El preu d'un escó a cada circumscripció

En les eleccions no es compleix la norma de "tants vots, tants escons", és a dir, no hi ha una correspondència exactament proporcional entre els vots que rep un partit i els escons que tindrà al Parlament de Catalunya.

Així ho estableix la llei electoral espanyola, perquè Catalunya no en té una de pròpia. Mai hi ha hagut el consens necessari entre els partits per tirar-la endavant i un dels esculls ha estat, precisament, el sistema d'assignació d'escons.

Zones amb sobrerepresentació

La llei espanyola que regirà aquest 21D és la mateixa que s'aplica per les eleccions generals. Preveu que les zones més rurals i menys poblades tinguin una sobrerepresentació per contraposar el vot de les zones més habitades. 

Els electors de la demarcació de Barcelona trien 85 representants; els de Tarragona, 18; els de Girona, 17, i els de Lleida, 15 sobre els 135 escons del Parlament de Catalunya.

Si algun dia la cambra catalana aprovés una norma pròpia, podria determinar un nombre d'escons diferent. De fet, l'article 56 de l'Estatut d'Autonomia estableix que el nombre de diputats del Parlament s'ha de situar entre 100 i 150.

En el repartiment d'escons hi entren els partits que han superat la barrera electoral, que és d'un 3% dels vots a cada circumscripció.

A partir d'aquestes premisses, si votés el 100% del cens d'aquest 2017, per tenir un escó a la circumscripció de Lleida es necessitarien uns 20.926 vots. Lleida és la demarcació menys poblada de Catalunya.

En canvi, per aconseguir un escó per Girona es necessitarien gairebé 10.000 vots més que a Lleida, ja que el preu de l'escó és de 30.462 vots. A Tarragona el preu pujaria fins a 31.461 vots.

En el cas de Barcelona, la circumscrpició on viu gran part de la població, per tenir un escó es necessitarien 48.893 vots.

Aquest "preu" d'escons, però, no és el definitiu ja que acabarà depenent de la participació d'aquest 21D i dels resultats que obtingui cada candidatura per circumscripció -la formula d'Hondt beneficia lleugerament les llistes més votades- i influeix en què el valor d'un vot no sigui el mateix per cada partit.

Aquestes desproporcions són molt més grans en les eleccions generals a Espanya. A Madrid es necessita gairebé quadruplicar el nombre de vots respecte a Soria per obtenir un escó.

Com pot afectar el sistema aquest 21D?

Tal com han apuntat algunes enquestes, com la del CIS, hi hauria la possibilitat que la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, arribés a tenir més vots que Esquerra o Junts Per Catalunya però en canvi perdés en escons. El vot de Ciutadans és molt més urbà que el de Junts per Catalunya o Esquerra, que és més de comarques.

El 1999 Jordi Pujol va guanyar en escons però no en vots i va ser investit president. Al 2003 va ser investit Pasqual Maragall, que va obtenir més vots que CiU, però no més escons. En aquest cas va ser investit pel suport d'ERC i d'ICV.

El 2015 JxSí i la CUP van comptar amb majoria absoluta al Parlament, però no van obtenir més del 50% dels vots.