El perfil dels violadors en grup: més joves i sense relació amb la víctima

Els casos d'agressions sexuals en grup que s'han conegut últimament com el de La Manada o el de Manresa que es jutja aquests dies, han posat en alerta i estan conscienciant la societat d'aquest tipus de delictes.

Quin és el perfil d'aquests agressors? Per una banda, es mostren com persones absolutament normals, amb relacions estables, fills, i per l'altra, la gravetat de les seves accions ens els fa veure com a persones que no tenen cabuda en la societat.

Antoni Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia i Criminologia de la UB, explica que no hi ha un perfil concret dels agressors sexuals que actuen en grup, però sí que tenen un comportament intencionat i amb voluntat de fer mal:

"La violència sexual correspon a una decisió intencionada de fer mal. Són persones que no tenen cap consideració i el que fan és satisfer el desig de tenir una relació sexual sense tenir en compte les conseqüències. Hi ha una decisió de comportar-se de forma delictiva, criminal, abusant de les persones."

"Les raons que ho porten a terme són un conjunt de factors agrupats on hi ha l'oportunitat, la influència dels altres que estan junts i també la influència de factors com el consum de drogues."

El perfil dels agressors en grup, segons dades de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) són joves d'entre 20 i 25 anys, en un 89% amb parella. El 54% ha consumit alcohol i el 48% drogues, i habitualment no coneixen la víctima.

Difereix del de l'agressor individual, que acostuma a ser una persona més gran, de 35 anys de mitjana, que coneix la víctima perquè és del seu entorn pròxim o familiar amb la qual té relació o confiança.

Segons Pueyo, en l'agressió en grup hi ha un fort component ideològic:

"Abusen d'una víctima per satisfer un desig sexual, però amb una connotació danyosa. No és només la cerca del plaer sexual, sinó un acte de violència exercit contra les dones que comporta l'expressió més crua del masclisme, que té un component ideològic, actitudinal, molt potent.

La desconsideració de la víctima com un ésser humà vulnerable forma part de la seva manera de pensar i per tant aprofiten l'oportunitat creient-se que tenen legitimitat per fer-ho. Això és la part més antisocial i delictiva d'aquests agressors."

Per a aquests homes, la dona no és més que un objecte al seu servei, com explica Pueyo:

"En el cap d'aquestes persones hi ha profundes distorsions. Hi ha la creença que les dones són éssers que estan al servei dels homes i que tot el què sigui igualtat els sembla raonable excepte en aquest àmbit, per la qual tenen aquesta ideologia que és la mostra més nítida del masclisme històric."

"Bàsicament han cosificat el cos de la víctima i consideren que tenen tot el dret a utilitzar-la i fins i tot s'autojustifiquen dient que no només no li fan mal, sinó que estan produint-li una sensació de satisfacció."

El 2018, més casos denunciats que mai

El nombre de casos denunciats es va disparar l'any passat després de la controvèrsia per la sentència que deixava els membres de l'autoanomenada Manada condemnats per abús, però no per violació, una acusació que va esmenar, fa només uns dies, el Suprem.

Segons l'organització Feminicidio.net, aquest tipus d'agressions sexuals han anat a l'alça a Espanya. Han passat de les 17 de l'any 2016 fins a les 59 de l'any passat. I el balanç fins al març d'aquest any -que no inclou, per tant, la violació a Canet, fa deu dies- ja en suma 14.

Pels Mossos, que ara es registrin més casos té a veure amb el fet que ara se'n denuncien més casos, perquè hi ha més conscienciació per part de la societat. És a dir, realitats que abans quedaven amagades, ara les víctimes s'atreveixen a denunciar a pesar del malson que suposa per a elles iniciar un procés judicial.

Ho farien individualment?

El catedràtic de la UB afirma que "en general, no". Tampoc cal que hi hagi un líder, però és cert que, quan s'actua en grup, es difon la responsabilitat:

"En el tu a tu hi ha més comportament inhibitori pels danys que provoca, components més d'empatia amb la víctima. Tot això desapareix, i especialment desapareix la sensació de culpabilitat i adquireix un rol molt important la imatge davant del grup i això moltes vegades està darrera d'aquest tipus de comportaments."

L'expert remarca que aquestes conductes "no són instintives ni actes reflexos", sinó "conductes intencionades que fan molt mal a les víctimes". Sovint, els agressors "no entenen, no comprenen o rebutgen aquesta conseqüència, però per això la llei ho pena d'una manera rellevant", afegeix.

De vegades, també hi ha una negació per part de la parella o de la mare de l'agressor, que "s'autojustifiquen pensant que són acusacions falses o que el seu fill o marit no poden realitzar aquests comportaments."

Les seqüeles: "Una societat dolenta"

Una de les seqüeles que tenen les víctimes d'aquestes agressions sexuals és la desconfiança cap a la societat. Pilar Polo, psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet, comenta que aquest sentiment és més acusat en els casos de violacions múltiples:

"És com si la societat fos dolenta. Perquè tu pots pensar que pots tenir la mala sort de trobar-te una persona individual que et vulgui fer mal, però, quan trobes un grup de gent que s'organitzen, que s'ajunten per fer això, creure en la societat és difícil."

"T'ataquen en una cosa tan profunda, tan íntima teva, que desconfiar del món és la cosa més fàcil, allà on vagi sempre hi haurà una situació de risc, algú que voldrà fer-me mal. Això fa que pateixi moltíssim."

Interactiu relacionat: Les víctimes de violència masclista, desprotegides malgrat tot

Polo destaca que, com va passar en el cas de La Manada, uns quants acusats van fer ús de la imatge de persona "amb parella estable i una vida futura" per acusar la víctima d'inventar-se els fets. La dona se sent qüestionada pel sistema, remarca:

"Sempre et sents qüestionada, perquè el sistema legal està pensat d'aquesta manera. És un sistema garantista, en què existeix la presumpció d'innocència, que està molt bé. Però és la feina de la víctima demostrar que això ha passat. Són molts testimonis en contra d'un testimoni."

La psicòloga considera que la societat hauria de posar en valor les persones que tenen "la valentia de despullar-se davant de molta gent" per explicar que algú les ha agredit. I subratlla la importància de "la restauració" de la víctima, que té com a element essencial el reconeixement dels fets:

"El més important perquè una persona que ha patit una agressió sexual es recuperi millor és que se la creguin."