des de la península Ibèrica, però eren descendents de pastors de les estepes d'Europa de l'Est. Així ho afirma un ampli equip internacional que ha publicat el seu estudi a la revista Nature Ecology and Evolution.  

L'equip ha estat liderat per la Universitat de Harvard i hi ha participat l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).

El clima càlid de les Illes Balears fa difícil que material genètic antic s'hagi conservat en bones condicions. Tot i això, els investigadors han pogut recuperar i analitzar l'ADN de les restes més antigues, trobades a la Cova des Moro de Mallorca i que tenen uns 4.300 anys d'antiguitat. També han pogut analitzar les restes humanes més antigues de Formentera, a la cova 127, i les d'un individu trobat a la Naveta des Tudons de Menorca, representant de l'anomenada Cultura Talaiòtica.

Els investigadors també ha recuperat informació genètica de 58 individus que van habitar les illes de Sicília i Sardenya entre el 5000 aC i el 1000 dC.

La cova 127, a Formentera (Edgard Camarós)

Lligams amb Sicília

Els tres individus balears van viure durant l'Edat del Bronze i mostren el component genètic dels nòmades que al voltant de fa 4.000 anys van provocar la substitució, a la península Ibèrica, del 40% de la població local i de gairebé el 100% dels llinatges paterns.  

La mutació del cromosoma masculí Y característica d'Ibèria en l'Edat de Bronze també s'ha trobat en una mostra de Sicília d'aquest període, com explica Íñigo Olalde, investigador postdoctoral a l'IBE i coautor de l'estudi:

"Resulta sorprenent que en algunes mostres de l'Edat del Bronze de Sicília s'hagin trobat les mutacions ibèriques del cromosoma Y, la qual cosa implica algun tipus de contacte poblacional entre Ibèria -o les illes Balears- i l'illa italiana."

En canvi, no s'ha trobat aquest llinatge masculí a Sardenya, on es va desenvolupar una cultura megalítica semblant a la talaiòtica de les illes Balears. Això suposa que totes dues cultures no estaven connectades, almenys des del punt de vista genètic.

Una altra possibilitat, que requerirà més estudis, l'apunta Carles Lalueza-Fox, investigador de l'IBE i coautor de l'estudi:

"Podria ser que, en realitat, els pobles descendents de les estepes haguessin depassat la península Ibèrica i haguessin arribat al nord d'Àfrica, on, no obstant això, no es detecten a dia d'avui. L'anàlisi futura de mostres de l'Edat del Bronze del Marroc, Tunísia o Algèria podria aportar llum sobre aquesta hipòtesi, i ajudaria a entendre les evidències que relacionen Ibèria o les Balears amb Sicília."

La combinació dels estudis genètics amb els arqueològics permet comprendre millor els contactes que hi va haver en altres èpoques, entre les poblacions de les illes del Mediterrani Occidental amb la costa d'Àfrica del Nord i Europa.

ARXIVAT A:
Recerca científica Ciència
Anar al contingut