El PP col·lecciona majories absolutes al País Valencià, Balears i Madrid i, a més, arrabassa Aragó al PSOE
Ni el "cas Gürtel" a València, ni Palma Arena a les Illes Balears han passat factura al PP, que ha vist com mantenia o aconseguia majories absolutes àmplies. El primer cas és el de Francisco Camps, que augmenta l'avantatge amb un escó, mentre que José Ramón Bauzá augmenta en 7 els escons els aconseguits fa quatre anys per Jaume Matas a les Illes, i recupera el poder després de quatre anys a l'oposició. Mentrestant, Esperanza Aguirre reforça el seu domini absolut amb 5 nous diputats i els populars aragonesos arrabassen el poder al PSOE.
El País Valencià segueix volent Camps
A València, les acusacions de corrupció contra el president Francisco Camps no passen factura als populars. El PP augmenta el nombre de diputats fins als 55, un més dels que va aconseguir fa quatre anys. El PSOE perdria 5 escons (de 38 a 33) i les forces minoritàries incrementaran la seva representació: Esquerra Unida obtindrà 5 diputats i Compromís n'aconseguirà 6 a les corts valencianes. Fa quatre anys, els dos partits van presentar-se en coalició i van obtenir 7 diputats. Al País Valencià, ha votat un 67,82% del cens electoral.
El PP post-Matas recupera la majoria absoluta
Tot sembla indicar que el govern de les Illes Balears passarà a estar encapçalat pel nou líder del PP balear, José Ramón Bauzá, que ha obtingut 35 diputats, pels 14 del PSOE. La resta dels 10 escons del Parlament illenc se'ls repartiran entre cinc forces polítiques. En aquests comicis ha participat el 57,7% del cens cridat a les urnes.
Gira la truita a l'Aragó
A l'Aragó, el PSOE no podrà donar continuïtat als dotze anys de govern de Marcel·lí Iglesias. El PP es troba amb 30 diputats i és la força més votada, per davant del PSOE, que en té 22. S'han invertit els escons aconseguits pels dos partits, amb la qual cosa l'expresidenta del Congrés dels Diputats Luisa Fernanda Rudi ho té tot a favor per ser la nova presidenta d'Aragó.
El PAR i la Chunta Aragonesista han obtingut uns resultats similars als de fa quatre anys, amb 7 diputats per als primers i 4 per al partit que va donar a conèixer el difunt José Antonio Labordeta. IU incrementaria la seva representació fins a 4 diputats (actualment en té només un), i Unió, Progrés i Democràcia finalment no entraria al Parlament aragonès.
Aguirre marxa destacada a Madrid
Esperanza Aguirre continuarà com a presidenta de la Comunitat de Madrid. Amb una participació del 64,7%, el PP obté 72 diputats a les Corts i augmentant en 4 escons, els aconseguits l'any 2007. A l'oposició, el PSOE pateix un descens de 6 diputats i Tomás Gómez passa dels 42 representants actuals a 36. Esquerra Unida, en canvi, ha experimentat un lleuger augment, dels 11 escons de fa quatre anys als 13. UPyD entra per primera vegada a l'assemblea de Madrid amb la força de 8 diputats.
Cospedal arriba a Castella-la Manxa per manar
A Castella-la Manxa el PP de María Dolores de Cospedal ha estat el partit més votat per les Corts Regionals i ha aconseguit 25 parlamentaris que li asseguren la majoria absoluta, seguit del PSOE que encapçalava José María Barreda, amb 23. El PP manxec governarà per primera vegada a la comunitat.
El PP, a un escó de la majoria absoluta a Extremadura
A Extremadura, un feu socialista, el PP s'imposa amb 32 diputats als socialistes, que perden 8 representants a l'assemblea i es queden amb 30 diputats. De tota manera, un pacte del PSOE amb IU arribaria just a la majoria absoluta. D'aquesta manera, Guillermo Fernández Vara podria conservar la presidència d'una comunitat que, fins ara, sempre ha estat a mans dels socialistes.
Álvarez-Cascos es converteix en la primera força a Astúries
L'exvicepresident del govern espanyol Francisco Álvarez-Cascos s'ha convertit en el líder més votat a Astúries al capdavant d'una candidatura que porta les seves mateixes inicials, FAC. Álvarez-Cascos s'ha imposat per només 34 vots al PSOE, suficients perquè aquesta escissió del PP tingui un diputat més que els socialistes. La regió queda en una situació de difícil governabilitat, perquè l'única manera d'assolir els 23 diputats que formen la majoria absoluta és un pacte entre dos dels tres partits amb més representació: el FAC, el PSOE i el PP.
A València, les acusacions de corrupció contra el president Francisco Camps no passen factura als populars. El PP augmenta el nombre de diputats fins als 55, un més dels que va aconseguir fa quatre anys. El PSOE perdria 5 escons (de 38 a 33) i les forces minoritàries incrementaran la seva representació: Esquerra Unida obtindrà 5 diputats i Compromís n'aconseguirà 6 a les corts valencianes. Fa quatre anys, els dos partits van presentar-se en coalició i van obtenir 7 diputats. Al País Valencià, ha votat un 67,82% del cens electoral.
El PP post-Matas recupera la majoria absoluta
Tot sembla indicar que el govern de les Illes Balears passarà a estar encapçalat pel nou líder del PP balear, José Ramón Bauzá, que ha obtingut 35 diputats, pels 14 del PSOE. La resta dels 10 escons del Parlament illenc se'ls repartiran entre cinc forces polítiques. En aquests comicis ha participat el 57,7% del cens cridat a les urnes.
Gira la truita a l'Aragó
A l'Aragó, el PSOE no podrà donar continuïtat als dotze anys de govern de Marcel·lí Iglesias. El PP es troba amb 30 diputats i és la força més votada, per davant del PSOE, que en té 22. S'han invertit els escons aconseguits pels dos partits, amb la qual cosa l'expresidenta del Congrés dels Diputats Luisa Fernanda Rudi ho té tot a favor per ser la nova presidenta d'Aragó.
El PAR i la Chunta Aragonesista han obtingut uns resultats similars als de fa quatre anys, amb 7 diputats per als primers i 4 per al partit que va donar a conèixer el difunt José Antonio Labordeta. IU incrementaria la seva representació fins a 4 diputats (actualment en té només un), i Unió, Progrés i Democràcia finalment no entraria al Parlament aragonès.
Aguirre marxa destacada a Madrid
Esperanza Aguirre continuarà com a presidenta de la Comunitat de Madrid. Amb una participació del 64,7%, el PP obté 72 diputats a les Corts i augmentant en 4 escons, els aconseguits l'any 2007. A l'oposició, el PSOE pateix un descens de 6 diputats i Tomás Gómez passa dels 42 representants actuals a 36. Esquerra Unida, en canvi, ha experimentat un lleuger augment, dels 11 escons de fa quatre anys als 13. UPyD entra per primera vegada a l'assemblea de Madrid amb la força de 8 diputats.
Cospedal arriba a Castella-la Manxa per manar
A Castella-la Manxa el PP de María Dolores de Cospedal ha estat el partit més votat per les Corts Regionals i ha aconseguit 25 parlamentaris que li asseguren la majoria absoluta, seguit del PSOE que encapçalava José María Barreda, amb 23. El PP manxec governarà per primera vegada a la comunitat.
El PP, a un escó de la majoria absoluta a Extremadura
A Extremadura, un feu socialista, el PP s'imposa amb 32 diputats als socialistes, que perden 8 representants a l'assemblea i es queden amb 30 diputats. De tota manera, un pacte del PSOE amb IU arribaria just a la majoria absoluta. D'aquesta manera, Guillermo Fernández Vara podria conservar la presidència d'una comunitat que, fins ara, sempre ha estat a mans dels socialistes.
Álvarez-Cascos es converteix en la primera força a Astúries
L'exvicepresident del govern espanyol Francisco Álvarez-Cascos s'ha convertit en el líder més votat a Astúries al capdavant d'una candidatura que porta les seves mateixes inicials, FAC. Álvarez-Cascos s'ha imposat per només 34 vots al PSOE, suficients perquè aquesta escissió del PP tingui un diputat més que els socialistes. La regió queda en una situació de difícil governabilitat, perquè l'única manera d'assolir els 23 diputats que formen la majoria absoluta és un pacte entre dos dels tres partits amb més representació: el FAC, el PSOE i el PP.
