El perill de les "loot boxes", la fina línia entre els videojocs i la ludopatia

Les consultes relacionades amb l'ús excessiu dels videojocs no paren de créixer. A l'Hospital de Bellvitge s'han multiplicat per quatre en l'últim any. 

La majoria dels estudis apunten que els videojocs de caràcter massiu, online i multijugador són els que més problemes d'ús excessiu generen. Dins d'aquesta categoria hi ha els videojocs de rol --MMORPG-- com Warcraft o Final Fantasy.

Per altra banda, hi ha els MOBA --videojoc multijugador en línia en camp de batalla-- com Fortnite o League of Legends.

La majoria d'aquests videojocs contenen "loot boxes" (caixes de botí), que són ítems virtuals que produeixen recompenses aleatòries.

Aquestes caixes es poden obtenir amb hores de joc, assolint algun objectiu o bé pagant un import real en diners. 

Des del punt de vista psicològic, Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l'Hospital Universitari de Bellvitge i investigadora de l'IDIBELL, explica que hi ha similituds entre l'addicció als jocs d'atzar i aquest tipus de videojocs.

"Encoratgen el fet de gastar diners en ítems que no són comprats, sinó producte d'un algoritme informàtic."

La incertesa i l'excitació de comprar aquestes "caixes de botí" facilita la repetició de l'hàbit de buscar la recompensa desitjada. Això segueix l'estratègia dels jocs d'atzar, en què el reforç positiu del premi té un patró intermitent i variable, amb un resultat desconegut.

A la llarga, els jugadors cada cop gasten més temps i diners en un intent de compensar el que hi han invertit.

Alguns autors argumenten que les "caixes de botí" poden representar la transició d'un ús de videojocs saludable a un ús problemàtic, o fins i tot la transició als jocs d'atzar.

Els videojocs no són nocius per si mateixos. Són entretinguts, motivadors, estimulants i divertits. Un ús abusiu, però, pot esdevenir un trastorn important.

"En el context adequat i amb un patró d'ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l'autoestima i les relacions socials, i fins i tot servir per practicar idiomes", remarca Jiménez.

Però alhora, s'ha de reconèixer i prevenir l'impacte negatiu que poden tenir arran d'un ús abusiu. "Com a societat hem d'assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l'ús saludable de les noves tecnologies", demana la cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions.

L'addicció als videojocs és una realitat clínica. De fet, la darrera evidència científica assenyala que aproximadament un 3% de la població està subjecta a tenir aquest tipus d'addicció comportamental, amb conseqüències greus en l'àmbit personal, familiar, social, laboral i acadèmic.

Creixen les consultes per addicció als videojocs

Tot i que en la darrera dècada la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha rebut un nombre creixent de consultes relacionades amb l'ús excessiu dels videojocs, des del 2021 les xifres s'han disparat. Concretament, en el darrer any, aquest tipus de consultes han passat del 3,5% del total al 15,4%.

Segons els especialistes, aquest fort increment podria ser una de les conseqüències del confinament per la covid-19 en la salut mental a mitjà i llarg termini.

Quins són els senyals d'alerta?

Segons l'equip de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge, els senyals d'alerta són tres:

- Importància que la persona dona als videojocs en la seva vida
- Pèrdua d'autocontrol
- Abandonament d'altres activitats socials, lúdiques, laborals o escolars

Ho explica Susana Jiménez: "Fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció, no acudeixen a les consultes, als dispositius assistencials i associacions d'autoajuda, i poden passar mesos".

Jiménez assenyala que, tot i que el risc problemàtic de l'ús dels videojocs s'ha associat tradicionalment al gènere masculí, cada cop reben més consultes de noies.