Penedès, Garraf i Anoia, comarques amb més atur, castigades pel degoteig d'EROs

L'Alt i Baix Penedès, l'Anoia i el Garraf formen part de les comarques més castigades per l'atur a Catalunya. Això, ja abans de l'inici de la pandèmia. Entre les quatre comarques sumen 34.245 persones a les llistes de l'atur. Les últimes dades disponibles, les de l'Enquesta de Població Activa, dibuixen una taxa d'atur de gairebé el 20% al Baix Penedès; el 16% a l'Anoia, i el 15% al Garraf. L'Alt Penedès és el que més s'acosta a la mitjana catalana, que és del 12,8%. 

Davant d'aquest panorama, preocupa, i molt, el degoteig d'anuncis de tancament d'indústries, lligades en molts casos al sector de l'automoció. Per això, reclamen un pla de xoc per evitar una catàstrofe econòmica. Treballadors afectats per acomiadaments o en situació d'ERTO han protesta aquest dissabte al migdia a Santa Margarida i els Monjos.

Amb el lema "Per un Penedès amb futur", reclamen respostes per evitar la destrucció de més llocs de treball. Han mostrat la seva preocupació pel tancament de la firma Saint-Gobain a l'Arboç, Bosch, a Castellet i la Gornal, i Alfisa, a Santa Margarida i els Monjos, que han deixat al carrer 527 treballadors de manera directa i un nombre semblant indirectament.

Convocats per Comissions Obreres i la UGT, asseguren que la majoria de les empreses del Penedès són viables i reclamen als seus propietaris inversions i transformacions per garantir la continuïtat de l'ocupació.

Degoteig de tancaments d'empreses d'automoció

La indústria catalana viu moments difícils. El Penedès és un dels punts calents del territori, on hi ha gran abundància d'indústria auxiliar, on ara, els ERO i tancaments són cada vegada més recurrents. Alfisa, Bosch o Saint-Gobain en són només alguns exemples.

Ens ho explica en Jordi Cuyàs, membre de l'associació Pro Vegueria del Penedès, que reclama més implicació per part de les administracions per reactivar la indústria de la zona.

"Aquí a l'Alt i el Baix Penedès, i també al Garraf, s'hi va instal·lar molta indústria auxiliar perquè les autopistes porten ràpidament a la Seat, a la Ford o a Opel."

Segons els treballadors i la gent del territori, un dels principals problemes és la manca de visió estratègica. "S'ha de mirar endavant, no té sentit que aquestes fàbriques encara fabriquin radiadors o components de motors combustibles i no es miri estratègicament cap a la mobilitat del futur", explica Cuyàs.

133 ERO resolts aquest any

Però el problema a la indústria va més enllà. La majoria de tancaments i ERO en l'acumulat de l'any se situen al Penedès, però també al Barcelonès i al Baix Llobregat, on predomina la indústria de l'automoció. I també als Vallesos, on la química, que també passa per un moment delicat, és més present.

La zona de Lleida i Girona ha resistit millor, al ser més intensiva en agroalimentària. Sumant tots els sectors, a Catalunya fins a l'agost hi ha hagut 133 ERO resolts, el que suposa l'acomiadament de gairebé 5.000 persones.

Els acomiadaments i tancaments de plantes proveïdores de l'automoció s'han acumulat ens els últims mesos, però en molts casos el coronavirus només ha accelerat un procés que feia temps que havia començat. I no només en l'automoció, sinó que pràcticament tot el sector industrial està en hores baixes a Catalunya. 

El catedràtic emèrit d'economia de la UAB, Josep Oliver, explica que "la indústria catalana ja va començar a frenar el 2019, i en tots els sectors. Només la farmacèutica va resistir una mica".

Alhora, la decisió de tancar la planta de Nissan ha suposat un cop dur per al sector, però Oliver ho desvincula de la pandèmia i de la implicació de les administracions.

"Aquestes multinacionals prenen les seves decisions a deu anys vista, tenen una visió a molt més llarg termini i tenen en compte molts factors globals, com ara la guerra aranzelària de Trump."

D'aquesta manera, la situació global i la pandèmia han accelerat la decisió d'aquestes grans empreses: deslocalitzar la producció per rebaixar costos.