El preu dels pneumàtics s'apuja per garantir-ne el reciclatge
Només el 50% dels pneumàtics vells es reciclen i tenen altres usos. L'altra meitat es llença i no es fa servir per a res. Això, a partir d'avui canvia. Entra en vigor una nova normativa per al reciclatge dels pneumàtics. Ara, quan comprem una roda, pagarem pel reciclatge i amb aquests diners els fabricants hauran de garantir que el sistema de reciclatge funcioni i no es llenci cap pneumàtic.
Catalunya genera, de mitjana, unes 40.000 tones de pneumàtics usats cada any. Fins ara, pràcticament tot aquest residu es triturava en plantes on se separa el cautxú de la carcassa metàl·lica d'acer i les malles tèxtils, amb la intenció de reaprofitar els materials.
Una primera selecció fa possible que un 15% dels pneumàtics vells es tornin a recautxutar o a vendre en el mercat de segona mà. Un altre 20% va a parar a cimenteres de tot Espanya, que fan servir el triturat de goma com a combustible. Aproximadament el 15% serveix per pavimentar parcs infantils o fer la gespa artificial d'algunes instal·lacions esportives. I, fins ara, la resta es dipositava en abocadors.
A partir del 16 de juliol, però, no es podrà llençar cap pneumàtic. Un reial decret obliga els productors a assumir la responsabilitat d'aquest residu. El comprador pagarà un tant a l'hora d'adquirir un pneumàtic, diners que els fabricants han de dedicar al procés de reciclatge per tal que funcioni correctament.
Els gestors autoritzats treballen contra rellotge per mirar de trobar un nou destí al 50% de producció de pols de cautxú que, fins ara, anava a parar als abocadors.
Un mercat de molt consum podria ser el de l'asfalt, però per utilitzar el cautxú en aquest sector cal, segons Andreu Gelpí, gerent de la Planta de Getió Medioambiental de Pneumàtics de Maials, que l'administració estableixi un plec de condicions per incentivar que es pugui aplicar aquest producte.
Els principals importadors de pneumàtics s'han agrupat amb el nom de Signus per gestionar les 305.000 tones de pneumàtics vells que es produeixen, anualment, a Espanya. El cost d'aquest reciclatge, que assumeix el productor en origen, haurà de quedar desglossat en totes les factures.
Una primera selecció fa possible que un 15% dels pneumàtics vells es tornin a recautxutar o a vendre en el mercat de segona mà. Un altre 20% va a parar a cimenteres de tot Espanya, que fan servir el triturat de goma com a combustible. Aproximadament el 15% serveix per pavimentar parcs infantils o fer la gespa artificial d'algunes instal·lacions esportives. I, fins ara, la resta es dipositava en abocadors.
A partir del 16 de juliol, però, no es podrà llençar cap pneumàtic. Un reial decret obliga els productors a assumir la responsabilitat d'aquest residu. El comprador pagarà un tant a l'hora d'adquirir un pneumàtic, diners que els fabricants han de dedicar al procés de reciclatge per tal que funcioni correctament.
Els gestors autoritzats treballen contra rellotge per mirar de trobar un nou destí al 50% de producció de pols de cautxú que, fins ara, anava a parar als abocadors.
Un mercat de molt consum podria ser el de l'asfalt, però per utilitzar el cautxú en aquest sector cal, segons Andreu Gelpí, gerent de la Planta de Getió Medioambiental de Pneumàtics de Maials, que l'administració estableixi un plec de condicions per incentivar que es pugui aplicar aquest producte.
Els principals importadors de pneumàtics s'han agrupat amb el nom de Signus per gestionar les 305.000 tones de pneumàtics vells que es produeixen, anualment, a Espanya. El cost d'aquest reciclatge, que assumeix el productor en origen, haurà de quedar desglossat en totes les factures.
