El govern, CiU i juristes preparen la resposta a la sentència de l'Estatut. (Foto: ACN)
El govern, CiU i juristes preparen la resposta a la sentència de l'Estatut. (Foto: ACN)
Catalunya

El president, José Montilla, i el líder de l'oposició, Artur Mas, acorden ajornar la cimera política per l'Estatut

El president de la Generalitat, José Montilla, i el cap de l'oposició, Artur Mas, han acordat ajornar la cimera política prevista per demà dijous i en la qual els partits polítics catalans havien de començar a consensuar una resposta unitària a la sentència de l'Estatut dictada pel Tribunal Constitucional. Montilla i Mas ho han decidit en la reunió de més d'un hora que han mantingut aquest dimecres al Parlament. El president ha encetat així una ronda de contactes informals amb els líders de les formacions polítiques de la cambra. Montilla s'ha trobat aquest matí també amb el president del Parlament. En canvi, la cita que encara no té data és la que el president demana mantenir amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Actualitzat
José Montilla va aclarint de mica en mica el full de ruta que té després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que ha declarat inconstitucionals 14 articles i n'ha reinterpretat 27 dels més d'un centenar que havia recorregut el PP.

Després d'haver-se declarat indignat amb la decisió dels jutges d'un tribunal "deslegitimat" i d'haver considerat una "gran irresponsabilitat" la sentència, Montilla ha avisat que Catalunya "no renunciarà a res". I ha reclamat una reunió amb José Luis Rodríguez Zapatero per "refer el pacte estatutari i reforçar el pacte constitucional". 

Ajornada la reunió de líders polítics

Aprofitant l'activitat que hi ha avui al Parlament, el president de la Generalitat té previst parlar al llarg del dia amb membres de tots els grups polítics del Parlament. Amb qui ja ha parlat és amb el president del Parlament, Ernest Benach, i amb el líder de l'oposició, Artur Mas.

Montilla i Mas han decidit ajornar la cimera de líders polítics prevista per aquest dijous a l'espera de conèixer el text íntegre de la sentència de l'Estatut, que està previst que es difongui en els pròxims dies. D'aquesta manera, el president de la Generalitat i el cap de l'oposició alenteixen el calendari de resposta política a la sentència del Constitucional.

De moment, aquest dimarts hi ha hagut un dinar d'experts jurídics i els partits que van aprovar l'Estatut per analitzar la sentència i buscar una resposta. També el Parlament ha decidit avui convocar un ple extraordinari que, però, no es convocarà tampoc fins que no arribi el text íntegre de la sentència. Fonts coneixedores del procés apunten que si les previsions es compleixen i la sentència arriba com a màxim dilluns, el ple podria ser el 9 de juliol.

Pel que fa a la resposta ciutadana, el 10 de juliol, dissabte, hi haurà una manifestació que tindrà per lema "Som una nació. Nosaltres decidim". Òmnium Cultural lidera la protesta, a la qual s'han adherit tots els partits catalans amb representació al Parlament, tret del PPC i Ciutadans, a més de sindicats i entitats socials. També s'hi ha sumat el Parlament de Catalunya, tal com ha anunciat en una declaració institucional el seu president, Ernest Benach, que ha denunciat que som davant una "crisi d'Estat"

Zapatero: tres dies de silenci

La indignació del president de la Generalitat contrasta amb el silenci del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que, tres dies després, encara no s'ha pronunciat sobre la sentència i ha delegat aquesta tasca en la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, que s'ha mostrat satisfeta per la sentència. Al seu parer, la decisió representa una completa derrota per al Partit Popular.

També ha celebrat la sentència el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que ha admès discrepàncies respecte de les paraules de Montilla, però les ha considerat pròpies i normals d'una democràcia lliure. 

Per la seva part, el ministre de Foment, José Blanco, de visita aquest dimarts a Catalunya, ha afirmat que el govern espanyol "continuarà complint" la disposició addicional tercera de l'Estatut, que obliga l'Estat a invertir a Catalunya en infraestructures en funció de l'aportació catalana al PIB espanyol. La sentència de l'Estat condiciona la constitucionalitat d'aquest punt a una interpretació que encara es desconeix, fins que no es faci pública la sentència detallada i argumentada.
NOTÍCIES RELACIONADES
DOCUMENTS RELACIONATS
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut