El passat agrícola de la Diagonal de Barcelona, al descobert per unes obres
Troben a l'Eixample unes restes del segle XIX, d'un complex industrial anterior al pla Cerdà
El passat agrícola de la Diagonal de Barcelona, al descobert per unes obres
Dipòsits trobats sota la Diagonal, durant les obres del col·lector
S'han trobat 12 dipòsits d'aigua soterrats coberts de rajoles reutilitzades

El passat agrícola de la Diagonal de Barcelona, al descobert per unes obres

Troben a l'Eixample unes restes del segle XIX, d'un complex industrial anterior al pla Cerdà

Virgínia Arqué NuenoActualitzat
TEMA:
Arqueologia

Les obres del nou col·lector de l'avinguda Diagonal de Barcelona estan posant al descobert una part del passat més recent de la ciutat, quan l'Eixample actual eren camps de vinya i cultius on els masos convivien amb indústries i molins.

Els treballs de perforació en diversos espais de l'Eixample, entre el carrer Girona i el passeig de Sant Joan, han destapat les restes d'un complex industrial de caràcter agrícola de mitjans del segle XIX i de diversesestructures que permetien la canalització dels torrents d'aigua que passaven per la zona.

La troballa, anunciada per l'Ajuntament de Barcelona, és anterior al pla ideat per l'urbanista Ildefons Cerdà el 1860, que va convertir aquesta part de la vila en una de les principals artèries de la ciutat.

Les obres del nou col·lector de la Diagonal són entre el carrer Girona i el passeig de Sant Joan (Google Street View)

Les obres van començar al novembre i tenen com a objectiu ampliar i desboblar el col·lector de l'avinguda Diagonal per augmentar la capacitat de la xarxa primària de clavegueram i disminuir el risc d'inundacions en cas de pluja intensa.

L'actuació també és imprescindible per a la futura connexió dels dos trams de la xarxa de tramvies de Barcelona.

Estructures de canalització i dipòsits d'aigua en desús

La primera troballa arqueològica rellevant es va fer al febrer, amb la localització d'un mur de contenció de l'anomenat Torrent del Pecat. Està fet amb pedres lligades de morter i té una llargada conservada de 3,50 metres.

L'estructura s'ha pogut identificar gràcies a un plànol dels anys 1823 a 1828 fet pels enginyers francesos durant l'ocupació de Barcelona.

Mapa de Barcelona del 1823
"Lever-nivelé de la place de Barcelone", mapa fet pels enginyers francesos el 1823 (Service Historique de la Défense, ICGC)

El plànol, anomenat "Lever-nivelé de la place de Barcelone", és el primer mapa conegut fins ara de la ciutat basat en la triangulació i amb corbes de nivell. Està fet a gran escala i conté un alt nivell d'informació.

Distingeix en colors les fortificacions, les edificacions, els camins i la xarxa hidrogràfica de la ciutat, i en detalla, fins i tot, els usos del sòl.

Aquest plànol també ha permès contrastar altres troballes, com les restes d'una nova canalització d'aigua, segurament també relacionada amb un torrent proper, i que en el seu moment devia nodrir els camps de la zona o alguna indústria agrícola o molí.

Finalment, i com a element més destacat, s'han trobat les restes d'un complex industrial de caràcter agrícola.

Està format per un conjunt de 12 dipòsits soterrats, sis per costat, i té unes dimensions totals de 14 metres de llarg i 5 metres d'ample, que es correspondria a l'amplada de la rasa oberta per l'obra.

Les obres han destapat 12 dipòsits d'aigua recoberts amb rajoles (Míriam Esqué)

Un espai central pavimentat elevat feia de distribuïdor. També està pavimentat un altre espai localitzat a l'extrem oest del conjunt i que podria ser la zona d'accés al complex.

L'accés al dipòsit també estava pavimentat (Miriam Esqué)

Els treballs, que promou l'Ajuntament de Barcelona a través de BIMSA, els dirigeix l'arqueòloga Miriam Esqué, de l'empresa Àtics SL.

La troballa ha despertat molta expectació a les xarxes socials i s'ha produït just després d'un altre incident vinculat a aquestes obres: una espectacular fuita d'aigua, en trencar-se una canonada, que va provocar un guèiser al centre de la ciutat.


De moment, s'estan extraient totes les rajoles que s'hi han trobat. Algunes estan molt deteriorades, però d'altres no. Les que es conservin millor es guardaran al dipòsit del Servei d'Arqueologia de Barcelona, com s'explica en aquest vídeo:
 

 

Rajoles decorades a mà i reutilitzades d'altres construccions

Els 12 dipòsits descoberts a l'Eixample, sota la Diagonal, tenen unes dimensions semblants (3 m de llarg per 1,5 d'ample i 2 d'alt).

Estan construïts amb pedres i maons i revestits amb una gran quantitat de rajoles esmaltades decorades a mà amb diferents motius, que s'han reutilitzat d'altres construccions.

S'han documentat rajoles amb 40 motius decoratius diferents, totes procedents d'una producció de rebuig, amb defectes decoratius, de cocció i fragmentades.

N'hi ha de cuites sense esmaltar, d'esmaltades en blanc i de marbre en blau, groc, verd i negre. També n'hi ha que s'han decorat a rodeta o amb esponja, amb motius florals i geomètrics, en blau i policroms.

Moltes rajoles estan decorades amb motius florals
Moltes rajoles estan decorades amb motius florals (Miriam Esqué)

En un dels dipòsits s'ha trobat un conjunt de tres rajoles de fons blanc amb escenes policromes del viacrucis i, en un altre, la inscripció en negre sobre fons d'esmalt blanc d'una defunció: la d'un individu de 33 anys.

Conjunt de tres rajoles de fons blanc amb escenes policromes del viacrucis (Miriam Esqué)
Hi ha un grup de rajoles esmaltades amb la inscripció en negre d'una defunció
Hi ha un grup de rajoles esmaltades amb la inscripció en negre d'una defunció (Miriam Esqué)

Encara s'està estudiant quin ús tenia aquest complex, però es creu que estava destinata l'emmagatzematge i tractament de líquids, possiblement relacionat amb el cultiu de la vinya, tenint en compte la seva ubicació (llavors envoltat de camps i vinyes, a prop del torrent del Prat).

L'avinguda Diagonal va néixer el 1884, producte del projecte concebut per l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà l'any 1860, que va ser l'encarregat de reformar l'urbanisme extramurs de la ciutat de Barcelona i donar vida a l'Eixample barceloní.

El primer tram d'aquest vial va ser construït entre passeig de Gràcia i el carrer de Pau Claris l'any 1884.

El pla Cerdà va convertir l'avinguda Diagonal en una de les principals artèries de la ciutat.

ARXIVAT A:
ArqueologiaAjuntament de Barcelona
Anar al contingut