El poeta Joan Margarit, guardonat amb el premi Cervantes 2019

El poeta segarrenc Joan Margarit, que ha conreat la poesia en català i castellà, l'han distingit amb el premi més important de les lletres hispàniques: el Premi Cervantes 2019, una distinció que se suma a altres reconeixements, com el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, que rebrà la setmana vinent, el Pablo Neruda o el Nacional de Literatura, que atorga la Generalitat.

El lliurament del Premi Cervantes tindrà lloc, com cada any, el 23 d'abril en una cerimònia al Paranimf de la Universitat d'Alcalá d'Henares i que, com és tradició, estarà presidida pels reis Felip VI i Letícia.

Un poeta d'ofici arquitecte o un arquitecte que buscava refugi en la poesia

Les dues vocacions les ha exercit amb la mateixa cura, responsabilitat i exigència. "Si fas un mal poema embrutes el món", ha dit en diverses ocasions.

Va néixer a Sanaüja, a la Segarra, on els seus pares s'havien refugiat durant la Guerra Civil. Aquí hi havia els fonaments de la seva poesia, deia, i d'aquí va ser nomenat fill il·lustre.

Va començar a escriure de molt jove. Ho feia en castellà, la llengua que li havien ensenyat a l'escola, i, durant dècades, va compaginar l'escriptura amb la seva feina d'arquitecte. Va treballar en l'equip de les obres de la Sagrada Família, la recuperació de l'estadi de Montjuïc per als Jocs Olímpics o la rehabilitació del monument a Colom.

No va ser fins passats els 40 que, animat pel seu amic Miquel Martí i Pol, va començar a escriure en català i van arribar poemaris com "Vell malentès", "Mar d'hivern", "La dona del navegant", "Estació de França", "Càlcul d'estructures", "Es perd el senyal" o "Joana", dedicat a la seva filla morta. Diu que la matèria primera de la seva poesia és la seva vida i parla de sentiments universals.

Traduït a diversos idiomes

La seva obra s'ha traduït a idiomes com l'anglès, l'hebreu o el rus i ha recollit tots els premis: el de la Crítica, el Serra d'Or, el Carles Riba, els Jocs Florals... i, més tard, el Premi Nacional de Literatura i el Premi Nacional de Poesia pel cèlebre "Casa de Misericòrdia".

Aquest arquitecte de les paraules s'ha convertit en una de les figures més importants de la poesia catalana contemporània, però també, amb els seus versos, clars i propers, en un dels poetes vius més estimats i llegits.