El president del Parlament islandès demana a Europa més atenció a la situació catalana

El president del Parlament islandès, Steingrímur Sigfússon, s'ha referit aquest dijous al conflicte català. Ho ha fet durant una reunió de tots els presidents de Parlaments dels estats membres del Consell d'Europa, que s'està fent a Estrasburg en el marc del 70è aniversari de la institució.

Davant els presidents dels Parlaments dels 47 estats membres del Consell d'Europa, Sigfússon ha dit que està preocupat per la situació que es viu a Catalunya i ha dit que Europa hi hauria de parar més atenció. El president del Parlament islandès ha dit que li preocupa especialment la llarga presó preventiva i la situació de la seva homòloga, Carme Forcadell:

"Haig de reconèixer que la situació a Catalunya em preocupa i ja vaig fer arribar aquesta preocupació als meus homòlegs a les Corts espanyoles, durant la llarga presó preventiva de l'expresidenta del Parlament català."

"Crec que la situació a Catalunya també mereix l'atenció d'aquesta assemblea. De fet, també he fet arribar la meva preocupació sobre la situació a Catalunya al president de l'Assemblea del Consell d'Europa i al president de la Unió Interparlamentària."

Aquesta mateixa setmana, el president del Parlament islandès havia traslladat la seva preocupació per la sentència contra el procés a l'Assemblea del Consell d'Europa i a la Unió Interparlamentària. En una carta a les presidentes de totes dues cambres internacionals, Sigfússon expressa la seva inquietud per les dures condemnes a presó i, en especial, pel cas de la presidenta del parlament, Carme Forcadell. Sigfússon alerta totes dues organitzacions internacionals de la greu situació de malestar i violència que es viu a Catalunya com a resultat de la sentència.

Ara fa 10 mesos, Steingrímur Sigfússon ja va enviar una carta a la presidenta del Congrés dels Diputats i del Senat, els socialistes Meritxell Batet i Manuel Cruz, en què expressava la seva preocupació per la situació de Carme Forcadell. En aquella carta, Sigfússon reclamava "un procés judicial diligent" i d'acord amb "els drets de les persones detingudes" com estableix la Carta Europea dels Drets Humans.