La cronologia del periple judicial de Puigdemont des de la seva detenció a Alemanya
El procés judicial de Carles Puigdemont va fer un tomb a finals de març quan el van detenir al nord d'Alemanya, arran d'una ordre internacional emesa pel Tribunal Suprem espanyol. Tres mesos i mig després, la justícia alemanya ha decidit extradir Puigdemont a Espanya, només per malversació. Però ara s'obre un període de recursos contra aquesta decisió que es podria allargar més enllà del setembre.
El periple de l'expresident de la Generalitat pel territori alemany comença a Schuby, al districte de Schleswig-Flensburg:
25 de març. Detenen Carles Puigdemont
Passaven 19 minuts de les 11 del migdia d'un diumenge. Acabava d'entrar a Alemanya. I a 30 quilòmetres de la frontera danesa, la policia atura el seu cotxe. En compliment de l'euroordre del jutge Llarena, detenen Carles Puigdemont en una gasolinera. El porten a la presó de Neumünster.
26 de març. Es manté la presó
L'endemà, la jutge de primera instància que li pren declaració decideix mantenir-lo sota custòdia policial, per risc de fuga. El cas passa al Tribunal Superior de l'estat federat de Schleswig-Holstein.
3 d'abril. La fiscalia alemanya demana l'extradició
Una setmana després, la fiscalia alemanya demana l'extradició pels dos delictes de què l'acusen: rebel·lió (alta traïció a Alemanya) i malversació.
5 d'abril. El Tribunal el deixa en llibertat i descarta la rebel·lió
En dos dies, el Tribunal es pronuncia: deixa Puigdemont en llibertat, amb una fiança de 75.000 euros i, d'entrada, descarta extradir-lo per rebel·lió. Els jutges argumenten que no veuen prou violència a l'1 d'octubre per haver obligat l'Estat a claudicar. Demanen més informació sobre l'acusació de malversació.
6 d'abril. Puigdemont surt de la presó
La decisió es materialitza l'endemà: Puigdemont surt de la presó. Hi va passar 12 nits. No pot sortir d'Alemanya fins que la justícia decideixi si l'entrega a les autoritats espanyoles.
7 d'abril. Esperant des de Berlín
Es trasllada a Berlín i des d'aquí espera la decisió. Durant aquest temps, Pablo Llarena ha enviat nous informes als jutges alemanys per reforçar les acusacions contra Carles Puigdemont. Aquest mateix mes, Llarena obria la porta a jutjar-lo per sedició.
22 de maig. La justícia alemanya es torna a pronunciar
Els nous arguments de Llarena convencen la fiscalia alemanya, que insisteix a demanar l'extradició; però no els jutges, que tornen a descartar el delicte de rebel·lió i, ara també, l'equivalent al de sedició: el que anomenen pertorbació greu de l'ordre públic.
25 de juny. Última compareixença pública
L'última aparició de Puigdemont en públic va ser com a convidat a la festa d'estiu de l'estat federat de Turíngia. Entre Berlín i Hamburg -on es va traslladar a finals de juny- ha esperat la decisió que s'ha anunciat aquest dijous.
Ja en aquest mes de juliol Puigdemont ha reclamat els drets d'expresident, com el lloguer d'un despatx, un vehicle oficial amb xofer i serveis de seguretat. No tindrà el sou perquè és incompatible amb el que ara té de diputat al Parlament.
Aquest dimarts, el jutge Llarena suspenia de funcions com a diputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull.
Des de la detenció a Alemanya han estat setmanes de procés judicial en què s'han llegit titulars com les declaracions de l'exministre Montoro negant l'ús de diners públics per pagar el referèndum o el rebuig de Bèlgica a les extradicions de Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig.
Ara, la justícia alemanya ha acceptat extradir Puigdemont per malversació, però no per rebel·lió. El tribunal de Schleswig-Hostein qualifica el delicte de rebel·lió d'"inadmissible". Dues justícies, dos punts de vista oposats.
