El poder adquisitiu dels treballadors ha caigut com no ho feia des dels anys 80
És el que confirmen les dades definitives del 2012 publicades avui per l'Institut d'Estadística. La pujada de preus de l'any passat a Espanya va ser del 2,9%.
RedaccióActualitzat
És el que confirmen les dades definitives del 2012 publicades avui per l'Institut d'Estadística. La pujada de preus de l'any passat a Espanya va ser del 2,9%.
El 2012, Catalunya va ser la comunitat amb la inflació més alta. L'IPC es va enfilar fins al 3,6% i, per tant, la pèrdua del poder adquisitiu va ser superior.
Si observem l'evolució dels preus des de l'inici de la crisi amb l'increment mitjà dels salaris pactats en conveni, s'observa clarament aquesta tendència.
El resultat, només pel que fa al 2012, és una diferència entre preus i salaris d'1,8 punts.
Es dóna la circumstància que cada cop hi ha menys treballadors emparats per clàusules de revisió salarial, només 4 de cada 10 treballadors amb conveni. Però, a més, aquest cop patronal i sindicats van acordar limitar l'actualització dels salaris.
A tot plegat hi hem d'afegir que més d'un milió de treballadors no estan regits per cap conveni i que la rebaixa directa de sous és cada cop més freqüent. Per això, la pèrdua real del poder adquisitiu acaba sent molt més elevada.
Els medicaments i les taxes universitàries són els dos productes que més s'han encarit aquest 2012. Són la conseqüència d'un augment dels impostos del govern espanyol, que va apujar el copagament dels medicaments i les taxes de les carreres universitàries. I al setembre, s'hi va afegir la pujada de l'IVA. A l'hora d'anar a comprar, també s'ha notat que els aliments s'han encarit, sobretot els llegums, les hortalisses, l'oli i els ous.
L'augment dels tributs es va traduir en un canvi de tendència en l'evolució dels preus a partir de l'estiu. Catalunya ha sigut la comunitat, juntament amb Cantàbria, on més ha augmentat la inflació, fins al 3,6 per cent. Per sota ha quedat la inflació al conjunt de l'estat, del 2,9 per cent. Barcelona, en concret, és la demarcació on més s'han encarit els preus de tot Espanya.
El 2012, els treballadors han vist com costava més arribar a final de mes. Prenent com a referència en què es van gastar els diners el 2011 i aplicant l'encariment de cada producte de la cistella d'aquest any a Catalunya, la despesa en alimentació va augmentar gairebé 150 euros.
També es van dedicar més diners a les begudes, al tabac i a la moda. El lloguer i els serveis de la vivenda s'emporten un terç de la despesa de la llar, que s'ha encarit més de 500 euros, com també el mobiliari.
Els usuaris de la sanitat, a Catalunya hi han de destinar més diners que els de la resta de l'estat, perquè hi ha l'euro per recepta i el copagament.
L'augment dels carburants ha fet augmentar la despesa en transports. La factura també inclou comunicacions, oci i cultura i ensenyament, a banda dels diners que es puguin gastar en hotels i restaurants. Per tant, si es vol mantenir la despesa del 2011, cada família haurà gastat 1.300 euros més que l'any anterior, uns 110 euros més cada mes. Si no és que s'ha optat per retallar l'economia domèstica.
El 2012, Catalunya va ser la comunitat amb la inflació més alta. L'IPC es va enfilar fins al 3,6% i, per tant, la pèrdua del poder adquisitiu va ser superior.
Si observem l'evolució dels preus des de l'inici de la crisi amb l'increment mitjà dels salaris pactats en conveni, s'observa clarament aquesta tendència.
El resultat, només pel que fa al 2012, és una diferència entre preus i salaris d'1,8 punts.
Es dóna la circumstància que cada cop hi ha menys treballadors emparats per clàusules de revisió salarial, només 4 de cada 10 treballadors amb conveni. Però, a més, aquest cop patronal i sindicats van acordar limitar l'actualització dels salaris.
A tot plegat hi hem d'afegir que més d'un milió de treballadors no estan regits per cap conveni i que la rebaixa directa de sous és cada cop més freqüent. Per això, la pèrdua real del poder adquisitiu acaba sent molt més elevada.
Els medicaments i les taxes universitàries són els dos productes que més s'han encarit aquest 2012. Són la conseqüència d'un augment dels impostos del govern espanyol, que va apujar el copagament dels medicaments i les taxes de les carreres universitàries. I al setembre, s'hi va afegir la pujada de l'IVA. A l'hora d'anar a comprar, també s'ha notat que els aliments s'han encarit, sobretot els llegums, les hortalisses, l'oli i els ous.
L'augment dels tributs es va traduir en un canvi de tendència en l'evolució dels preus a partir de l'estiu. Catalunya ha sigut la comunitat, juntament amb Cantàbria, on més ha augmentat la inflació, fins al 3,6 per cent. Per sota ha quedat la inflació al conjunt de l'estat, del 2,9 per cent. Barcelona, en concret, és la demarcació on més s'han encarit els preus de tot Espanya.
El 2012, els treballadors han vist com costava més arribar a final de mes. Prenent com a referència en què es van gastar els diners el 2011 i aplicant l'encariment de cada producte de la cistella d'aquest any a Catalunya, la despesa en alimentació va augmentar gairebé 150 euros.
També es van dedicar més diners a les begudes, al tabac i a la moda. El lloguer i els serveis de la vivenda s'emporten un terç de la despesa de la llar, que s'ha encarit més de 500 euros, com també el mobiliari.
Els usuaris de la sanitat, a Catalunya hi han de destinar més diners que els de la resta de l'estat, perquè hi ha l'euro per recepta i el copagament.
L'augment dels carburants ha fet augmentar la despesa en transports. La factura també inclou comunicacions, oci i cultura i ensenyament, a banda dels diners que es puguin gastar en hotels i restaurants. Per tant, si es vol mantenir la despesa del 2011, cada família haurà gastat 1.300 euros més que l'any anterior, uns 110 euros més cada mes. Si no és que s'ha optat per retallar l'economia domèstica.
