El plasma de convalescents salva pacients de Covid, segons constaten dos estudis

L'administració de plasma sanguini de convalescents de Covid-19 disminueix el risc de mort en persones que tenen aquesta malaltia en un estadi greu. Els resultats són millors si el plasma té una elevada concentració d'anticossos i si els malalts tractats no han rebut ventilació assistida.

Aquests són els resultats d'un assaig fet per un equip de la Clínica Mayo de Minnesota, encapçalat per Michael J. Joyner. L'estudi s'ha publicat a The New England Journal of Medicine.

Els resultats van en la línia d'un altre article publicat a la mateixa revista el 6 de gener, sobre un assaig clínic fet a l'Argentina per un equip de la Fundació INFANT, encapçalat per Romina Libster. En aquest cas, la Covid greu es va produir en menys percentatge en les persones que van rebre plasma de convalescent.

Una idea que té més d'un segle

La idea d'utilitzar plasma de convalescents per tractar una malaltia no és nova. La hipòtesi és que la presència d'anticossos en el plasma pot permetre els que el reben fer front a la malaltia.

El primer Nobel de Medicina, atorgat el 1901, va ser per a l'alemany Emil Adolf von Behring per l'ús de sèrum en malalts de diftèria. També es va fer servir durant la pandèmia de grip del 1918 i ara s'utilitza en diverses infeccions, com ara hepatitis A i B.

Per això, es va pensar que també seria efectiva contra la Covid, però fins ara els resultats no eren prou consistents.

L'estudi de la Clínica Mayo es va fer amb 3.082 pacients als quals es van administrar una o més unitats de plasma. Els investigadors van analitzar si els nivells d'anticossos en cada mostra de plasma eren elevats, moderats o baixos.

Els resultats van mostrar que al cap de 30 dies de l'aparició de símptomes havien mort el 22,3% dels pacients que havien rebut plasma amb alts nivells d'anticossos, el 27,4% dels que es trobaven en el grup intermedi i el 29,6% dels que havien rebut plasma amb nivells baixos d'anticossos.

Això mostra, per tant, que el plasma redueix la mortalitat si conté un nivell d'anticossos prou elevat i té menys efectes si el nivell és baix.

Els autors també van constatar que el tractament era efectiu en pacients que no havien necessitat ventilació assistida, però no tant en els que havien rebut aquest suport clínic.

Efectiu en gent gran

En el cas de l'estudi publicat el dia 6, es tractava d'un assaig clínic controlat i en doble cec –ni pacients ni metges saben qui rep tractament i qui rep placebo- amb 160 persones de més de 65 anys.

En aquest cas, van rebre plasma amb alta concentració d'anticossos o placebo en els tres primers dies després de l'aparició dels símptomes. Es tracta, doncs, d'una intervenció precoç.

Els pacients estaven en dos grups. En el primer hi havia persones de 65 a 74 anys amb condicions prèvies que feien preveure més gravetat de la Covid i el segon grup era de pacients de 75 anys o més amb o sense aquestes condicions.

Els resultats indiquen que la progressió cap a un estadi greu de la Covid es va produir en el 16% dels pacients que van rebre plasma i en el 31% dels que van rebre placebo. No es van produir efectes adversos.

La conclusió dels autors és que l'administració precoç de plasma de convalescent amb alt nivell d'anticossos en gent gran redueix el risc de progressió de la Covid.

Un tractament encara limitat

La Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units va autoritzar a l'agost l'ús de plasma en el tractament de la Covid en pacients hospitalitzats, perquè considerava que els beneficis eren superiors als riscos, atès la manca de tractaments efectius.

En canvi, els Instituts Nacionals de la Salut i algunes societats científiques consideraven que no hi havia dades suficients per fer aquesta recomanació.

En un comentari publicat també a The New England Journal of Medicine, Louis M. Katz, del Mississippi Valley Regional Blood Center, considera que s'ha de dissuadir de l'administració no controlada d'aquest tractament en pacients en què no sigui probable la progressió cap a un estadi greu.

Acaba afirmant que els tractaments efectius per a grups reduïts de pacients tenen limitacions, i que això és un argument sòlid per mantenir les intervencions no clíniques i el desplegament ràpid de les vacunes com a eines de prevenció.