La figura del cuidador és fonamental en l'acompanyament del pacient d'Alzheimer.
La figura del cuidador és fonamental en l'acompanyament del pacient d'Alzheimer.

El pensament negatiu és un factor de risc per a l'Alzheimer, segons un estudi internacional

Dos estudis amb participació del BarcelonaBeta Brain Research Center mostren que tant aquest trastorn com la poca capacitat de gestionar l'estrès augmenten el risc de patir la malaltia

Xavier DuranActualitzat

El pensament negatiu repetitiu augmenta el risc de patir Alzheimer. Aquesta és la conclusió d'un estudi publicat a Alzheimer & Dementia, revista de l'Alzheimer Association.

L'objectiu de l'estudi era analitzar una relació fins ara poc investigada: si el pensament negatiu repetitiu (PNR, o RNT en anglès) representa un risc per desenvolupar Alzheimer.

La recerca ha estat dirigida per Natalie Marchant, de la Divisió de Psiquiatria de l'University College de Londres. Una de les autores és Eider M. Arenaza-Urquijo, del BarcelonaBeta Brain Research Center, de la Fundació Pasqual Maragall.

En les darreres dècades s'ha descobert que depressió, ansietat i éstrès crònic són factors psicològics de risc per al declivi cognitiu o l'Alzheimer.

El pensament negatiu pot estar a la base de l'ansietat, la depressió i l'estrès i per tant augmentar el risc d'Alzheimer, pero no s'havia estudiat fins ara.

El pensament negatiu repetitiu és un trastorn que inclou rumiament -persistència de pensaments molt carregats emocionalment que tendeixen a ocupar l'activitat mental de l'individu- i inquietud -un sentiment d'aprensió degut a l'anticipació d'un perill intern o extern.
 

Estudi en individus sans

Per esbrinar si té relació amb el risc d'Alzheimer, els investigadors han mesurat el PNR mitjançant un qüestionari específic i han observat si s'associava amb la presència de les proteïnes tau i beta-amiloide, que causen la malaltia d'Alzheimer, i poden ser detectades en persones sanes.

Durant dos anys van fer el seguiment d'unes 360 persones sanes. Totes eren majors de 55 anys i sanes, si bé tenien risc de patir Alzheimer degut a antecedents familiars o a característiques genètiques.

Tots van respondre a qüestionaris per mesurar tant el PNR com l'ansietat o la depressió.

Segons els resultats, el PNR anava lligat en molts casos a la presència de proteïnes tau i beta-amiloide. Com que es tractava d'individus sans, això indica que el PNR pot ser un indicador dels primers estadis de l'Alzheimer o bé un factor de risc que el provoca.

Els autors van ajustar els resultats per descartar que ansietat o depressió interferissin en aquesta relació. Les dades són clares i mostren, per primer, cop la relació entre PNR i Alzheimer, com explica Eider M. Arenaza-Urquijo al 324.cat:

"El pensament negatiu pot subjaure a l'ansietat i la depressió. Però aquest estudi suggereix que el pensament negatiu és un factor de risc d'Alzheimer per si mateix, ja que s'associa amb proteïnes que causen la malaltia d'Alzheimer, independentment de si hi ha també ansietat i depressió."

Els autors alerten que l'estudi s'ha fet amb persones sanes, però amb risc, i per això demanen precaució a l'hora d'extrapolar aquests resultats a la població general.

 

Gestionar l'estrès

Tot i així, consideren que reduir el PNR també disminuiria el risc d'Alzheimer. Això es pot fer amb tècniques com la meditació o bé amb teràpies per reduir l'estrès.

Això requereix més estudis, però una altra recerca feta des de la Clínica Mayo dels Estats Units i dirigida per Arenaza-Urquijo apunta en aquesta direcció. S'ha publicat a Neurology.

La recerca anava orientada a esbrinar si la resiliència -capacitat de sobreposar-se a l'estrès- disminuïa el risc d'Alzheimer.

Per assolir l'objectiu, van estudiar un grup de 225 persones, amb una edat mitjana de 70 anys i amb una distribució gairebé equitativa per sexes.

Els resultats van indicar que la major capacitat de gestionar l'estrès estava relacionada amb una menor presència de proteïna tau en el lòbul temporal mitjà. Això indica que la gestió de l'estrès limita el dipòsit d'aquesta proteïna en el cervell i els seus efectes negatius.

Per això, els investigadors també conclouen que la baixa capacitat de gestionar l'estrès pot ser un signe precoç d'acumulació de la proteïna tau.

També consideren, però, que calen més estudis per comprovar si els mecanismes de l'estrès promouen l'acumulació de la proteïna o, a la inversa, si és la proteïna la que afecta la capacitat de resiliència.

ARXIVAT A:
Recerca científicaAlzheimer
Anar al contingut