La família del dictador Franco haurà de tornar el Pazo de Meirás a l'Estat

La justícia dona la raó a l'Estat: el Pazo de Meirás li pertany. El jutjat d'instrucció número 1 de la Corunya conclou que la documentació demostra que la propietat ha de tornar a mans de l'Estat i, per tant, la família del dictador Francisco Franco l'haurà de retornar. Considera nul·la la inscripció al registre que va fer a títol personal el dictador.

La juez declara que el pazo de Meirás es propiedad del Estado y ordena a la familia Franco su devolución https://t.co/8oDUR4ceEI

— Poder Judicial (@PoderJudicialEs) September 2, 2020

En el judici, celebrat al mes de juliol, l'Estat va argumentar que es tracta d'un equipament públic que Franco no va adquirir en cap moment i que els contractes de compravenda dels anys 1938 i 1941, en propietat de la família Franco, van ser una simulació i, per tant, són fraudulents.

L'Estat també va argumentar que en ingressar el Pazo en el domini públic, aquesta tinença és imprescriptible i el Pazo és "un bé intransmissible".

La magistrada Marta Canales declara en la sentència la nul·litat de la donació que es va efectuar el 1938 de "la finca anomenada Torres o Pazo de Meirás a l'autoproclamat cap de l'estat, Francisco Franco Bahamonde, per manca de requisit essencial de forma".

En relació amb aquest fonament, la jutgessa aclareix que, el mateix any en què es va efectuar la donació es va constituir una junta pro Pazo "del Caudillo" per comprar i regalar el Pazo de Meirás "al Generalísimo de los Ejércitos y Jefe del Estado Nacional".

"El seu nom era Francisco Franco Bahamonde, però no se li regala a ell per si mateix, sinó al cap de l'Estat."

La sentència condemna la família Franco a tornar-lo sense ser indemnitzada per les despeses en les quals afirma que ha incorregut per mantenir la propietat. La magistrada considera que no és possible, ja que la propietat va ser incorporada al patrimoni de la família Franco de "mala fe".

Aquesta mala fe, argumenta, es materialitza "quan, després d'acceptar la donació de Pazo de Meirás, Franco, en la seva qualitat de cap d'estat, atorga una escriptura pública el 24 de maig de 1941 amb la sola finalitat d'inscriure aquest bé al seu nom en el Registre de la Propietat, sense posar-hi cap preu ".

Els hereus del dictador reclamaven el Pazo amb la intenció de vendre'l per 8 milions d'euros. 

Els familiars de Franco han perdut la primera batalla però la sentència no és ferma. Es pot recorre a l'Audiència provincial de la Corunya. 
 

L'escriptura retrobada

Situat al municipi corunyès de Sada, el Pazo va ser primer propietat de l'escriptora Emilia Pardo Bazán. L'any 1938, en plena Guerra Civil, el governador civil de la Corunya i un grup d'alcaldes van comprar l'edifici i els 6.000 metres quadrats de terreny als hereus de l'escriptora per regalar-li com a residència d'estiu al general Francisco Franco.

Segons l'escriptura de compravenda que fins ara estava desapareguda, el preu fixat pel Pazo de Merirás va ser de 406.346 pessetes. Per pagar-ho es va organitzar una subscripció popular amb el nom "Junta pro Pazo del Caudillo".

Però, com que la recaptació voluntària no va donar els resultats esperats, poc després es va fer un procés de recaptació obligada que, segons l'advocat de l'Estat "va incloure la detracció de les nòmines de treballadors i funcionaris i també l'aportació de fons de les administracions locals".