Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El PP aspira a consolidar el gir a la dreta d'Andalusia davant una esquerra fragmentada

El vot rural, feu dels socialistes, qüestiona l'absència d'una estratègia contra l'exclusió social. Andalusia lidera les estadístiques de rendes més baixes i més aturats

Marc Guadilla AngrillActualitzat

Una de les incògnites de les eleccions a Andalusia és si el Partit Popular consolidarà el gir a la dreta d'una comunitat autònoma tradicionalment d'esquerres.

El candidat popular Juanma Moreno ha centrat la campanya a atreure els indecisos i els electors descontents amb el PSOE per construir una àmplia majoria que no el condicioni a pactes, sobretot amb Vox. Es vol evitar repetir la fotografia de l'extrema dreta entrant en un altre govern autonòmic, després de la irrupció del partit de Santiago Abascal a les institucions de Castella i Lleó.

El PP aspira a complaure el vot rural i el vot del treballador davant uns electors crítics amb el PSOE, que havia sabut aglutinar el suport de la classe treballadora.

El candidat del PP a la reelecció, Juanma Moreno (EFE)

La mobilització, sobretot als barris més desafavorits, és una de les claus d'aquestes eleccions. Els populars són conscients que revalidar la coalició amb Ciutadans a la Junta d'Andalusia és pràcticament impossible, perquè les enquestes castiguen el candidat taronja Juanma Marín.

Les eleccions d'aquest diumenge serviran també per analitzar la resposta dels ciutadans davant una esquerra que es presenta més fragmentada que mai. La desorganització entre les forces a l'esquerra del PSOE, les guerres internes i el temor per la influència de Madrid, sobretot des de Podem, han causat recel entre Endavant Andalusia, de Teresa Rodríguez, i Per Andalusia, d'Inmaculada Nieto.

La falta d'una estratègia comuna contra els mals endèmics d'Andalusia, com l'atur o la pobresa, han diluït les expectatives d'una esquerra forta que faci front a un govern andalús de dretes.

Una de les forces d'esquerres és Per Andalusia, d'Inmaculada Nieto (EFE)

Atur i pobresa

Andalusia té els quatre municipis d'Espanya amb més atur, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Linares repeteix un any més com la ciutat amb més atur de l'estat, amb una taxa del 30,9%. Un panorama ara molt diferent del del segle XX, quan la segona ciutat més poblada de la província de Jaén era l'epicentre de la indústria automobilístic d'Andalusia.

Durant més de cinquanta anys, la planta de Santana Motor, que fabricava automòbils Land Rover en un parc empresarial avui pràcticament desaparegut, donava feina a milers de persones.

La solidesa de l'economia de Linares d'aleshores, també amb un sector miner important, contrasta amb la imatge de comerços buits allà on els bancs abans buscaven seu. En un edifici al centre de la ciutat, el Banesto, que havia estat una de les cinc entitats financeres més grans d'Espanya als anys 90, va obrir la primera sucursal fora de Madrid fa més de 100 anys.

La plataforma "Todos a una por Linares" es va mobilitzar el 2017, en un clima de depressió laboral, per criticar la falta d'una estratègia comuna per fer front a l'atur, el despoblament i el risc d'exclusió social. El portaveu del moviment ciutadà, Manuel Gámez, qüestiona el desinterès de les administracions.

"No volem que la societat entri en un estat d'apatia i cansament. La comunitat andalusa, que era una comunitat eminentment votant d'esquerres, ara ha agafat un altre camí i està veient que realment tampoc passa res. Durant els últims anys de la Junta d'Andalusia socialista hi ha hagut una total desafecció del govern andalús per Linares. No vam aconseguir mai reunir-nos amb la presidenta Susana Díaz."

El Sindicat Andalús de Treballadors apunta que la picabaralla política entre les forces d'esquerra ha frenat les polítiques contra la precarietat i la pobresa. Néstor Salvador, membre del comitè del SAT a Granada, assegura que la desunió ha desincentivat l'organització de les forces progressistes.

"Si hi ha un problema que té l'esquerra, relacionat amb la desesperació i l'arrasament de les estructures organitzatives, és que la classe treballadora no està ben organitzada. Quan tens una hegemonia cultural i en els centres de treball això es representa a les eleccions, però no a l'inrevés. La unió de cinc o vuit sigles no dona més força."

Concha Pérez Curiel, professora de Periodisme Polític a la Universitat de Sevilla, alerta que la picabaralla entre Endavant Andalusia i Per Andalusia per ocupar l'espai més a l'esquerra del PSOE té un impacte en la pèrdua de força a les urnes, però també en les polítiques que es puguin promoure després de les eleccions.

"Aquesta divisió no genera força necessària, no perquè no puguin guanyar les eleccions, sinó després al parlament. És aquesta divisió d'escons, i tant del discurs electoral com postelectoral, el que no ajudarà."

És aquesta desorganització i descoordinació, segons alguns experts, societat civil i sindicats, la pedra a la sabata de les esquerres.

El candidat del PSOE, Juan Espadas, amb Pedro Sánchez (EFE)

Sevilla, líder en rendes baixes  

La capital andalusa té els barris més pobres d'Espanya, segons l'INE. La renda mitjana anual per habitant és d'uns 6.000 euros, una xifra aproximadament sis vegades inferior a la del barri de Pedralbes, a Barcelona. Tres Barrios, a Sevilla, és una d'aquestes zones més desafavorides d'Andalusia.

Des de fa més de cinquanta anys, Salvador Muñiz, president de l'Associació de Veïns Tres Barrios, lluita des de l'activisme social per donar un futur esperançador als seus veïns.

"Ara és quan la situació està pitjor. Aquest sempre ha estat un barri de treballadors, i els joves estan perduts, no perquè ho vulguin, sinó que no tenen els mitjans per avançar.

La preocupació és que els responsables del govern espanyol, la Junta d'Andalusia i l'Ajuntament de Sevilla haurien de preocupar-se per un barri humil que es va enfonsar amb la crisi de la totxana. Moltes persones es van quedar a l'atur, calculo que ara és d'un 65%, i sense poder subsistir."

A poc a poc, l'Ajuntament de Sevilla i la Junta d'Andalusia han executat obres que demandava el barri, com la urbanització de carrers i el condicionament dels serveis bàsics.

"Afortunadament, per fi, el barri comença a tenir les obres que es mereixia perquè el barri sigui una meravella. Surti qui surti a la Junta d'Andalusia, nosaltres continuarem sent una mosca collonera, perquè també som un altre lloc emblemàtic de la ciutat de Sevilla."

Malgrat aquests canvis, els veïns se senten abandonats pels polítics i viuen les eleccions amb cert desinterès. L'abstenció al districte de Cerro-Amat va superar el 62% el 2018, una fotografia ben diferent de la dels barris més rics de la capital andalusa.

L'Institut d'Estudis Culturals i Canvi Social, un espai que s'aglutina entorn la militància, la investigació i la intervenció política, adverteix que la desmobilització als barris més pobres pot suposar una consolidació de la dreta.

La plataforma, com apunta la sociòloga i politòloga Celia Espada, es reivindica com una associació per promoure la mobilització ciutadana.

"És important que l'esquerra es mobilitzi pels seus beneficis propis i per frenar l'arribada de l'extrema dreta, sobretot als barris més pobres. Cal un canvi social que posi els ciutadans al centre i que tingui, sobretot, en compte el desastre climàtic, el feminisme i la lluita contra la pobresa."

L'objectiu és incentivar la participació entre l'esquerra andalusa, per contrarestar la possible influència de Vox entre els electors més descontents amb la gestió política del PSOE i l'espai representat per Endavant Andalusia i Per Andalusia.

El sector empresarial, però, valora positivament el canvi d'ideologia a la Junta d'Andalusia. El vicepresident de l'Associació d'Empresaris del Sud d'Espanya, Fernando Seco, remarca les bones relacions dels empresaris amb la coalició del Partit Popular i Ciutadans.

"Amb el canvi de govern, hi ha un cert optimisme, parlem el mateix llenguatge. Ens continuen escoltant. Històricament, ha governat el PSOE. Però l'andalús és una persona que no és tan ideològica, sobretot aquí que hi ha molt vot rural. És fidel a un polític que atengui les seves necessitats, independentment del color polític. El nou govern s'ha continuat identificant amb un sentiment andalusista. Alguns que intentaven alertar que venia la dreta, ara veuen que no són tan dolents com deien."

Alguns experts apunten que Andalusia ha perdut la por de mirar més a la dreta perquè aquests espais han sabut identificar, sobretot, les dificultats a les zones rurals, un feu tradicional dels socialistes.

La candidata de Vox és Macarena Olona (EFE)

José Manuel Trujillo, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pablo de Olavide, apunta que el Partit Popular ha sabut articular un discurs per reforçar el sentiment andalusista, allunyat de Madrid, que ha atret els electors més descontents del PSOE, després de gairebé quatre dècades de governs socialistes.

"Per estrats de població, el PSOE encara té més percentatge relatiu als municipis més petits que les ciutats. Mentre que el PP semblava que fins ara havia estat al contrari, ara és més transversal i hi ha menys diferències, cosa que podria reforçar els indicis d'aquest canvi. Amb Vox, per exemple, ara tampoc existeix aquesta diferenciació."

Les enquestes apunten a una victòria clara del Partit Popular aquest diumenge i el PSOE ja ha dit que no s'abstindrà en una possible investidura del candidat popular Juanma Moreno.

La gran incògnita és fins a quin punt necessitarà l'extrema dreta de Vox, en un escenari en el qual Ciutadans va cap a l'abisme.

 

ARXIVAT A:
PPPSOEAndalusiaVox
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut