El pla de França per fer talls de llum programats en cas que falti subministrament
El govern francès ha difós als mitjans el pla interministerial que preveu com actuar si els talls programats d'electricitat arriben a partir del gener, una opció que ha passat de ser possible a cada cop més probable
El pla preveu que els talls puguin afectar fins al 60% dels francesos. Serien per regions i no podran durar més de dues hores. S'han establert franges: de vuit del matí a una del migdia i de sis de la tarda a vuit del vespre. En tots els casos, insisteix el govern, se n'informarà els afectats el dia abans. També explica que aquestes apagades no afectaran les infraestructures crítiques, com els hospitals i altres serveis d'emergència. Però sí les escoles, amb classes suspeses durant els matins; els trens, amb horaris reprogramats; la circulació de vehicles si no hi ha semàfors funcionant, o la xarxa de telefonia mòbil. Hi podria haver zones sense cobertura, si les antenes no reben alimentació elèctrica.
El pla s'ha distribuït entre tots els prefectes de l'Hexàgon, com a responsables dels departaments. També s'ha previst una jornada de simulacre nacional per al 9 de desembre. Una mena d'assaig general per a quan arribi el moment. La variable que el govern no pot controlar és com de dur serà l'hivern. Una diferència de tres o quatre graus serà la clau.
Els dies "vermells" faran activar el pla
L'executiu del president Macron insisteix que "fa tot el possible per evitar els talls", en paraules de la seva primera ministra Élisabeth Borne. Però alhora prepara l'opinió pública i li demana encara esforços, els més domèstics, per allunyar la idea de deixar-los a les fosques durant hores.
"No els demanem que deixin de posar rentadores durant tres dies. Només que a les set del vespre, quan tothom engega la vitroceràmica o l'assecador de cabells, els aparells que més consumeixen, que pensin si ho poden fer una mica més tard, més enllà de les vuit del vespre, quan la demanda elèctrica ja no és tan alta". Paraules del portaveu de l'executiu, Olivier Véran, en una entrevista a la cadena BFMTV.
Les recomanacions als francesos també són dins Ecowatt, l'aplicació del govern i de l'operador de la xarxa elèctrica inspirada en la meteorologia. Vol ser una mena de semàfor de la xarxa elèctrica del país en temps real. Els dies vermells seran els que faran activar el pla de talls programats.
Les apagades controlades, més a prop
Si les apagades controlades es veuen ara més a prop és perquè ha arribat el fred al país. I ha alterat la tendència de les darreres setmanes. Els francesos no han deixat d'estalviar energia, però han afegit les calefaccions al consum diari. I és això el que posa a prova un sistema elèctric debilitat en el pitjor moment possible: el de la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna.
Dels 56 reactors nuclears del parc francès n'hi ha 23 aturats. Arrosseguen problemes de corrosió i una falta de manteniment, primer per la covid i després per les vagues d'aquesta tardor. L'última previsió del gestor del parc nuclear encara endarrereix més l'entrada en funcionament dels reactors, més enllà dels mesos més freds de l'any.
França, el país que més bandera ha fet a Europa de l'àtom, comprova que no pot comptar-hi ara, quan més el necessita. Perquè ja no l'ajuda a produir la meitat de l'energia que necessita el país i que complementa amb les renovables i les energies fòssils.
L'orgull s'ha convertit en preocupació. França no només no podrà exportar energia als seus veïns, com preveia el president Macron en nom de la sobirania energètica europea i del lideratge francès del projecte comunitari. Sinó que pot ser que n'hagi de demanar-ne per passar els propers mesos en un moment difícil per a altres socis europeus. De moment, allunya la idea reobrint la central de carbó de Saint-Avold, a tocar de la frontera amb Alemanya, tancada fa vuit mesos en nom de la salut del planeta. Ara les prioritats són unes altres.
