Durant l'espera, les famílies s'allotgen en habitatges amb condicions molt precàries (CCMA)

El periple de les persones desnonades mentre esperen un pis de la mesa d'emergències

A Catalunya hi ha actualment 2.500 famílies en llista d'espera a la mesa d'emergències per aconseguir un pis on viure en unes condicions dignes

Sònia Poll Martínez / Yolanda MarzabalActualitzat

Malgrat els intents per aturar els desnonaments de les persones vulnerables, la realitat és que moltes vegades no s'aconsegueix aturar-los ni s'obté un lloguer social per mediació o per obligació. Aleshores l'administració els ha d'oferir un reallotjament digne, però la realitat és molt dura.

A Catalunya, el mecanisme per adjudicar un habitatge a les persones o famílies en risc de desnonament són les meses d'emergència. La Generalitat de Catalunya és la principal administració encarregada de donar resposta a la necessitat urgent d'habitatge a través d'aquest organisme, perquè les competències en matèria d'habitatge són de la Generalitat.

Actualment, hi ha 2.500 famílies en llista d'espera a la mesa d'emergències.

 


En onze municipis, la mesa d'emergències està col·legiada amb els ajuntaments. És el cas de Barcelona, Badalona, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Martorell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vic.

Però, segons l'Ajuntament de Barcelona, no totes les meses actuen igual. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, es gestiona a través del Consorci de l'Habitatge, en què la Generalitat ha d'aportar un 60% dels pisos i l'Ajuntament de Barcelona, un 40%.

Però, segons denuncia l'Ajuntament, des del 2016 la Generalitat ha incomplert aquesta responsabilitat, i mentre que l'Ajuntament pràcticament ha doblat l'aportació que li correspondria, la Generalitat només hi ha aportat un terç de la quantitat a què està obligada.

Des del 2016 fins a l'abril del 2022, Barcelona ha aportat a la mesa d'emergència 1.066 habitatges (el 75,6%) i la Generalitat, 340 (24,1%).

Segons l'Ajuntament, entre el 2016 i el 2021 l'Agència d'Habitatge de Catalunya hi hauria d'haver aportat 1.259 habitatges, tenint en compte els aportats per l'Ajuntament. A Barcelona hi ha 649 famílies en la llista d'espera d'un pis de la mesa d'emergències.

 


Disparitat de criteris entre les meses d'emergències

L'Ajuntament de Barcelona explica que la majoria de meses valoren la situació de necessitat d'habitatge en funció dels criteris que estableix la normativa, avaluant si hi ha vulnerabilitat o no.

Per exemple, en el cas de la mesa consorciada amb l'Ajuntament de Barcelona, la valoració de la situació de necessitat d'habitatge es fa independentment de la disponibilitat d'habitatges que té l'administració per donar resposta a les situacions d'emergència. S'analitzen tots els casos de famílies que hi arriben i es valoren positivament o negativament en funció dels criteris establerts per la normativa.

Els casos que compleixen amb els requisits passen a la llista d'espera perquè se'ls adjudiqui un habitatge. Però l'informe del síndic de Catalunya (2019) alerta que hi ha altres meses d'emergències, com la de la Generalitat col·legiada amb l'Hospitalet de Llobregat o l'Ajuntament de Martorell, en què es condiciona la valoració de la situació d'emergència a la disponibilitat d'habitatges de l'administració.

És a dir, si no hi ha habitatges disponibles existents, no es fa cap valoració de situacions d'emergència i, per tant, no es comptabilitzen a la llista d'espera d'aquestes meses les famílies que en realitat compleixen amb els requisits de la normativa.

Hi ha altres disparitats rellevants entre meses, per exemple en la transparència. Mentre que les de Sabadell o Barcelona publiquen les dades de manera periòdica i hi ha un registre publicat a una web del nombre d'unitats de convivència que han tingut expedients valorats positivament i són a la llista d'espera, d'altres no fan públiques les dades o no les actualitzen.

Un periple en habitatges indignes

I mentre esperen aconseguir un pis de la llista d'emergència, les persones vulnerables que han patit un desnonament viuen un autèntic periple.

L'administració els ofereix un allotjament d'emergència que hauria de ser digne, però que en molts casos no ho és. Pensions o hostals amb bany compartit, o en habitacions que estan en molt mal estat i degradades. Ho recull aquest reportatge del "Telenotícies cap de setmana":

 

Millorar les condicions dels pisos

L'Ajuntament de Barcelona té un contracte amb una empresa, que és la que s'encarrega de buscar allotjaments i assignar-los.

La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, accepta que les condicions de vegades no són les adequades i que el nou contracte exigirà que aquests allotjaments compleixin uns mínims.

"És cert que les condicions que de vegades ens trobem en els allotjaments d'emergència no són ni de lluny les adequades. Hem fet un esforç molt important per augmentar el pressupost destinat a aquests allotjaments d'emergència, perquè recordem que, si no hi ha aquests allotjaments d'emergència, moltes d'aquestes famílies s'estan directament al carrer", explica.

"El que ja estem fent és treballar en el nou contracte de gestió, també per escoltar les crítiques de les famílies, els moviments pel dret a l'habitatge, posar-hi unes determinades condicions que ara no hi són", afegeix Martín.

A Barcelona ara hi ha 2.000 persones allotjades d'emergència en pensions, albergs, hostals o hotels. Aquest any, l'Ajuntament s'ha gastat 25 milions d'euros per reallotjar famílies que no tenen cap alternativa on anar a viure. Una despesa que s'ha multiplicat per set en set anys.

"Mobilitzar recursos per atendre l'emergència és sempre molt més car que atendre polítiques de forma estructural", diu Martín. "Quin és el problema? Que les polítiques per atendre de forma estructural no depenen únicament d'un ajuntament i necessitem que la resta d'administracions hi posin el mateix pressupost i que estiguem totes alineades en la mateixa direcció, i això no sempre és fàcil."

 

ARXIVAT A:
HabitatgeGeneralitat de CatalunyaAjuntament de Barcelona
Anar al contingut