El pla de risc químic, qüestionat: la majoria de municipis no poden activar les sirenes
Protecció Civil diu que els ajuntaments poden posar en marxa les sirenes pel seu compte, però la majoria dels consistoris asseguren que no tenen l'equipament necessari
Després de l'explosió de la planta IQOXE a la Petroquímica de Tarragona, continua ben viu el debat sobre com alertar la població, i concretament, sobre l'ús de sirenes, que en aquell cas no es van activar. En aquest sentit, TV3 ha pogut saber que la redacció del pla de risc químic no es compleix.
A Catalunya hi ha 39 municipis dins el PLASEQCAT, el Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic, on hi ha instal·lades sirenes d'avís per risc químic. Segons Protecció Civil, 22 disposen d'algun sistema per activar-les de forma autònoma.
Això és el que diu la teoria, però en la pràctica molts ajuntaments no saben quan ni com activar-les. Alguns diuen que no tenen prou informació, o que no volen assumir-ne la gestió, i d'altres ni tan sols saben si disposen d'aquest sistema.
El dia de l'accident d'IQOXE, veïns i alcaldes van criticar que Protecció Civil no fes sonar les sirenes de confinament, encara que, segons el PLASEQCAT, els municipis les poden activar pel seu compte.
Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, ho nega:
"Nosaltres, des del municipi, no podem activar la sirena. No hem tingut mai un botó per activar-la. Ho diu el paper, però no és cert".
Protecció Civil i els ajuntaments no es posen d'acord
Segons Protecció Civil, dels 11 ajuntaments de l'àrea química de Tarragona, 7 han de tenir els mecanismes per fer sonar les sirenes. Però només 3 ho confirmen: Salou, Tarragona i Vila-seca. I amb matisos: asseguren que només poden activar les sirenes quan el sistema central falla o per indicació de la Direcció General d'Emergències, mai unilateralment.
Per això, a Vila-seca, en veure el tuit de Protecció Civil demanant el confinament, van fer servir un altre mètode: comunicar-ho per la megafonia dels vehicles de la Policia Local.
La resta de municipis de l'àrea química de Tarragona diuen que no sabrien com fer aquesta activació. Un exemple d'això és el Morell, que, segons Protecció Civil, té una aplicació informàtica per fer funcionar les alarmes, tot i que al municipi ho desconeixen. I tampoc no veuen clar com assumir aquesta gestió.
L'alcalde, Eloi Calbet, fa aquesta reflexió:
"Que aquesta responsabilitat recaigui sobre l'alcalde d'un municipi com el nostre, de 3.700 habitants, compte! Compte perquè probablement no estem anant en la bona direcció. Per activar unes sirenes que afecten tanta gent, jo crec que s'ha de tenir una informació concreta, informació de què, per exemple, el dia d'IQOXE no vam disposar".
I per això van decidir anunciar la fi del confinament circulant amb un cotxe pels carrers del poble.
Un contrast entre els protocols escrits i la realitat que topa amb la petició dels ajuntaments que la gestió de l'actual PLASEQCAT torni al Camp de Tarragona. Jordi Prades, de la Universitat Rovira i Virgili, ho explica:
"El fet de voler assumir una responsabilitat de gestió des d'aquí implica prendre decisions. Però els alcaldes, si volen, tenen aquesta capacitat. Per tant, ens hauríem de preguntar també fins a quin punt ells han volgut assumir o no la responsabilitat d'activar les sirenes. Sembla que ningú ha volgut assumir aquesta responsabilitat".
Una responsabilitat compartida sobre el paper, però que el 14 de gener cap ajuntament no va assumir, i les sirenes van quedar en silenci.
